ELS PARTICIPIS DE PRESENT  I DE PASSAT

Els participis són formes que deriven d’un verb i alhora tenen flexió, es declinen. Les nostres llengües tenen un participi passat: dit, fet, arribat, dirigit,...utilitzat nominalment:

com adjectiu: Les obres fetes als carrers de Ciutadella no han tingut subvenció.

com aposició: La protesta, dirigida pel sindicat d’estudiants, no va tenir resposta.

però també utilitzat en perífrasis verbals: he fet, havia dit, haurà arribat,...

Hem conservat un participì de present, tot i que aquest ha perdut vitalitat. Veiem el cas del castellà: en uns casos el part. de present és un substantiu: cantante, corriente, ocupante, oyente, hablante, estudiante, solicitante, dependiente,... i en altres més clarament un adjectiu. En català el participi de present es confón amb el gerundi, llevat d’uns pocs casos:

Servir-servint-sirvent

Viure-vivint-vivent

Escriure-escrivint-escrivent

El llatí tenia aquests dos participis, present i passat, i dos participis de futur que veurem més endavant.

Morfologia.

AMO AMAVI                                               AMATUM

El participi de present és doncs un adjectiu de la tercera declinació (derivat del radical de present), mentres que el participi passat és un adjectiu de tres terminacions (derivat del tercer radical, o supí).

En la formació del participi de present s’ha de tenir en compte la vocal temàtica pròpia de cada conjugació:

Am      a

Doc     e

Duc     e         -ns, ntis

Aud     ie

2. Sintaxi dels participis.

2.1

El participi de present és actiu i, per tant, pot tenir complements. En alguns casos es podrà traduir com un gerundi, en altres serà equivalent a una clàusula de relatiu

a. Vidi hominem sub arbore sedentem, vaig veure un home seient (que seia) sota un arbre.

b. Inveni Catonem in bibliotheca legentem, vaig trobar Cató llegint (que llegia, mentre llegia) a la biblioteca.

c. Virtus militum pugnantium magnus est , el coratge dels soldats que lluiten és gran.

d. Quaerenti respondi: “Nescio”, al qui (em) demanava (li) vaig respondre: “No ho sé”.

El part. de present, sense deixar d’esser una forma verbal, pot tenir els seus propis complements:

b.1 Inveni Catonem legentem (qui legebat) Platonem, Vaig trobar Cató llegint (que llegia, mentres llegia) Plató.

2.2

El Participi passat també compleix funcions nominals i verbals: com adjectiu, predicatiu o aposició; tractant-se d’un paticipi passiu (dit = que ha estat dit per...) pot tenir complement agent.

a. Verba dicta a consule senatores no credebant, els senadors no creien les paraules dites pel cònsol.

b. Civitas, munita magnis operibus, hostes appropinquare videbat, la ciutat, protegida amb grans obres, veia els enemics acostar-se.

c. Milites, perterriti clamore, aciem reliquerunt, els soldats, aterrits per l’enrenou, van abandonar la formació.

Els participis passats dels verbs deponents tenen un comportament sintàctic distint. 

Amb funció clarament verbal, el participi passat és utilitzat amb el verb sum per formar la passiva del temps passat:

Ambdós participis apareixen en la construcció de participi absolut, tot i que més sovint el participi passat.