CONSPECTUS LATINUS
Praefatium Fitxes de teoria gramatical Graelles de morfologia Llengua, cultura, civilització Exercicis i textos Miscel·lània
Miscel.lània
Curriculum de LLatí de les Illes Balears CARMINA BURANA (una breu introducció) Fonts gregues
Document Nou1

INTRODUCCIÓ

L’ensenyament del llatí ha passat per diverses fases en els distints sistemes educatius de l’Estat espanyol. Dins el model educatiu propi de les Illes Balears l’aprenentatge del llatí s’inscriu dins el batxillerat d’Humanitats i ciències socials com a matèria pròpia de modalitat, reflex de la importància que té aquesta matèria dins la formació preuniversitària. Després de la minsa presència de la cultura clàssica en la secundària obligatòria, l’alumnat de batxillerat entra en contacte per primer cop amb una matèria amb un pes cultural i intel·lectual tan gran en el món occidental com és el llatí.

Efectivament, en l’organització del nou sistema educatiu espanyol implantat per la LOGSE, l’estudi del llatí, amb caràcter obligatori, està inclòs dins l’educació postobligatòria en els dos cursos de l’itinerari d’humanitats del batxillerat d’Humanitats i ciències socials, i així mateix és optativa per a les altres modalitats de batxillerat. D’aquesta manera, els principals elements formatius de l’estudi del llatí: la reflexió lingüística, la interpretació de fets de cultura, la capacitat d’anàlisi, el desenvolupament de la lògica formal, etc., col·laboren de manera significativa en la formació general de l’alumnat en relació amb les possibilitats del seu futur laboral i, específicament, del seu futur universitari.

El bressol històric de la nostra civilització occidental s’assenta en la cultura i la tradició grecollatines. La seva herència i presència es perllonga a través dels segles i subsisteix en el pensament i en les formes de vida del món contemporani. Aquest llegat constitueix el fonament de la nostra cultura i un referent que es pot observar en les múltiples petjades presents en l’arquitectura, en les arts plàstiques, en les institucions polítiques i socials, en la pervivència dels gèneres literaris, i sobretot en la nostra pròpia llengua; en definitiva, en la concepció del que és humà com a cànon i mesura de totes les coses. Roma rebé tots aquests elements culturals del món hel·lènic com un valor d’inspiració que va assimilar tot enriquint-los, sense menystenir la seva identitat, i els transmeté de múltiples formes; així, va marcar l’origen de la tradició clàssica.

La consciència de pertinença a un passat, comú amb altres pobles peninsulars i extrapeninsulars, que els estudiants han d’haver intuït en el decurs del seu ensenyament obligatori, cal refermar-la des de la nostra matèria. El terme llatí humanitas, que tradueix el grec philanthropia, fou encunyat pels romans per significar l’actitud d’amistat que han de tenir unes persones amb les altres. Malgrat que, en el passat, aquesta actitud no comportà cap canvi en les regles morals que regiren la república i l’imperi, sí que hem de pretendre que, en l’actualitat, l’estudi de les humanitats contribueixi, d’una banda, a provocar una reflexió profunda sobre l’ésser humà i, d’una altra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estima per les seves diverses manifestacions ètniques, culturals, religioses, lingüístiques i de lluita contra les desigualtats derivades de la injustícia. L’estudi del passat romà pot servir també per constatar la secular relació de pobles ben diversos i afavorir un positiu interculturalisme.

La presència del llatí, amb més o menys pes específic, ha estat tradicional en el batxillerat de nombrosos països europeus, ja que aporta a la formació de l’alumnat el coneixement de les bases lingüística, històrica i cultural de la civilització occidental. Juntament amb el grec, cultura que Roma assimilà i transmeté a tot Europa, el llatí constitueix un suport difícilment substituïble en l’aprenentatge de les llengües modernes, especialment el de les romàniques. En un moment històric en el qual la idea de la unitat d’Europa va guanyant pes, és imprescindible comptar amb l’exemple històric i cultural que constitueix la unitat europea sota l’imperi de Roma. D’altra banda, la situació de les Illes Balears al bell mig de la Mediterrània occidental li confereix un pes cultural i una condició privilegiada explicable per l’atractiu que des d’antic varen tenir les

nostres contrades per als distints pobladors europeus i no europeus, d’entre els quals cal destacar els llatins, que varen deixar la seva petjada en moltes formes, però sobretot en la llengua.

Per tant, són dos els factors que orienten l’aprenentatge del llatí dins el batxillerat:

- d’una banda el lingüístic, com a reflexió sobre la constitució de les llengües de flexió i, en concret, de la llengua catalana;

- d’altra banda el fons sociocultural llatí que ens ha arribat fins als nostres dies i que nodreix les bases del pensament occidental.

Conèixer els clàssics, grecs i llatins, i entendre’ls és gairebé impossible si no es coneix la seva llengua. Per això, és necessari aprofitar al màxim l’espai disponible dins l’horari lectiu en aquest aspecte lingüístic, amb la convicció que la literatura d’aquests pobles és la part més noble i bella de l’herència clàssica, i que, com en altres països de la Comunitat Europea, hauria de ser accessible a l’alumnat que cursa qualsevol altra modalitat de batxillerat.

L’ensenyament del llatí facilita a l’alumnat el coneixement de les bases lingüístiques d’un tronc cultural comú a la major part de les llengües europees amb les quals comparteix el seu origen, l’ajuda a valorar la seva diversitat i el documenta sobre aspectes essencials de la nostra identitat. Té també la finalitat de contribuir a la millora i el desenvolupament de les capacitats de comprensió i expressió de les diverses formes de comunicació en estar estretament relacionada amb les altres àrees lingüístiques del currículum. Li permet, a més, assimilar les estructures del català i de les diverses llengües modernes, ampliant i enriquint àrees del coneixement, ja que ofereix referències, tant etimològiques com analògiques, de l’estructura comuna existent entre la llengua llatina, la llengua catalana i el conjunt de les llengües romàniques del nostre entorn. Els mecanismes funcionals de la llengua llatina, com a llengua flexional, introdueixen en els procediments d’aprenentatge de l’alumnat un recorregut per les categories lògiques del discurs i per les tècniques d’anàlisi i reflexió que possibiliten el seu desenvolupament intel·lectual i formatiu segons els objectius generals de l’etapa, i ajuden a consolidar la seva formació i la seva maduresa espiritual i humana en incorporar, a l’analítica pròpia de les disciplines científiques, el rigor del coneixement de la matèria i el desenvolupament d’unes habilitats específiques.

Per això, l’estudi de la llengua llatina constitueix un pilar insubstituïble que complementa culturalment i lingüísticament els estudis iniciats per l’alumnat en l’educació secundària obligatòria, i el dota d’autonomia en el seu aprenentatge i l’ajuda a conformar actituds, a discernir interessos i a aclarir possibilitats en el seu procés de consolidació i d’opció personal futura. Així mateix, també la llengua i la cultura llatines poden ser un estímul per elles mateixes, atesa la riquesa estètica de les seves diferents produccions artístiques. La matèria de Llatí no és, doncs, només un instrument per accedir a altres coneixements, sinó que té un valor intrínsec que l’alumnat descobreix al llarg dels seus dos cursos.

L’estudi de la llengua llatina no persegueix exactament els mateixos objectius que el de les llengües modernes, ja que no es pretén que l’alumnat acabi tenint domini oral i escrit de la llengua, sinó que sigui capaç d’interpretar textos d’una certa dificultat i de reflexionar sobre el sistema mateix de la llengua. És per això que la nostra metodologia està més orientada a la reflexió gramatical i a l’observació del funcionament d’una llengua flexional, de tal manera que doni les bases necessàries a l’alumnat per analitzar la seva llengua pròpia.

L’estudi d’aquesta matèria proporciona a altres assignatures, incloses en el currículum, mitjançant el vincle de la llengua, l’instrument indispensable per accedir al lèxic específic de cadascuna d’aquestes. En efecte, la ciència continua girant els ulls enrere per descobrir en l’antiguitat grecollatina una font de recursos i de termes que donen resposta a les necessitats lèxiques actuals. Convé, doncs, en els dos cursos dedicats al seu estudi, aconseguir que l’alumnat reflexioni sobre el llenguatge per tal de millorar i enriquir les seves possibilitats de comunicació, i per ampliar el vocabulari propi mitjançant els mecanismes de formació de paraules, establint paral·lelismes i contrasts entre la pròpia llengua, altres llengües modernes i el llatí, amb el reconeixement de la nomenclatura específica de les diferents disciplines i comprovant-ne l’origen i l’evolució a través del maneig dels recursos fonètics i dels formants etimològics.

Quant als temes transversals, la cultura llatina és un model immillorable per tractar-los amb l'alumnat: el paper de la dona en la societat actual per oposició a la seva situació en l’antiguitat; les relacions de l'individu amb la comunitat; la igualtat d'oportunitats sense discriminació de sexe, raça o religió; el valor del diàleg i el pacte per a la resolució de conflictes; la cooperació entre els diferents pobles i el respecte pel patrimoni natural. Aquests aspectes s’han de tenir en compte sempre que les limitacions horàries ho permetin i la llista es pot veure sensiblement ampliada (dieta mediterrània, educació per la salut, la pax romana, el sistema educatiu, etc.).

Tenint en compte tots aquests principis, els continguts han estat distribuïts en els blocs següents:

Primer curs: origen i evolució del llatí, morfosintaxi del llatí, els textos llatins, lèxic llatí, política i cultura en el món romà i la seva pervivència a Europa.

Segon curs: morfosintaxi del llatí, els textos llatins, lèxic llatí, art i literatura en el món romà i la seva pervivència a Europa.

Els blocs que tenen la mateixa denominació en els dos cursos, a segon completen els coneixements adquirits a primer i hi aprofundeixen.

L'estudi del llatí contribueix, d’acord amb el que s’ha exposat, a la consecució de la major part dels objectius generals del batxillerat, com són ara:

·        Expressar-se oralment i per escrit amb fluïdesa, correcció, coherència i adequació a les diferents situacions i finalitats comunicatives en català, castellà i en una llengua estrangera.

·        Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic.

·        Assolir una actitud oberta i crítica envers la informació rebuda.

·        Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents i els factors que hi influeixen.

·        Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font d'enriquiment i formació cultural.

OBJECTIUS GENERALS

1.      Interpretar, d’una manera coherent, el contingut d’un text de dificultat progressiva aplicant-hi els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina.

2.      Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües i relacionar els components significatius de la llengua llatina (flexió nominal, pronominal i verbal) amb les llengües modernes derivades del llatí o influïdes per aquest, en especial la llengua de l’alumne.

3.      Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats o traduïts, mitjançant una lectura comprensiva, i distingir les seves característiques essencials i el gènere literari al qual pertanyen.

4.      Ordenar els conceptes lingüístics propis i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos que desenvolupen les estructures lògiques de l’alumnat, per tal de millorar la seva comprensió i expressió oral i escrita.

5.      Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i culturals del poble romà, i assenyalar-ne la repercussió en la història d’Occident i en especial de les Illes Balears.

6.      Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena, relacionades amb la cultura clàssica, per tal d’extreure’n conclusions.

7.      Adonar-se que la llengua llatina i la cultura clàssica han perllongat la seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors.

8.      Apreciar el coneixement del món romà com una de les claus per interpretar els esdeveniments històrics posteriors.

9.      Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de diferents corrents de pensament i productor de fets bàsics per a la història d’Occident.

10.  Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política social i cultural que és Europa, la base de la qual es troba en el món clàssic, amb actituds de tolerància i respecte pels seus diferents pobles i pels d’altres zones del món.

CONTINGUTS
PRIMER CURS
Origen i evolució del llatí
Conceptes

1.      L’indoeuropeu i el llatí.

2.      Etapes, àmbit i registres de la llengua llatina.

3.      La fragmentació lingüística dels pobles que formaven part de l’Imperi romà. La formació de les llengües romàniques.

4.      L’evolució del llatí en les llengües hispàniques i en especial la llengua catalana.

Procediments

1.      Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües romàniques.

2.      Descripció del mètode comparatiu i diferenciació de famílies de llengües.

3.      Identificació d’etapes i registres del llatí.

4.      Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics.

5.      Identificació de les llengües romàniques d’Hispània.

6.      Descripció de l’evolució del lèxic aplicant les principals normes de derivació fonètiques, morfològiques i semàntiques.

7.      Diferenciació entre paraules patrimonials i cultismes.

Actituds

1.      Valoració de l’herència lingüística llatina i indoeuropea.

2.      Interès per conèixer l’origen de la nostra llengua.

3.      Respecte per la convivència entre llengües.

4.      Valoració positiva de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura.

5.      Interès per la història de la llengua i de la cultura llatines i per la idiosincràsia del poble romà, per tal com proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors.

Morfosintaxi del llatí

Conceptes

1.      Característiques d’una llengua flexional.

2.      Nocions bàsiques de fonètica i prosòdia llatines. Alfabet, pronunciació i accentuació.

3.      Morfologia nominal i pronominal.

4.      Morfologia verbal regular. El verb sum i els seus compostos.

5.      Formes nominals del verb: infinitiu i participi concertats.

6.      Adverbis, conjuncions i preposicions.

7.      Sintaxi nominal. La concordança.

8.      Sintaxi verbal.

9.      Sintaxi oracional. La concordança dins l’oració. Ordre de les paraules. Juxtaposició, coordinació i subordinació.

Procediments

1.      Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast amb una de no flexional.

2.      Maneig de la terminologia bàsica del camp de la fonètica.

3.      Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i accentuació.

4.      Observació de les normes bàsiques de prosòdia.

5.      Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals de la flexió llatina.

6.      Transformació morfosintàctica dels termes, dels sintagmes i de les oracions.

7.      Reconstrucció de la flexió nominal o verbal a partir de l’enunciat.

8.      Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del text.

9.      Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua catalana.

10.  Identificació de les normes de concordança.

11.  Exploració de l’ordre de paraules en llatí.

12.  Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical.

13.  Anàlisi morfosintàctica d’oracions senzilles.

Actituds

1.      Valoració del coneixement de la llengua llatina com a instrument per millorar la competència en llengua catalana.

2.      Rigor científic en l’estudi de la llengua llatina.

3.      Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi llatina per desenvolupar el raonament científic.

4.      Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques llatines amb les de la llengua catalana.

5.      Apreciació de la gramàtica com a expressió de la mentalitat col·lectiva d’un poble.

6.      Acceptació de les llengües clàssiques com a llengües vives, en tant que són en gran mesura l’origen de les llengües modernes.

Els textos llatins

Conceptes

1.      Introducció a les tècniques de comentari i traducció de textos llatins. Diferències sintàctiques entre el text llatí i la seva traducció.

2.      Anàlisi morfosintàctica.

3.      Lectura i interpretació de textos traduïts.

4.      Comentari de textos literaris llatins relacionats amb les Illes Balears.

Procediments

1.      Traducció de textos llatins senzills, generalment en prosa, amb anàlisi morfosintàctica implícita, i explícita quan calgui.

2.      Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció.

3.      Lectura comprensiva de textos llatins.

4.      Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines.

Actituds

1.      Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d’un text.

2.      Sensibilització per l’anàlisi crítica de les fonts.

3.      Gust per la lectura de textos antics.

El lèxic del llatí

Conceptes

1.      Aprenentatge de vocabulari llatí. Lèxic més habitual, prefixos i sufixos.

2.      Camps semàntics i famílies lèxiques del llatí.

3.      Locucions i frases fetes del llatí.

4.      Normes de derivació etimològica del llatí al català.

Procediments

1.      Elaboració i aprenentatge de llistes de lèxic bàsic.

2.      Agrupació de paraules per famílies lèxiques i/o per camps semàntics.

3.      Interpretació de locucions i frases fetes.

4.      Ús d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua catalana.

5.      Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català.

6.      Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen.

Actituds

1.      Tendència a comparar el lèxic llatí amb el de la llengua catalana.

2.      Interès per millorar el lèxic propi en català mitjançant l’aprenentatge de lèxic llatí.

3.      Cura en l’ús rigorós de lèxic.

Política i cultura en el món romà. La seva pervivència a Europa

Conceptes

1.      Etapes de la història de Roma.

2.      Societat, política, religió i exèrcit a Roma.

3.      La vida quotidiana a Roma.

4.      La romanització: el cas de les Balears.

Procediments

1.      Maneig de les fonts sobre civilització i cultura llatines.

2.      Localització temporal de les etapes de la història de Roma.

3.      Indagació de l’estructura social, dels sistemes polítics, religiosos i militars de Roma.

4.      Reconeixement dels sistemes polítics i socials romans en el món actual.

5.      Reconeixement dels usos i costums romans en la societat actual.

6.      Recerca dels trets fonamentals de la romanització a Balears.

Actituds

1.      Consideració dels valors positius del poble romà (pragmatisme, eclecticisme).

2.      Valoració del nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors.

3.      Actitud crítica envers la civilització romana.

4.      Gust per l’estudi de fets històrics.


SEGON CURS

Morfosintaxi del llatí

Conceptes

1.      Revisió de la morfologia nominal i pronominal. Formes menys usuals i irregulars.

2.      Revisió de la morfologia verbal regular i del verb sum i els seus compostos. Altres verbs irregulars i defectius. Formes nominals del verb.

3.      Aprofundiment en l’estudi de la sintaxi nominal: sintaxi dels casos.

4.      Revisió de la sintaxi de l’oració simple, de la juxtaposició i de la coordinació.

5.      L’oració composta: la subordinació.

6.      Construccions de participi i d’infinitiu no concertats. El gerundi i el gerundiu.

Procediments

1.      Maneig de la morfologia llatina: anàlisi, declinació, conjugació, etc., de qualsevol tipus de forma, nominal o verbal.

2.      Reconeixement i maneig de les estructures oracionals.

3.      Identificació dels diferents valors dels casos llatins dins les oracions.

4.      Diferenciació clara de les relacions oracionals que es poden donar.

5.      Reconeixement i classificació dels procediments de coordinació.

6.      Maneig de la tipologia oracional per a la posterior traducció del text.

7.      Confrontació entre l’estructura llatina i la catalana, especialment en els casos en què hi ha divergències entre aquestes (participis, oracions d’infinitiu, etc.)

Actituds

1.      Rigor científic en l’estudi de la llengua llatina, especialment de la seva sintaxi.

2.      Valorar l’estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de la llengua pròpia i de les altres llengües que l’alumne coneix i com a eix importador del saber.

3.      Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi llatina per desenvolupar el raonament científic.

4.      Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques llatines amb les de la llengua catalana.

Els textos llatins

Conceptes

1.      Aprofundiment en les tècniques de comentari i traducció de textos llatins.

2.      Comparació del text original amb la seva traducció.

3.      Anàlisi morfosintàctica.

4.      Ús del diccionari.

5.      Lectura i interpretació de textos traduïts: els gèneres literaris.

Procediments

1.      Lectura pausada del text llatí prèvia a la interpretació i traducció d’aquest.

2.      Anàlisi sintàctica del text prèvia a la identificació del vocabulari.

3.      Ús raonat del diccionari per tal d’aprofitar tota la informació que proporciona: forma, significat, construccions, exemples.

4.      Traducció del text ajustant-se a l’estructura original llatina sempre que ho permeti la pròpia llengua.

5.      Estudi dels aspectes socials, culturals i històrics dels textos traduïts.

6.      Lectura d’obres traduïdes.

Actituds

1.      Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d’un text i com a eina d’aprofundiment en l’estudi de la llengua pròpia.

2.      Valoració de la llengua com a instrument de transmissió del patrimoni sociocultural humà.

3.      Consciència de la importància de la llengua com a mitjà que reflecteix una situació sociocultural.

4.      Gust per la lectura de textos antics.

5.      Acceptació de la validesa de diferents traduccions d’un mateix text original, fetes amb criteris diversos (escolars, literaris, divulgadors).

El lèxic del llatí

Conceptes

1.      Formació de paraules llatines. Composició i derivació.

2.      Aprenentatge de vocabulari llatí: lèxic de les disciplines humanístiques.

3.      Locucions i frases fetes.

4.      Normes de derivació etimològica.

Procediments

1.      Classificació dels procediments més usuals de composició i derivació de la llengua llatina.

2.      Reconeixement sobre textos en altres llengües, romàniques i no romàniques, del vocabulari que prové del llatí.

3.      Agrupació per famílies dels cultismes d’origen llatí relacionats amb les disciplines humanístiques.

4.      Interpretació de locucions i frases fetes.

5.      Ús d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua catalana.

6.      Maneig del diccionari com a eina complementària en el tractament del lèxic.

7.      Identificació de les normes bàsiques de l’evolució etimològica del llatí al català.

Actituds

1.      Valoració del coneixement del lèxic llatí per ampliar la competència lingüística en la llengua pròpia i en les altres llengües que estudiï.

2.      Tendència a comparar el lèxic llatí amb el de la llengua catalana.

3.      Cura en l’ús rigorós de lèxic.

Art i literatura en el món romà. La seva pervivència a Europa

Conceptes

1.      Etapes de la literatura llatina.

2.      Els gèneres literaris llatins i la seva continuïtat en la literatura occidental: la literatura catalana.

3.      Tècnica i art a Roma. La seva pervivència a Occident.

Procediments

1.      Lectura de textos llatins de gèneres diversos i comparació amb alguns textos de la literatura occidental.

2.      Identificació de les principals característiques dels gèneres i autors de la literatura llatina.

3.      Reconeixement dels gèneres literaris llatins com a evolució dels grecs.

4.      Localització temporal dels principals autors i les seves obres.

5.      Reconeixement dels trets bàsics de la producció artística i dels avenços tècnics dels romans.

Actituds

1.      Valoració del nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors.

2.      Valoració positiva de la literatura llatina com a antecedent de l'occidental.

3.      Curiositat per descobrir influències de la literatura llatina en el món audiovisual (cinema, televisió, publicitat...).

4.      Hàbit de llegir textos antics i d’identificar-hi els referents culturals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Origen i evolució del llatí

1.      Explicar el concepte de llengua indoeuropea i enumerar les principals llengües que en derivaren. (Bloc 1, C1, P1, P2, A1)

2.      Enumerar els principals registres i etapes de l’evolució de la llengua llatina. Bloc1, C2, P3, A1, A2)

3.      Situar en l’espai i en el temps l’àmbit del món romà. (Bloc1, C2, C3, P4, A3)

4.      Enunciar les causes que feren possible el naixement de les llengües romàniques. (Bloc1, C3, C4, P5, A5)

5.      Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament, en el pas del llatí a les llengües hispàniques i en especial a la llengua catalana. (Bloc 1, C4, P5, P6, P7)

6.      Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques més pròximes. (Bloc 1, C4, P6, P7)

7.      Aplicar el concepte de canvi fonètic al llatí i a l’evolució del llatí a les llengües romàniques. (Bloc 1, C4, P6)

8.      Interessar-se per la història de la llengua i cultura llatines com a origen de la llengua i cultura pròpies. (Bloc 1, A4, A5).

Es pretén verificar, amb aquests criteris, si l'alumnat és capaç d'elaborar mapes lingüístics i establir les relacions entre les diferents llengües de la família indo-europea. Si és capaç de situar en l’espai i en el temps el domini lingüístic del llatí i de descriure els mecanismes més importants en la formació d’una llengua partint del model indoeuropeu i fins a les llengües romàniques.

Morfosintaxi del llatí

1.      Reconèixer els components d’una llengua flexional (flexió, tema, cas, morfema desinencial) i les conseqüències morfosintàctiques que se’n deriven. (Bloc 2, C1, P1, A5)

2.      Llegir correctament un text llatí d’acord amb les normes bàsiques de pronúncia. (Bloc 2, C2, P2, P3, P4)

3.      Identificar els morfemes nominals, pronominals i verbals i el seu valor sintàctic bàsic. (Bloc 2, C3, C4, C5, C6, P5, P6, P7, P8, P12, A1, A2, A3, A4)

4.      Reconèixer les estructures sintàctiques elementals de la llengua llatina. (Bloc 2, C7, C8, C9, P8, P9, P10, P11, P13, A2, A3, A5)

5.      Transformar estructures proposades en altres d’equivalents (per exemple, oracions de relatiu en oracions de participi concertat, oracions d’infinitiu en oracions completives introduïdes per una conjunció). (Bloc 2, C9, P6, P8)

6.      Establir relacions entre els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l’alumne/a coneix. (Bloc 2, P9, A4, A5, A6)

7.      Valorar el coneixement del llatí com a eina de coneixement de la llengua pròpia. (Bloc 2, A4, A5, A6)

Aquests criteris pretenen comprovar si l’alumnat reconeix les formes de la flexió nominal, pronominal i verbal; si és capaç d’establir la relació adequada entre cas i funció; si comprèn l’estructura morfosintàctica d’una llengua flexional i si analitza frases simples i compostes, establint relacions correctes de concordança. També si és capaç d’establir connexions entre les estructures sintàctiques llatines i la seva pròpia llengua. L’alumnat realitzarà esquemes de la flexió nominal i verbal llatina, assenyalarà la correspondència cas/funció, elaborarà resums amb les estructures bàsiques d’aquesta llengua. Compararà, a més, l’ordre de les paraules en llatí i en català, establint-hi diferències i semblances a fi de comprendre millor ambdues llengües. L'alumnat, en reconstruir correctament la flexió nominal o verbal de paraules llatines, ha de ser conscient de la importància de la forma respecte a la funció d’aquestes.

Els textos llatins

1.      Traduir a la llengua pròpia un text de dificultat adequada d’un autor llatí i identificar-hi els elements bàsics de la morfologia i de la sintaxi de la frase. (Bloc 3, C1, C2, C4, P1, P2, P3, P4, A1, A2, A3)

2.      Analitzar morfosintàcticament textos de dificultat progressiva. (Bloc 3, C2, P2, A1)

3.      Resumir oralment o per escrit el contingut de textos llatins, preferentment narratius, i delimitar-ne les parts. (Bloc 3, C3, C4, P3, P4, A2, A3)

Es valorarà l’elecció correcta per part de l'alumnat de les estructures sintàctiques, de les formes verbals, de les equivalències lèxiques i de l'ordre de paraules en la llengua materna. Es comprovarà que el progrés en la traducció avança gradualment i que està present des dels primers moments de l'aprenentatge.

Mitjançant aquests criteris, hom vol avaluar també si l’alumnat comprèn el lèxic que conté el text i si és capaç d’utilitzar-lo en un altre context. Si identifica la idea essencial, sap resumir-la i expressar-la amb fidelitat i claredat. L’alumnat haurà de sistematitzar l’aprenentatge del lèxic classificant les paraules aparegudes als textos i ressenyant-les al quadern de classe. Emprarà, a més, esquemes, guions o mapes conceptuals en els quals ha de plasmar la temàtica central del text, graduant els elements secundaris. Ha de ressaltar, amb preferència, qualsevol al·lusió a idees sobre la igualtat, la pau, el respecte per la natura..., i descriure altres dades significatives que desperten la seva atenció.

El lèxic del llatí

1.      Dominar un corpus de vocabulari llatí bàsic. (Bloc 4, C1, C2, P1. P2, A3)

2.      Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia. (Bloc 4, C3, P3, P4, P5, A1, A2, A3)

3.      Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí. (Bloc 4, C4, P5, P6, A1, A2)

4.      Emprar el lèxic bàsic de la llengua llatina en l’establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques. (Bloc 4, C1, C2, A2, A3)

Amb aquests criteris es podrà comprovar alhora el coneixement del lèxic bàsic i la capacitat de deducció de significats nous per part de l'alumnat mitjançant l'aplicació de les normes de derivació i composició.

Hom tracta de conèixer fins a quin punt l’alumnat és capaç d’identificar els principals canvis evolutius fonètics, semàntics i morfològics que s’han produït en llatí i que han donat lloc a vocables de la llengua catalana. Així, haurà de relacionar paraules del català amb les corresponents llatines i saber separar l’arrel dels prefixos, infixos o sufixos que presenten. Establirà famílies de paraules, en formarà altres de noves i les agruparà, tenint-ne en compte la família lèxica. Així mateix, compararà paraules de diverses llengües que procedeixen d’un mateix ètim llatí.

Política i cultura en el món romà. La seva pervivència a Europa

1.      Assenyalar els fets politicosocials més importants de la història del poble romà. (Bloc 5, C1, C2, C3, P1, P2, P3, P4, A1, A3, A4)

2.      Enumerar les vies a través de les quals els romans varen aconseguir l’assimilació dels pobles conquerits. (Bloc 5, C1, C4, P1, P6, A3, A4)

3.      Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans (religió, oci, família, educació). (Bloc 5, C3, P1, P5, A1, A2, A3)

4.      Indicar alguns aspectes d’organització política, administrativa i jurídica que han perdurat al llarg de la història d’Occident fins als nostres dies. (Bloc 5, C2, C4, P1, P3, P4, P6, A2, A3, A4)

5.      Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs senzills referents a la llengua i la cultura llatines. (Bloc 5, P1, P3, P6, A4)

6.      Descriure el procés de la romanització, amb especial esment al cas de les Illes Balears, i assenyalar-ne els fets més significatius. (Bloc 5, C4, P4, P5, P6, A2, A3, A4)

7.      Valorar l’herència de Roma al món occidental. (Bloc 5, P4, P5, A2, A3, A4)

8.      Ser conscient de l’origen llatí de la nostra cultura. (Bloc 5, C4, P4, P5, P6, A2, A4)

Es valorarà l'aptitud de recerca i organització, per part de l'alumnat, com també la capacitat d'expressió dels resultats, fent servir diverses fonts d'informació i integrant els coneixements adquirits en altres matèries estudiades. Per això, haurà de mostrar la seva competència realitzant treballs de forma individual o en grup tot usant diversos tipus de fonts (diccionaris, enciclopèdies, atles històric, revistes, diaris, mitjans audiovisuals, Internet...).

Es vol comprovar si l'alumnat és capaç d'ordenar els períodes de la història de Roma i de la romanització. També si sap identificar les formes socials i polítiques d’aquests períodes i comparar-les amb les actuals, per treure conclusions sobre la seva pervivència i evolució. A la vegada, haurà de demostrar la seva competència per analitzar els elements d'aquesta cultura presents en l'actualitat i percebre la unitat dels pobles occidentals amb actituds de solidaritat, tolerància i respecte per aquells que, tot i les seves diferències, comparteixen el mateix origen.

SEGON CURS

Morfosintaxi del llatí

1.      Ser capaç d’analitzar qualsevol forma nominal o verbal i de fer-ne la flexió. (Bloc 1, C1, C2, P1, A1, A2, A3, A4)

2.      Reconèixer i diferenciar tot tipus d’estructures sintàctiques. (Bloc 1, C3, C4, C5, C6, P2, P3, P4, P5, P6, A1, A2, A3, A4)

3.      Transformar estructures proposades en altres d’equivalents (per exemple girs finals, estructura de gerundiu a gerundi, etc.). (Bloc 1, C3, C4, C5, C6, P2, P4, P6, P7, A1, A2, A3, A4)

4.      Establir relacions entre els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l’alumnat coneix. (Bloc 1, C1, C2, C3, C4, C5, C6, P7, A2, A3, A4)

5.      Valorar el coneixement del llatí com a eina de coneixement de la llengua pròpia. (Bloc 1, P7, A1, A2, A3, A4)

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar si l’alumnat domina la morfologia llatina; és a dir, si és capaç de reconèixer i manejar qualsevol forma, regular i irregular; si identifica i distingeix adequadament qualsevol tipus de relació sintàctica; si reconeix i diferencia els nexes de subordinació; si és capaç de comparar els mecanismes sintàctics llatins amb els de la llengua catalana i els d’altres llengües modernes.

Els textos llatins

1.      Traduir a la llengua pròpia un text de dificultat adequada d’un autor llatí i identificar-hi els elements bàsics de la morfologia i de la sintaxi de la frase. (Bloc 2, C1, C2, C4, P1, P3, P4, A1, A4, A5)

2.      Analitzar morfosintàcticament els textos que s’han de traduir. (Bloc 2, C3, P2, A1)

3.      Resumir oralment o per escrit el contingut de textos llatins, preferentment narratius, i delimitar-ne les parts. (Bloc 2, C1, C5, P5, P6, A2, A3, A4)

4.      Comparar traduccions diverses d’un mateix text per valorar la seva validesa segons el seu criteri (escolar, literari, divulgador, etc.). (Bloc 2, C1, C2, C5, P1, P4, P6, A1, A4, A5)

A través d’aquests criteris es comprovarà si l’alumnat és capaç de passar a la llengua catalana, parcialment o totalment i amb coherència, textos llatins de gèneres literaris diversos i de certa complexitat; si sap aplicar els coneixements de morfosintaxi per analitzar un text, amb la finalitat d’entendre’l i traduir-lo; si pot extreure la idea principal d’un text destriant-la de les secundàries per tal de fer-ne un resum; si és capaç de diferenciar els diversos registres lingüístics que poden donar lloc a traduccions diverses d’un mateix text. Per a les traduccions,  l’alumnat comptarà amb l’eina del diccionari, que s’haurà d’aprendre a usar raonadament. Així mateix, serà convenient insistir en el domini del lèxic bàsic après a primer curs.

El lèxic del llatí

1.      Emprar el diccionari correctament aprofitant tota la informació morfosintàctica i semàntica que proporciona. (Bloc 3, C1, C2, P6, A1, A2, A3)

2.      Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia. (Bloc 3, C3, P4, P5, A1, A3)

3.      Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí. (Bloc 3, C4, P1, P3, P7, A1, A2)

4.      Emprar el lèxic bàsic de la llengua llatina en l’establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques. (Bloc 3, C1, C2, P1, A1, A2, A3)

5.      Emprar adequadament el lèxic de les diferents disciplines humanístiques i ser rigorós en el seu ús. (Bloc 3, C2, P3, A1, A2, A3)

Aquests criteris volen verificar si l’alumnat és capaç de distingir els sistemes de derivació i composició llatins, comparant-los amb el català i altres llengües que estudiï; si sap ordenar les paraules llatines per famílies lèxiques; si coneix el procés de derivació i composició de paraules i l’aplica identificant les seves arrels etimològiques; si reconeix paraules d’origen grecollatí en textos d’altres matèries i d’altres llengües; si és capaç d’observar i classificar els principals trets evolutius de la llengua llatina, si els reconeix en la llengua catalana diferenciant cultismes i paraules patrimonials; si sap interpretar les expressions llatines que més habitualment s’utilitzen en el llenguatge actual i si sap usar-les en textos de producció pròpia.

Art i literatura en el món romà. La seva pervivència a Europa

1.      Assenyalar els autors, obres i gèneres més importants de la història de la literatura llatina. (Bloc 4, C1, C2, P1, P2, P3, P4, A1, A2)

2.      Comentar literàriament fragments o obres de la literatura llatina. (Bloc 4, C1, C2, P1, P2, P3, A2, A3, A4)

3.      Comparar obres artístiques i literàries clàssiques amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat a fi de veure-hi les semblances i diferències i poder-ne extreure conclusions senzilles. (Bloc 4, C2, C3, P1, P5, A1, A2, A3, A4)

4.      Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs senzills referents a la literatura llatina. (Bloc 4, C1, C2, P1, P2, P4, A4)

5.      Reconèixer l’herència literària llatina en textos d’autors balears (Ramon Llull, Costa i Llobera, etc.). (Bloc 4, C2, P1, P4, A1, A2, A4)

6.      Valorar l’herència literària de Roma en el món occidental. (Bloc 4, C2, P1, A1, A2)

7.      Ser conscient de l’origen grecollatí de la nostra literatura i el nostre art. (Bloc 4, C2, C3, P1, P5, A1)

La finalitat d’aquests criteris és comprovar que l’alumnat llegeixi textos en versió original i traduïts, que els analitzi i vagi diferenciant els diferents gèneres de la literatura llatina; que sàpiga sintetitzar-ne el contingut, localitzar els personatges, la seva temàtica i la situació d’espais i de temps; que sàpiga cercar vestigis de la seva pervivència en la literatura catalana i europea posterior; que reconegui els assoliments artístics i tècnics més importants de la civilització romana; que sigui capaç de dur a terme treballs senzills d’investigació i recerca.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Per a l’ensenyament/aprenentatge

Partint de la base que no hi ha una única metodologia vàlida i que la realitat és que els coneixements previs dels nostres alumnes en acabar la secundària obligatòria sovint impedeixen entendre de bon començament la complexitat lingüística i cultural del món llatí, hem d’arribar a la conclusió que la tasca del professorat anirà adequant-se a les seves necessitats concretes. L’ensenyament de la llengua com a nucli central i prioritari de la nostra matèria i d’acord amb els objectius expressats farà que s’utilitzi una metodologia adequada a aquests propòsits.

Convé estimular els estudiants que s’habituïn a preguntar-se el perquè dels fenòmens, generals i particulars, que intervenen en el naixement, el desenvolupament i la desaparició d’una llengua. Les llengües clàssiques, així, són bons instruments per estimular la reflexió sobre la llengua pròpia, i acabar de fixar-ne les nocions gramaticals, ja que la comprensió d’un text implica gairebé sempre un exercici de traducció més o menys conscient. L’estudi del llatí pot servir, a més, per reforçar el coneixement etimològic no sols de la llengua pròpia, sinó també de les altres llengües romàniques i àdhuc no romàniques. L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.

En aquesta línia, avui sembla haver-hi acord en el fet que cal abandonar la frase treta de context com a punt de partida de l’estudi lingüístic i substituir-la pel text, ja sigui original o adaptat. Els textos, malgrat que siguin breus en un principi, seran recomanablement d’autors llatins.  Es procurarà que els textos tenguin una unitat de sentit i un contingut significatiu per entendre allò que el món romà ha aportat a la història de la civilització occidental. Convé, doncs, eludir la utilització sistemàtica de frases extretes de context. Cal que l’estudiant vegi que el llatí és una llengua que val la pena de ser estudiada no per les seves peculiaritats gramaticals, sinó perquè el contingut dels textos són aportacions culturals que, d’una manera o altra, han tengut i tenen la seva vigència. L’alumnat no ha de veure el llatí com una llengua de frases curtes i inventades segons els capricis lingüístics dels gramàtics. Hom també s’exercitarà en la comprensió de textos sense la necessitat de fer-ne una traducció i/o anàlisi sintàctica explícita. Es pot recórrer a altres tècniques, com el plantejament de qüestions que possibiliten entendre’ls, la lectura en veu alta feta pel professor/a, l’ordenació de fragments d’un text prèviament desordenats...

La interpretació de textos exigeix una sèrie de coneixements previs de fonètica i morfosintaxi, que juntament amb el vocabulari donaran les eines necessàries per entendre’n el contingut. Pel que fa a la fonètica i la fonologia, només cal posar en relleu tot allò que diferencia la llengua llatina de la llengua vehicular dels alumnes. El professorat ha de tenir sempre com a model de referència la pronunciació restituïda, rebutjant les adaptacions a les fonètiques particulars de les llengües romàniques. És molt necessària la lectura en veu alta, individual i col·lectiva, dels textos, ja que és un mitjà eficaç que facilita la bona pronunciació del llatí i l’aprenentatge dels elements morfosintàctics i lèxics. Aquesta lectura també pot facilitar la comprensió immediata del contingut del text sense dominar necessàriament el nivell morfosintàctic.

La morfosintaxi es podrà treballar mitjançant els tradicionals exercicis de substitució, flexió, anàlisi, comparació d’estructures, transformació, concordança, retroversió, etc. En una primera fase d’aprenentatge de la llengua llatina, cal evitar les formes i conceptes que no són gaire utilitzats, ja que representen complicacions innecessàries: l’estudi de la morfosintaxi llatina ha de presentar la funcionalitat de la seva aplicació en els textos objecte de traducció, de manera que l’alumnat sigui conscient que avança en el seu aprenentatge i que reflexiona sobre els elements significatius que conformen la llengua, per prendre consciència dels avenços aconseguits i valorar l’aplicació posterior en altres tipus d’estructures lingüístiques que contribueixin al coneixement de les altres llengües presents en el currículum de batxillerat.

Respecte al lèxic, cal habituar l’alumnat a fer, sense diccionari, traduccions de textos a partir de la transparència que la llengua llatina té per a una persona de parla romànica i a partir del vocabulari conegut. És una eina molt eficaç treballar qüestions de vocabulari a partir de textos ja vists. Es reservarà l’ús del diccionari per al segon curs, ja que, sense el coneixement d’un vocabulari bàsic, l’alumnat és obligat a prendre decisions relatives al significat de les paraules sense tenir en compte el context immediat. La selecció del lèxic que ha de manejar l’alumnat ha d’obeir a les premisses següents: índex de freqüència en els textos llatins i importància de l’evolució posterior en les llengües romàniques vehiculars, tant pel que fa al significat com pel que fa al significant. L’adquisició del lèxic no ha de consistir en la memorització indiscriminada, sinó en la utilització d’aquest a través d’exercicis variats de sinonímia, d’antonímia, de famílies lèxiques, de derivació per analogia, etc. D’aquesta manera, l’alumnat serà capaç de deduir el significat d’alguns mots d’un text pel context. Mitjançant aquest procediment, l’alumnat adquirirà l’hàbit de buscar el significat adient en el moment en què farà servir el diccionari a partir de segon curs. D’altra banda, és recomanable introduir l’alumnat en l’ús de les expressions llatines que encara avui es fan servir en el llenguatge corrent. Aquestes expressions, que sovint apareixen en diaris, revistes i llibres, justifiquen per si mateixes el coneixement del llatí.

La traducció dels textos facilita la reflexió sobre la llengua llatina i la llengua de l’alumnat, ja que la traducció és un exercici de comparació. Aquest procés esdevé una de les característiques singulars de l’aprenentatge de les llengües clàssiques. La traducció fomenta el rigor en l’anàlisi sintàctica, el treball del lèxic, la puntuació, etc. No sempre cal exigir una anàlisi sintàctica prèvia a la traducció del text, tot i que cal aprofitar-lo com a element de reflexió morfosintàctica. Cada text pot ser aprofitat per estudiar qüestions diferents: estil, sintaxi, lèxic, morfologia, etc. Precisament en aquest sentit, els textos seran especialment útils per estudiar els conceptes i les realitats culturals del món romà. D’aquesta manera aconseguirem connectar l’estudi de la llengua i de la cultura, com a clau per entendre també la història i cultura del nostre poble.

Aquest aspecte cultural es pot assolir sense haver d’emprar una metodologia determinada. El professorat s’ha d’adaptar als interessos, les capacitats i als ritmes de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. En definitiva, allò que cal subratllar és que l’alumnat se senti involucrat en l’adquisició de coneixements a través de les diverses activitats d’aprenentatge. La varietat de recursos afavoreix notablement la tasca d’ensenyament/aprenentatge, com ara, la distribució del temps i de l’espai de l’aula, la disponibilitat de material de suport de tota mena: còmics en llatí, traduccions de les obres clàssiques adients per als lectors d’aquesta edat, il·lustracions, col·leccions de diapositives, vídeo de tema clàssic, programes d’informàtica, etc.

Es poden proposar múltiples treballs d’investigació basats en textos llatins o bé en altres documents o en restes arqueològiques que l’alumnat pugui tenir al seu abast, sempre guiats pel professorat. Cal recordar l’existència de textos clàssics que fan referència directament o indirecta a les Illes Balears; és evident que seran especialment interessants a l’hora de connectar el món clàssic amb el món de l’alumnat. Les possibilitats, dins de les limitacions que ens imposa l’horari i d’acord amb les prioritats exposades, són gairebé infinites: debats, creació plàstica i musical, representacions teatrals, vinculació amb temes transversals..., sense oblidar l’oferta cultural que cada localitat ofereixi en aquest camp.

Per elaborar activitats referents als temes transversals podem partir de la multiplicitat d’aspectes del món clàssic que ens hi remeten. Per exemple, pel que fa a l’educació moral i cívica, es pot partir de l’anàlisi de l’organització sociopolítica a Roma, tant pel que fa a la res publica com a l’estructura més bàsica de la família, tot establint comparacions amb els models actuals i extraient-ne les conclusions pertinents que l’alumne pugui incorporar als seus hàbits quotidians. A segon curs es pot partir dels textos literaris per tal d’establir models de conducta i adquirir una capacitat crítica envers el món polític i social que envolta l’alumne (pius Aeneas, ideal de l’home romà...). El tema de l’educació per la pau es pot treballar per contrast amb l’ideal d’expansió militar romana o per identificació amb textos que elogien la pau (poetae noui...). Un tema a destacar seria el de la igualtat d’oportunitats d’homes i dones, que pot partir de l’estudi de l’organització familiar i de la situació de la dona a l’antiguitat o dels escassos textos de poetesses romanes o de personatges femenins claus (Dido, Lèsbia...).

Per a l’avaluació

L’avaluació inicial de l’alumnat es pot fer de formes diverses, ja sigui amb una prova concreta o mitjançant l’observació de les seves primeres passes dins de la matèria. A través d’aquesta avaluació inicial el professor obté informació sobre els coneixements lingüístics de l’alumnat per tal de planificar les estratègies i activitats adients. Cal que l’alumnat estigui sempre ben assabentat dels criteris i procediments d’avaluació i puntuació que se seguiran en cada moment, perquè els objectius fixats puguin ser recordats i siguin assolits pel major nombre d’alumnes.

L’avaluació serà contínua i comprendrà tant els conceptes com els procediments i les actituds; per això, les activitats d’avaluació han d’incloure els tres aspectes. Aquestes activitats han de ser variades i han de preveure l’autoavaluació per part de l’alumnat. Entre aquestes activitats destacaríem, a més de les clàssiques de flexió, anàlisi i traducció, d’altres com: proves d’elecció múltiple, proves de detecció de l’intrús dins d’una sèrie, complementació d’equacions lèxiques, morfològiques i culturals, inclusió d’elements en una oració, construcció d’estructures a partir d’un model tenint a disposició un lèxic determinat, transformació de categories gramaticals, elecció d’un sinònim o d’un antònim d’un mot donat, entre diverses possibilitats, ordenació temàtica d’un text incomplet, complementació de frases elegint la paraula adequada, etc.

Per als continguts culturals, s’elaboraran proves que permetin comprovar si l’alumnat, a través de les fonts escrites, la recerca d’informació en qualsevol mitjà documental i de comunicació, les cites llatines, la utilització de mapes conceptuals, esquemes o murals explicatius, és capaç de reconèixer els continguts d’història, institucions, cultura, art... grecoromans que perviuen al món actual i que formen part del seu entorn. En totes aquestes proves s’ha de tenir en compte el grau de creativitat, originalitat i correcció en l’expressió oral i escrita. Aquestes activitats poden ser individuals o en grup.

En l’avaluació d’actituds, cal que el professorat observi atentament l’evolució de l’actitud de l’alumnat envers la matèria, tant pel que fa a les activitats habituals de la classe com pel que fa a les voluntàries. No és gens rar que l’estranyesa o la indiferència per les realitats culturals dels romans, tan llunyanes cronològicament parlant, que es poden donar en un principi, esdevenguin focus d’interès i, fins i tot, d’admiració per tot allò que la cultura clàssica ha representat i representa en el món actual. Els temes sobre la cultura clàssica difícilment deixen indiferents els alumnes. L’actitud de l’alumnat envers aquest gran apartat de la nostra matèria ha de ser observada i degudament qualificada.