LA SUBORDINACIÓ SUSTANTIVA
Recordem l’esquema (vid. sinopsi dels règims verbals):
| ORACIONS COMPLETIVES, oracions substantives en funció de CD | |||
|
Legatus |
nuntiat |
hostes discesisse |
|
|
Caesar |
persuasit |
ut pugnarent |
Completives amb connectors: ut, ne quin/quominus. |
|
Populus |
dubitabat |
quin veniret |
|
|
Ego |
gaudeo |
quod venias |
|
|
Praetor |
interrogavit |
an fecisset quis (cur, quando, quomodo...) fecisset |
Interrogatives indirectes, totals o parcials, simples o dobles. |
Al costat de les completives d’infinitiu, en tenim d’introduïdes per conjuncions.
1. Introduïdes per ut/ne = que, que no
Sol efficit ut omnia floreant.
Caveant consules ne quid res publica detrimenti capiat.
Scilicet hoc restabat, ut fecunda fores.
|
Amb els verbs de temor ut y ne intercanvien els seus significats: ut =que no; ne que. El canvi es pot explicar en clau històrica: es tractava d’oracions iuxtaposades: Timeo. Ne venias = Tenc por, no venguis. Timeo. Ut venias - Tenc por, que venguis. |
A vegades la subordinada pot aparèixer sense conjunció, amb cave, fac i expressions impersonals:
Volo ad me scribas quam diligentissime
Quid agatis fac sciam.
2 Introduïdes per quod.
Amb el significat de"el que", "el fet que"
Adde huc quod e carcere effugit.
Sane gaudeo quod te interpellavi.
3. Oracions introduïdes per quin/quominus.
Amb uns pocs verbs, com els d’impediment:
Quin quan l’oració principal és negativa:
Nihil obstat quin beatus sis.
Non recusare possumus quin alii a nobis dissentiant.
O també amb els verbs de dubte precedits de negació:
Non dubitatbat quin ei crederemus.
|
També trobam la conjunció en expressions com: Non multum abest quin..., Nonnulla causa est quin...: |
Quominus indistintament amb principal afirmativa i negativa:
Neque repugnabo quominus omnia legant.
Impedit formido quominus causam dicant.