CONSPECTUS LATINUS
Praefatium Fitxes de teoria gramatical Graelles de morfologia Llengua, cultura, civilització Exercicis i textos Miscel·lània
Fitxes de teoria gramatical
Oracions. Generalitats Complexitat sintàctica: un exemple L'ús del neutre plural dels adjectius L'oració passiva Usos sintàctics de l'infinitiu Gerundi i gerundiu Valors dels casos Verbs compostos Els radicals verbals: el trànsit a les nostres llengües Sintaxi del participi de present i de passat El participi absolut Els participis deponents El supí Sinopsi dels règims verbals La subordinació sustantiva Oracions interrogatives Oracions adverbials temporals Subordinades adverbials. Sinopsi.
LES ORACIONS INTERROGATIVES

LES ORACIONS INTERROGATIVES

Tradicionalment classificam les oracions segons la modalitat, seguint la distinció del dictum (el que deim) i el modum (com ho deim); així parlam d’oracions declaratives (aliter asseveratives, enunciatives), optatives, imperatives.

1.La interrogació simple.

1.1.  Si la pregunta es refereix a la totalitat de l’oració (que) vindràs? ho vas fer? feim servir la partícula enclítica –ne:

Fecistine?: ho vas fer?

Veniesne? que vindràs?

En altres casos la pregunta indueix al sí o al no:

Nonne hoc manifestum est? o no és evident?

Num credis, o t’ho creus?

-ne = pregunta neutra.

nonne = pregunta que espera un sí.

num = pregunta que espera un no.

1.2 La pregunta pot ser doble:

Utrum id verum an falsum est? Açò és ver o fals?

és a dir:

utrum (-ne)...........................an (annon)?

1.3

La pregunta pot referir-se de forma més parcial a un element interrogatiu: qui? quan? on? per què?

quis dixit?

ubi vixisti?

cur fecisti?

unde venis?

2.Interrogativa indirecta.

Totes les frases anteriors poden dependre d’un verb (preguntar, saber, dir...) conformant un tipus de completiva que anomenam interrogativa indirecta, en llatí aquestes interrogatives van en subjuntiu:

Disputamus an(*) vicisset: discutim si havia vençut.

Nescio quis venerit: no sé qui ha vingut.

Quaerimus uter fecerit: investigam qui dels dos ho va fer.

ORACIONS EN FUNCIÓ DE CD

Completives

Interrogatives indirectes

Anuncien [que la guerra ha acabat]

 

Van veure [que l’arbre estava malalt]

 
 

Conta’ns [on vius]

 

Explica [què estudies]

 

Digues [si vindràs]

La partícula an introdueix les interrogatives indirectes totals; també l’anglès té una partícula pròpia, distinta del ‘si’ condicional:

Dux rogavit an legati venissent: el general va demanar si els ambaixadors havien arribat.

It’s not sure whether (if) he is coming or not: no és segur si vindrà o no.

Resumint:

 

directa

indirecta

total

venitne?

que va venir?

fac me certiorem an venerit

fes-me saber si ha vingut

parcial

quis venit?

qui va venir?

fac me certiorem quis venerit

fes-me saber qui ha vingut