L’ORACIÓ PASSIVA
Es tracta d’un recurs que tenen moltes llengües entre altres coses per modificar l’ordre de frase i focalitzar una part de l’enunciat.
El llatí, com el grec, feia un ús ampli de la passiva. Morfològicament els verbs tenien formes sintètiques en el tema de present, i compostes en el pasat.
|
Present |
Present passiu |
Passat |
Passat passiu |
|
amo |
amor |
amavi |
amatus sum |
|
amas |
amaris |
amavisti |
amatus es |
|
amat |
amatur |
amavit |
amatus est |
|
amamus |
amamur |
amavimus |
amati sumus |
|
amatis |
amamini |
amavistis |
amati estis |
|
amant |
amantur |
amaverunt |
amati sunt |
|
estim, |
som estimat,... |
vaig estimar,... |
vaig ser estimat,... |
| El complement agent de la passiva va en ablatiu, amb la preposició a/ab si es tracta d’un subjecte animat (persona o animal). | |||
Servus rigat hortum (= l’esclau rega el jardí)
Hortus rigatur a servo (= el jardí és regat per l’esclau)
Ventus delet agros (= El vent destrueix els camps)
Agri delentur vento (= els camps són destruïts pel vent)
Tanmateix, no sempre les oracions passives apareixen amb subjecte agent, sigui perquè es sobreentén, sigui que és indiferent la presència d’un agent. En tal cas, sovint es poden traduir per passiva pronominal, impersonal:
Pugnatur acriter (= hom lluita durament, “se lucha duramente”)
Dicitur (= hom diu, diuen, “se dice”)
Pugnatum est magno studio (= hom va lluitar amb gran esforç)
Nuntiatum est (= Es va comuinicar, ho van comunicar)
El llatí fins i tot va dur aquestes construccions no agentives als verbs de moviment, la cosa ens pot resultar del tot estranya:
Ventum est (= hom va arribar, “se llegó”).
El predicatiu del CD
Senatus Ciceronem consulem creavit
Cicero a senatu creatus est consul.
es a dir, el predicatiu del complement directe (en acusatiu) passa a nominatiu com a predicatiu del subjecte de la passiva.