LA FORMACIÓ D’ADVERBIS
Els adverbis no estan marcats morfològicament. Molt diverses formes apareixen com adverbis: deinde (després), nunc (ara), semper (sempre), magis (més), valde (molt), ibi (allà), etc.
1. Només els adverbis de manera tenen una formació sistemàtica, en –e, o en –ter.
longus longe
doctus docte
fortis fortiter
facilis facile
brevis breviter
prudens prudenter
Aquests adverbis ademeten una forma de comparatiu i superlatiu, és a dir:
fàcilment més fàcilment molt fàcilment
|
adverbi |
adverbi comparatiu |
adverbi superlatiu |
|
docte |
doctius |
doctissime |
|
pulchre |
pulchrius |
pulcherrime |
|
facile |
facilius |
facillime |
|
prudenter |
prudentius |
prudentissime |
La forma d’adverbi comparatiu coincideix amb el neutre del comparatiu: doctior/doctius.
2. Els deíctics, ‘aquí’, ‘allà’,... presenten un quadre paral.lel als complements circumstancials de lloc; a la pregunta:
- on vius?
podem respondre:
- A Maó (CC de lloc).
- Allà (adverbi de lloc).
Vet aquí els més importants:
|
hic, aquí |
huc, cap aquí |
hinc, des d’aquí |
hac, per aquí |
|
ibi, allà |
eo, cap allà |
inde, des d’allà |
ea, per allà |
|
ubi, on |
quo, cap a on |
unde, d’on |
qua, per on |
|
alibi [1] , a un altre lloc |
alio, cap a un altre lloc |
aliunde, d’un altre lloc |
alia, per un altre lloc |
|
ubicumque, onsevulla |
quocumque, a onsevulla |
undecumque, d’onsevulla |
quacumque, per onsevulla |
|
ubique, per tot arreu |
undique, de tot arreu |
[1] Alibi és un llatinisme poc conegut, i tanmateix molt freqüent; en francès, anglès i alemany alibi significa ‘coartada’; així, a les pel.lícules, el comissari demana al sospitós: Have you got an alibi?