Conspectus Latinus

ELS GRAUS DE L’ADJECTIU

FORMACIÓ DE COMPARATIUS I SUPERLATIUS

Els adjectius, sempre que siguin graduables, es poden expressar en:

grau positiu: Ars longa est, vita brevis.// Caesar fortis est

grau comparatiu: Caesar tam fortis quam Pompeius erat.

grau superlatiu: Gallorum omnium fortissimi sunt Belgae.

Grau comparatiu.

El grau comparatius d’igualtat i el d’inferioritat s’expressen en llatí com en català (o la resta de llengües romàniques):

TAM .... QUAM ...

MINUS ... QUAM ...

Petrus tam sapiens quam Iulius est

Canis minus fortis quam lupus est

El grau comparatiu de superioritat es pot expressar de dues formes:

MAGIS ... QUAM ... (Petrus magis altus est quam Iulius)

o afegint al tema de l’adjectiu els sufixos –IOR (m/f) i –IUS (n)

fortis -e > fortior, fortius

clarus –a -um > clarior, clarius

prudens –ntis > prudentior, prudentius

La declinació dels comparatius de superioritat de tots els adjectius llatins segueix el model dels adjectius de dues terminacions de la 3ª declinació (tema en cons.)

	singular		plural
	masc/fem	neutre	masc/fem	neutre
N. V.	fortior	fortius	fortiores	fortiora
Ac.	fortiorem	fortius	fortiores	fortiora
Gn..	fortioris		fortiorum
Dt.	fortiori		fortioribus
Ab.	fortiore		fortioribus

El segon terme de la comparació es pot expressar de dues formes:

En el mateix cas que està el comparatiu precedit de la partícula QUAM,o en ablatiu.

	quam Paulus est.
Petrus altior
	Paulo est.

Grau superlatiu.

El grau superlatiu es forma afegint al tema de l’adjectiu el sufix –ISSIMUS –A –UM.*

clarus –a –um > clarissimus –a –um (molt famós, famosíssim; el més famós)

fortis –e > fortissimus –a –um

prudens –ntis > prudentissimus –a –um

El segon terme d’un superlatiu (si en du) es pot expressar de les següents formes:

	omnium amicorum (genitiu)
Petrus fortissimus* est:*	inter omnes amicos (inter + acus.)
	ex omnibus amicis (ex + ab.)

Els adjectius següents formen el superlatiu en –limus:

facilis, -e
difficilis, -e
similis, -e
dissimilis, -e
gracilis, -e
humilis, -e

facil-
difficil-
simil-
dissimil-
gracil-
humil-

+ –lim–

facillimus, -a, -um
difficillimus, -a, -um
simillimus, -a, -um
dissimillimus, -a, -m
gracillimus, -a, -um
humillimus, -a, -um

Algunes particularitats:

1. Els adjectius en –dicus, -ficus, -volus formen el comparatiu i superlatiu damunt un antic radical en –ent:

*positiu*	comparatiu	*superlatiu*
maledicus magnificus benevolus	maledicentior, -ius magnificentior, -ius benevolentior, -ius	maledicentissimus. magnificentissimus. benevolentissimus.

2. Els adjectius vetus, -eris (vell) i dives, -itis (ric) fan:

vetustior, -ius//veterrimus-a-um

ditior, ditius// ditissimus-a-um

3. Frugi i nequam són indeclinables.

Adjectius que només tenen comparatiu i superlatiu:

Comparatiu

Superlatiu

deterior, -ius
ocior, -ius
potior, -ius
prior, -ius

deterrimus,
ocissimus
potissimus

primus

Comparatius i superlatius derivats de preposicions:

*Preposició*	*Comparatiu*	*Superlatiu*
citra	citerior, -ius	citimus
Ultra	ulterior, -ius	ultimus
Infra	inferior, -ius	infimus imus
Prope	propior, -ius	proximus
Supra	superior, -ius	supremus summus
Post	posterior, -ius	postremus
Inter	interior, -ius	intimust
Extra	exterior, -ius	extremus

Formacions iregulars:

Com ocorre en altres llengües indoeuropees, el llatí, com el grec, tenia formacions no sistemàtiques:
cfr. good-better-best

bad-worse-the worst

Positiu

Comparatiu

Superlatiu

mfn

bonus,
malus

magnus
parvus
multus

melior
peior
maior
minor
plures (pl.)

melius
peius
maius
minus
plus

optimus
pessimus
maximus
minimus
plurimus