PARTICULARITATS DE LES DECLINACIONS
Primera declinació.
1. Són sustantius femenins, tret de nauta, agricola, incola...
2. Alguns només apareixen en plural (pluralia tantum)
angustiae, -arum
divitiae, -arum
insidiae, -arum
tenebrae, -arum,
altres canvien de significat:
copia, -ae copiae, .-arum
littera, -ae literae, -arum
Una antiga forma de genitiu en –as només es conserva en l’expressió paterfamilias.
Segona declinació.
1. Els sustantius en –us són masculins tret dels noms dels arbres, que són femenins, i virus- i, (verí) vulgus, -i (el poble) que són neutres.
Els sustantius en –um són neutres sense excepció.
2. Apareixen només en plural:
arma- orum
hiberna, -orum
o canvien de significat
auxilium, -i auxilia, -orum
castrum, -i castra, -orum
rostrum, -i rostra, -orum
impedimentum, -i impedimenta, -orum
liber,-era,.-erum liberi, -orum
Locus, -i té el plural neutre loca, -orum.
Iocus, -i, plural ioca, -orum
Deus i dea tenen algunes particularitats:
|
Sing. |
Plural |
Sing. |
Plural |
|
|
N |
Deus |
Dei, dii |
Dea |
Deae |
|
V |
Deus |
Dei, dii |
Dea |
Deae |
|
Ac |
Deum |
Deos |
Deam |
Deas |
|
Gn |
Dei |
Deorum |
Deae |
Dearum |
|
Dt |
Deo |
Deis, diis, dis |
Deae |
Deabus |
|
Ab |
Deo |
Deis, diis, dis |
dea |
deabus |
Igualment el dat. abl. plural de filia és filiabus.
Tercera declinació.
1. Sustantius dels tres gèneres, que no es poden identificar per la forma; només el tipus amb nominatiu en –al, -e, -ar marquen el gènere neutre.
2. Apareixen només en plural:
moenia, -ium
septentriones, -um
o canvien de significat:
finis, -is fines, .-ium
aedes, -is aedes, aedium
ops, -is opes, -ium
Es poden considerar irregulars:
|
Sing. |
Sing. |
Plural |
||
|
N |
Iuppiter |
Vis |
Vires |
|
|
V |
Iuppiter |
Vis |
Vires |
|
|
Ac |
Iovem |
Vim |
Vires |
|
|
Gn |
Iovis |
Vis |
Virium |
|
|
Dt |
Iovi |
Vi |
Viribus |
|
|
Ab |
Iove |
vi |
Viribus |
Cuarta declinació.
1.Són majoritàriament masculins. Són femenins:
Anus idus -uum, (només en plural)
Acus manus
Domus porticus
tribus
3. Els sustantius en –u (neutres) es redueixen a:
cornu
genu
veru
2.L’ablatiu en –u ha romàs en alguns sustantius fòssils, quasi com a preposicions de genitiu:
ductu
iussu
rogatu
natu
3. Alguns sustantius formen dat. abl, plural en –ubus (en lloc de –ibus)
arcubus, lacubus, tribubus, artubus, partubus, quercubus
4. Domus té una declinació mixta 2ª/4ª:
|
Sing. |
Plural |
|
|
N |
Domus |
Domus |
|
V |
Domus |
Domus |
|
Ac |
Domum |
Domos/domus |
|
Gn |
Domus |
Domorum/domuum |
|
Dt |
Domui |
Domibus |
|
Ab |
Domo |
Domibus |
1. Sustantius femenins, tret de dies i meridies.
2. Materia/materies, luxuria/luxuries presenten la doble declinació, primera i cinquena.
3. Res, rei (cosa, assumpte) forma amb l’adejctiu publica el compost respublica, que escrit junt o separat, es declina per primera i cinquena declinació:
|
N |
res |
publica |
|
V |
res |
publica |
|
Ac. |
rem |
publicam |
|
Gn. |
rei |
publicae |
|
Dt. |
rei |
publicae |
|
Ab. |
re |
publica |