Estimades famílies,
A les vuit del matí, puntuals com un clau, ens hem tornat a reunir a la sala d’actes de l’institut per escoltar la presentació de la segona ruta, la de la fageda d’en Jordà. Hi hem arribat doblement equipats, a l’institut, ja que dúiem una motxilla per passar el dia i una altra per passar la nit a la casa de colònies El Rourell.
Quan els amfitrions de la ruta d’avui han tingut la presentació enllestida, ens hem enfilat a les escales d’un autobús que ens ha duit fins a la Garrotxa. Meravellats pel paisatge que ens envoltava, hem descarregat les motxilles, hem descarregat les velos i hem berenat. No sabien com era que no podíem fer el dia a la casa! No sabien com era que no podíem descansar, encara que només fos un dia!
Poc temps després, amb la fredor matinal de companyia, hem començat a vogar, però en un tancar i obrir d’ulls l’esforç i el sol de mig matí han fet que ens poguéssim treure molta de roba.
Hem vogat fins al Croscat, un antic volcà que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat entre els municipis de Santa Pau i Olot. Hem deixat les velos i en petits grups ens hem començat a caminar dins el volcà de més altitud de la regió volcànica de la comarca d’Olot i el més gros de la península Ibèrica.
Amb la nostra vestimenta ciclista, no sabíem ben bé si semblàvem formigues en moviment o un estol de periquitos: els mallots grocs, verds i blaus destacaven com mai enmig del paisatge color marró-rogenc del volcà.
Quan hem arribat a la caseta del parc, ens hem organitzat en cinc grups per fer una visita guiada que ens ha permès conèixer millor aquest entorn tan singular. Hem escoltat, observat i caminat entre materials volcànics i hem descobert part de la història del Croscat fins que la gana ha començat a fer-se notar.
Amb la panxa reclamant protagonisme, ens hem tornat a enfilar damunt les velos per continuar la ruta fins a l’aparcament del centre d’interpretació del parc, on hem dinat. La tradició que no es perd és la de demanar al grup de profes si ens ha sobrat res de menjar. Aquest jovent adolescent no acaba mai la gana! I hi ha joves que ho han après: en lloc de tornar on eren s’asseuen al nostre costat mentre proven d’acabar d’omplir el forat que semblava que havia quedat buit. Així ningú no els reclama que compartesquin ni un gra d’arròs!
Amb la panxa plena i l’energia recuperada, hem acabat el tram que ens faltava d’aquesta ruta chill que ha estat un èxit, ja que tothom ha arribat sa i estalvi i només hi ha hagut cinc minuts de demora.
A la casa de colònies, sabíem que ens donarien bereneta, però ningú no s’imaginava que seria un bon tros de magdalena casolana i un bon tall de xocolati. La primera tanda de repartiment ha anat més que bé, però quan el jovent ha vist que també hi hauria galetes i altres queviures ha semblat que arribava un estol de voltors i no de periquitos. Hem hagut de posar ordre!
Feta la bereneta, ha aparegut un parell d’al·lotes amb dues ditades de fang a la cara. Han fet gràcia i els hem fet fotos i els hem deixat un mòbil nostre perquè s’anassin a fer selfis, però darrere elles ha aparegut un grup de futbolistes amb fang fins més amunt dels genolls. I que bé que s’ho han passat! N’hi ha que, vista la facècia s’han descalçat, però n’hi ha que han provat de marcar el gol de la seva vida amb vambes i calces posades. La xalada que han fet ha estat grossa. Després, tot feia oi i no sabien per on agafar-les. La rentadora no sabem com les deixarà.
Una bona bereneta, un repartiment d’habitacions prou encertat i una bona dutxa han restaurat el cos i l’ànima. Abans i després de sopar, hem continuat socialitzant, cadascú a la seva manera. Després, amb les panxes plenes, han fet sobretaula. Defora. Però feia fred, hi ha hagut vigilància en tot moment i no ha estat fàcil que Cupido fes la feina que sol fer aquesta nit. Ni la música ni la manca d’il·luminació ni res ha animat el jovent a ballar. Ha estat prest i hem anat cap a rentar dents, posar pijama i anar a l’habitació.
A mitjanit, hem anat a dormir perquè ja començam a acumular cansament i demà a les 7.17 h del dematí sonarà el toc de diana. Que tothom es posàs en posició horitzontal, apagàs llums i estigués en silenci no ha estat fàcil, però ha estat possible.
Salut i velo!
