Crònica 2: Dilluns, 16 de març de 2026

Avui ja hem començat a vogar i escrivim aquestes línies amb un poc més de cansament que ahir, però amb la satisfacció d’haver superat la primera etapa. Llevat de l’accident, tot ha anat. Aquí teniu un repàs ràpid del dia!

A les vuit del matí ens hem trobat a l’institut de Santa Coloma de Farners i l’alumnat que havia de fer de guia ha explicat els detalls de la ruta que hem començat poc després i que ens ha duit pels voltants de la comarca de la Selva: Brunyola, Sant Adrià, Vilobí, Sant Dalmai…

Després, la foto de família Velobici 2026 per lluir el mallot encara flamant i un bon somriure. Tot i que de fotos ens n’han fetes moltes i que nosaltres hem triat la millor, és molt difícil que n’hi hagi una, una!, de bona, però l’hem salvada.

Hem començat a vogar amb força pels primers turonets i els primers pendents. És cert que les pujades no són gaire populars entre el grup de ciclistes del JMQ, però hem aconseguit fer tots els quilòmetres programats amb les pujades i les davallades pertinents! El millor que tenim és que sabem que després de les pujades venen les baixades! Al cap i a la fi, tot el que puja baixa!

Enmig d’aquest tour, hem fet una paradeta per escoltar en Pere, un agricultor que sap més de les avellanes que Google. Ves per on, entre moltes altres coses, hem descobert que a banda del Velobici existeix un altre fort lligam entre Ciutadella i Santa Coloma: part del sobrant de producció ve cap a Ciutadella per Sant Joan!

Hem berenat a Brunyola, on òbviament hem arribat després d’una pujadeta. Amb les forces renovades hem continuat vogant entremig de boscos que semblaven de contes populars o de faules. Entre Brunyola i can Tresor el cap de l’expedició ha caigut dins una bassa de fang. No ha estat l’únic! I mentre se’ns dibuixaven somriures, també se’ns ha encongit el cor, però per sort només ha estat un ensurt. Tothom està bé!

Amb l’espant encara damunt, per la caiguda d’un company, al voltant de les dues, hem arribat al poliesportiu de Sant Dalmai. Les famílies han posat el vermut, l’arròs i la fruita. Nosaltres, la gana! En haver dinat, tothom ha anat a cercar l’ombra dins el pavelló per fer la sobretaula de rigor, però més curta que de costum perquè el professorat encara tenia el cap en un altre lloc.

L’etapa ha continuat com sempre. Els professors i les professores posam ordre i guiam el grup i els al·lots i les al·lotes en fan de les seves. Avui, per ser el primer dia o perquè era el primer dia, n’hi ha hagut de tot color! Hem hagut d’exercir d’especialistes en psicologia per aixecar la moral en moments que una pensa que no pot més, d’infermers i d’infermeres per dur a terme tècniques de primers auxilis per curar ferides, de mecànics per arreglar cadenes i rodes punxades, per pujar seients o per col·locar cascs, de taxis…

I quasi sense adonar-nos-en, hem arribat a l’institut. I ràpid cap a casa i ràpid cap a l’auditori perquè a les set havia de començar l’acte de benvinguda institucional. L’alcalde de Santa Coloma ha insinuat un possible agermanament entre Santa Coloma de Farners i Ciutadella. Gràcies al Velobici, aquest projecte amb quinze anys d’història i 14 edicions, ja hi és, però de manera extraoficial.

Després de l’acte, el jovent ha sortit a voltar i quan ha estat l’hora tothom ha tornat cap a casa. Demà serà un dia chill, diuen, i no saben com és que hem de fer ruta si podríem fer el dia a la casa de colònies. Aaaaaaix…

I per si tot açò no fos poc, encara us hem de dir que @laselvatv ha vingut a gravar per fer un reportatge del Velobici i @diaridegirona.cat a recopilar la informació per fer-ne un altre. El de la tele ja el podeu veure! Tot vostre!

Salut i velo!