CONSTRUCCIÓ DE PARTICIPI ABSOLUT

Pel que fa a la forma, es tracta d' un participi (de passat i també de present) en ablatiu i concertant amb un substantiu ambé en ablatiu (que li fa de subjecte). En aquest cas, aquesta construcció (que convencionalment sol anar entre comes) està realtivament deslligada del que és l’oració principal, i sol expressar una circunstància que l’envolta (=CC). ‘Absolut’ (AB-SOLUTUM, de SOLVERE) vol dir deslligat, cast.  “suelto”.

En català, i en altres llengües romàniques, trobem expressions paral·leles:

Acabada la reunió, van sortir al carrer

Examinats tots els detalls, van donar l’aprovació.

Reunits els estudiants, can canviar l’ordre del dia.

Urbe capta, hostes pacem petiverunt, presa la ciutat (un cop presa...), els enemics van demanar la pau.

Confecto proelio, Caesar pontem refici iubet, acabat el combat, César ordena refer el pont.

Caesar, albente caelo, legiones instruxit, César, fent-se clar el cel (quan es feia de dia ...) formà les legions.

Vet aquí alguns participis absoluts a Cèsar:

deditione facta

obsidibusque acceptis

consilio celeriter convocato

interclusis itineribus

prope iam desperata salute

impedimentis relictis

eruptione facta

hoc reservato (ad extremum)

consilio

Brevi spatio interiecto

signo dato languidioribusque nostris

eruptione facta

convocatis centurionibus

dato signo

Podríem dir que les peces mínimes d’un participi absolut són dues, però poden dur molts altres elements incrustats:

L’ablatiu absolut Cicerone Consule

Me puero

Catone Censore

Marco et Antonio consulibus

Numa Rege