CONSPECTUS LATINUS
Praefatium Fitxes de teoria gramatical Graelles de morfologia Llengua, cultura, civilització Exercicis i textos Miscel·lània
Fitxes de teoria gramatical
Oracions. Generalitats Complexitat sintàctica: un exemple L'ús del neutre plural dels adjectius L'oració passiva Usos sintàctics de l'infinitiu Gerundi i gerundiu Valors dels casos Verbs compostos Els radicals verbals: el trànsit a les nostres llengües Sintaxi del participi de present i de passat El participi absolut Els participis deponents El supí Sinopsi dels règims verbals La subordinació sustantiva Oracions interrogatives Oracions adverbials temporals Subordinades adverbials. Sinopsi.
L’ÚS DEL NEUTRE PLURAL SUSTANTIVAT

L’ÚS DEL NEUTRE PLURAL SUSTANTIVAT

En llatí, com en grec, adjectius i pronoms (i participis)  podien sustantivar-se en neutre plural:

pulchra, les coses belles (la bellesa), “lo bello”
vera, les coses veritables (la veritat), “lo verdadero”
capta, les coses preses
dicta, les coses dites,
haec, aquestes coses, açò, això
illa: aquelles coses, allò

en tots els casos anteriors hom podria haver emprat el neutre singular (pulchrum, verum, captum, dictum, hoc, illud).

El mateix passa en el cas del relatiu. Cal tenir en compte, però, que sovint el relatiu té com “antecedent” el pronom is-ea-id:

id quod dicis, el que dius (les coses que dius...)

en tal cas trobarem en plural:

ea quae dicis, o simplement:
quae dicis..., el que dius...
quae fecisti..., el que has fet,...

és a dir:

id quod fecisti

     quod

ea quae fecisti

el que has fet...

quae fecisiti

Les llengües varien el l’ ús d’aquest relatiu; en italià usen sempre quello:

quello che hai fatto

mentre altres:

lo que has hecho
esto que has hecho
ce que tu as fait
what you did
was du getan hast