CONSPECTUS LATINUS
Praefatium Fitxes de teoria gramatical Graelles de morfologia Llengua, cultura, civilització Exercicis i textos Miscel·lània
Fitxes de teoria gramatical
Oracions. Generalitats Complexitat sintàctica: un exemple L'ús del neutre plural dels adjectius L'oració passiva Usos sintàctics de l'infinitiu Gerundi i gerundiu Valors dels casos Verbs compostos Els radicals verbals: el trànsit a les nostres llengües Sintaxi del participi de present i de passat El participi absolut Els participis deponents El supí Sinopsi dels règims verbals La subordinació sustantiva Oracions interrogatives Oracions adverbials temporals Subordinades adverbials. Sinopsi.
GERUNDI I GERUNDIU

GERUNDI I GERUNDIU

El gerundi és un sustantiu verbal que funciona com una “declinació de l’infinitiu” (vid. usos sintàctics de l’infinitiu).

L’art d’ensenyar

Expert en cuinar

Apte per cantar

El gerundi es declina com un Sustantiu de la 2ª dec., coincidint en la seva morfologia amb el participi de futur passiu (vid. infinitius i participis):

N

amare

V

amare

Ac.

amandum

Gn.

amandi

Dt.

amando

Abl.

amando

Legere bonum est, llegir és bo (infinitiu subjecte)

Volo abire, vull partir (infinitiu CD)

Caesar hostibus potestatem pugnandi fecit,= Cèsar donà als enemics la possiblitat de lluitar.

Erat locus pugnando idoneus, era un lloc adequat per lluitar.

Peritus erat in muniendo, era expert en fortificar

Es particularment important la forma d’acusatiu amb la preposicó ad, com a construcció final (vid. Construccions finals).

Milites ad pugnandum missi sunt, els soldats foren enviats a lluitar.

Milites pugnandi causa missi sunt

Pugnandi causa= ad pugnandum = ut pugnarent,...= a lluitar, a fi de lluitar,...

El gerundiu.

Quan la construcció de gerundi té un complement, generalment un CD en acusatiu, s’estableix un tipus de concordància: el gerundi pren el gènere i nombre del complement, i el complement el cas del gerundi:

Cupido videndi urbem                                   >         ... videndae urbem

Ars scribendi epistulas                                  >         ... epistularum scribendarum

Terit tempus scribendo epistulas                   >         ... epistulis scribendis

Generalment es prefereix la construcció de gerundiu en el datiu, acusatiu i ablatiu amb preposició:

* Misit ad oppugnadum civitates                  >         ...ad oppugnandas civitates

* Comitia rogando consulibus                      >         ...consulibus rogandis

* Arma apta tegendo corpora                     >         ...tegendis corporibus

* versari in gerendo re                               >         ...in re gerenda

_______________

En uns pocs casos s’usa l’infinitiu en comptes de gerundi genitiu:

Tempus est abire (=  tempus est abeundi),és hora de partir.

Recordem que la preposició ad+ gerundi acusatiu té valor de finalitat, i en la seva variant causa+ gerundi genitiu:

...progressi pabulandi aut frumentandi causa = havent avançat per recollir blat i farratge,...

El gerundi en ablatiu sense preposició indicava en llatí clàssic mode, manera, mitjà, causa, etc., i es pot traduir com el nostre gerundi:

Multa pollicendo persuadet = els convenç prometent molt.

En llatí tardà i medieval era com un participi de present. De fet, aquest gerundi ablatiu (=participi de present) és l’origen del gerundi en castellà o italià:

Quidam miles iuxta eam equitando  (= equitans) venit = "Un soldado llegó hasta ella cabalgando".

Una die flendo (=flens) sedit = "Estuvo sentado todo el día llorando".