Dimarts 20 de març
Comença la primavera, però a Santa Coloma els del velobici no parem.
Tot i el cansament del primer dia, a les 8 del matí, amb un fred que pela, tots puntuals a l’Institut de Santa Coloma de Farners. Tot i el fred inicial, a mitjan matí ha sortit el Sol i ens ha fet un dia meravellós, hem tingut molta sort (perquè ens han dit que a Menorca plovia i feia vent).
Un grup d’al·lots i al·lotes gironins ens expliquen la ruta de Les ermites i comencen les preocupacions. La ruta d’avui és una de les més complicades, ja que s’ha de pujar a l’Ermita i el Castell de Farners, al Monestir de Sant Pere Cercada i Argimon. A més a més d’explicar el recorregut de la ruta ens expliquen el romànic, les suredes, explotació del suro, l’explotació forestal i el MAT (torre d’alta tensió).
Passada l’explicació comencem a agafar les velos, les revisem i engreixem i ja estem apunt per marxar.
Apart de les dues al·lotes que van començar lesionades s’afegeixen dos nous lesionats del dia anterior, per la qual cosa es fan necessaris més cotxes de suport.
La ruta d’avui ja ha començat intensa, sortint de l’institut ens hem dirigit cap al Parc de San Salvador i un cop allà hem començat a pujar i pujar fins arribar a l’Ermita de Farners. El fred que teníem abans de partir ja havia desaparegut, QUIN FART DE PUJAR (i no hem fet més que començar). Hem aprofitat l’aturada a l’Ermita per berenar i un cop recuperats hem visitat a peu el Castell de Farners.
Visitat el castell tornem a agafar les velos i continuem la ruta… pujant un altre cop, aquest cop fins al Monestir de Sant Pere Cercada, on han fet presència les famoses Galetes Trias, les quals han alegrat els ànims de tothom. També hem aprofitat per entrar al monestir i dintre, en Jordi ens ha fet una explicació molt interessant sobre el Romànic. Dins el monestir es congelaven de fred!
Portàvem moltes pujades, però la pitjor encara no havia arribat. Després d’uns kilòmetres de petites pujades i baixades (que els alumnes han gaudit) i de dues caigudes sense gaire importància hem arribat al temible peu de l’Argimon. Ja érem i allà i ningú podia tornar a enrere, A PUJAR S’HA DIT! ens esperaven 1400 metres de pujada per un camí de grava amb una gran pendent. Ja ens havien avisat, estàvem mentalitzats i tenien raó, la pujada ha estat terrible. Peus a terra, males cares i queixes, però tothom (a peu o en velo) ha coronat el cim de l’Argimon. Ens teníem el dinar ben merescut.
Després de dinar i descansar baix un Sol de primavera, ens disposàvem a baixar i tornar cap a Santa Coloma de Farners. El camí de tornada ha estat molt divertit i agraït, ja que majoritàriament era costa avall.
