Galeria de fotos aquí
Parelles Velobici 2025
Estimades famílies,
Avui ja hem començat a vogar i escrivim aquestes línies amb un poc més de cansament que ahir, però amb la satisfacció d’haver superat la primera etapa amb nota. Tot ha anat sobre rodes, en tots els sentits. Aquí teniu un repàs ràpid del dia!
A les vuit del matí ens hem trobat a l’institut de Santa Coloma de Farners. Primer de tot, l’alumnat del Santa Coloma responsable de la jornada d’avui ens ha explicat els detalls de la ruta que hem començat un poc passades les nou i que ens ha duit pels voltants de la comarca de la Selva: Brunyola, Sant Adrià, Vilobí, Sant Dalmai…
Després, la foto de família Velobici 2025 per lluir el mallot ben net, molt més del que ho estaria un parell d’hores més tard. Per cert, quan vegeu les publicacions d’Instagram entendreu perquè a qualcú se li ha ocorregut anomenar Barçabici en aquesta edició del projecte Velobici! Aaaaaaix…
Hem començat amb força vogant amunt pels primers turonets i els primers pendents. La veritat és que les pujades no són gaire populars entre el grup ciclista ciutadellenc, però hem aconseguit fer els 38,8 km que tocaven amb les pujades i les davallades pertinents! El millor que tenim és que sabem que després de les pujades venen les baixades! Al cap i a la fi, tot el que puja baixa!
Enmig d’aquest tour per la comarca, hem fet una paradeta per escoltar en Pere, un agricultor expert en el conreu local de l’avellana. Entre altres detalls sobre la producció d’aquest fruit sec ens ha explicat que potser val la pena pagar uns cèntims més per menjar un producte que saps que està fet al costat de casa, amb passió, cura i bona lletra.
Des de ben prest el cel ens ha fet saber que avui no seria un dia passat per aigua, però a la vegada el terra ens ha deixat també ben clar que sí que seria passat per fang. Al final de la ruta, no era només el mallot que dúiem brut de fang, ja que també passejàvem unes velos de color marró la mar de conjuntades amb l’equipació! Com ha quedat tot!
Hem berenat a Brunyola i, òbviament, hi hem arribat després de fer una “petita” pujadeta i de tenir les primeres avaries i les primeres caigudes. Malgrat açò, tothom sa i estalvi! Tot en ordre!
Amb les forces renovades hem continuat vogant entremig de boscos que semblaven de contes populars o de faules. Entre clariana i clariana no sabíem si ens trobaríem na Rínxols d’Or o els tres porquets i somiàvem la possibilitat de trobar-nos aquella caseta de xocolati i porquerietes on van anar en Hansel i na Gretel, però avui de les motxilles del professorat no han sortit ni Conguitos ni regalèssies. Que no en deuen tenir per aquí?
Al voltant de les dues, hem arribat a Sant Dalmai, on les famílies ens ho tenien tot preparat perquè poguéssim fer una parada d’allò més relaxant: vermut, paella, aigua fresca, postres, cafè… No ens ha faltat res! Com sempre, les famílies es desviuen per dibuixar-nos un bon record d’aquesta meravellosa experiència! La imatge d’avui migdia ha estat la d’un dinar en un parc ben verd, un cel ben blau i un centenar de persones felices de ser-hi! Quina sort que tenim!
En haver dinat, hi ha hagut el repartiment de dorsals per a les velos i un partit de futbol d’allò més primitiu, però divertit, que havia començat mentre esperàvem que l’arròs fos cuit! També hi ha hagut, però, la secció més civilitzada del Velobici que ha jugat a vòlei o ha volgut petar la xerrada, com diuen per aquí.
La tornada cap a Santa Coloma ha estat plàcida i ràpida, esperonada pel fet que avui hi havia plans d’anar a l’Espai Gironès a gastar diners i a continuar divertint-se. La ruta d’avui ha estat més fàcil del que es pensaven!
Els professors i les professores del Quadrado, però, ens hem estimat més anar a fer un parell d’hores en remull per relaxar-nos, riure de valent i preparar-nos per a la ruta de les ermites de demà, la trencacames. Segur que anirà bé, però us ho explicarem a la pròxima crònica. No oblideu llegir-la! Sempre promet!
Salut i velo!
