ELS PRONOMS
1. Pronoms personals.
|
jo |
tu |
reflexiu |
|
|
N |
EGO |
TU |
|
|
V |
TU |
||
|
Ac. |
ME |
TE |
SE |
|
Gn. |
MEI |
TUI |
SUI |
|
Dt. |
MIHI |
TIBI |
SIBI |
|
Ab. |
ME |
TE |
SE |
|
nosaltres |
vosaltres |
||
|
N |
NOS |
VOS |
|
|
V |
VOS |
||
|
Ac. |
NOS |
VOS |
|
|
Gn. |
NOSTRUM/NOSTRI |
VESTRUM/VESTRI |
|
|
Dt. |
NOBIS |
VOBIS |
|
|
Ab. |
NOBIS |
VOBIS |
1.1 El llatí emprava poc els pronoms personals, tant els subjecte com els complement. De fet, en molts casos “reconstruirem” un pronom: Tunc dixit:..., aleshores (me) va dir:..Sovint el context ens ho fa fàcil.
1.2. Les formes d’ablatiu+ la preposició CUM donen lloc a les combinacions:
MECUM, TECUM, SECUM NOBISCUM, VOBISCUMla formes castellanes ‘conmigo’, ‘contigo’, ‘consigo’ provenen del doble ús del cum:
*CUMMECUM> conmigo, *CUMTECUM>contigo, *CUMSECUM>consigo.
Encara que resulti poc creïble, és el mateix Ciceró (Cicero ipse) qui explica que les formes anteriors van aparèixer per evitar un *CUMNOBIS, massa pròxim a CUNNUS> ‘cony’, i cridat a provocar rialletes; més tard es va estendre per analogia al conjunt dels pronoms. (Orator, 154).
1.3. Com a pronom de tercera persona sovint s’emprava is-ea-id (infra); el nostre article ‘EL’, ‘LA’, deriva del demostratiu ILLE-ILLA-ILLUD (infra).
2. Pronoms possessius.
MEUS-MEA-MEUM, meu, meva,...
TUUS-TUA-TUUM, teu, teva,...
SUUS-SUA-SUUM, seu, seva,...
2.1.Són adjectius de tres terminacions bonus-a-um.
2.2 El vocatiu de MEUS és MI: Mi frater, mi frater, mi frater,.. escriu afectuosament Marc Tul.li Ciceró al seu germà en una carta.
2.3. SUUS, Seu/seva,...possessiu de tercera persona, no indicava si el posseïdor era singular o plural; convivia amb la forma EIUS, d’ell, d’ella; EORUM, EARUM, d’ells, d’elles. De fet, sovint evitava l’ambigüitat.
Patrem suum occidit, va matar son pare (el seu propi pare).
Patrem eius occidit, va matar son pare (d’un altre).
3. Pronoms demonstratius.
|
aquest, aquesta,... |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
HIC |
HAEC |
HOC |
HI |
HAE |
HAEC |
|
Ac. |
HUNC |
HANC |
HOC |
HOS |
HAS |
HAEC |
|
Gn. |
HUIUS |
HORUM |
HARUM |
HORUM |
||
|
Dt. |
HUIC |
HIS |
||||
|
Ab. |
HOC |
HAC |
HOC |
|||
|
aquest, aqueix,... |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
ISTE |
ISTA |
ISTUD |
ISTI
|
ISTAE |
ISTA |
|
Ac. |
ISTUM |
ISTAM |
ISTUD |
ISTOS |
ISTAS |
ISTA |
|
Gn. |
ISTIUS |
ISTORUM |
ISTARUM |
ISTORUM |
||
|
Dt. |
ISTI |
ISTIS |
||||
|
Ab. |
ISTO |
ISTA |
ISTO |
|||
|
aquell, aquella,... |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
ILLE
|
ILLA
|
ILLUD
|
ILLI
|
ILLAE
|
ILLA
|
|
Ac. |
ILLUM
|
ILLAM
|
ILLUD
|
ILLOS
|
ILLAS
|
ILLA
|
|
Gn. |
ILLIUS
|
ILLORUM
|
ILLARUM
|
ILLORUM
|
||
|
Dt. |
ILLI
|
ILLIS
|
||||
|
Ab. |
ILLO
|
ILLA
|
ILLO
|
|||
|
aquest, aquesta; ell, ella,... |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
IS |
EA |
ID |
II/EI |
EAE |
EA |
|
Ac. |
EUM |
EAM |
ID |
EOS |
EAS |
EA |
|
Gn. |
EIUS |
EORUM |
EARUM |
EORUM |
||
|
Dt. |
EI |
IIS/EIS |
||||
|
Ab. |
EO |
EA |
EO |
|||
|
el mateix, la mateixa,... |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
IDEM |
EADEM |
IDEM |
IIDEM/EIDEM |
EAEDEM |
EADEM |
|
Ac. |
EUNDEM |
EANDEM |
IDEM |
EOSDEM |
EASDEM |
EADEM |
|
Gn. |
EIUSDEM |
EORUNDEM |
EARUNDEM |
EORUNDEM |
||
|
Dt. |
EIDEM |
IISDEM/EISDEM |
||||
|
Ab. |
EODEM |
EADEM |
EODEM |
|||
|
ell mateix, ella mteixa,... |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
IPSE |
IPSA |
IPSUM |
IPSI |
IPSAE |
IPSA |
|
Ac. |
IPSUM |
IPSAM |
IPSUM |
IPSOS |
IPSAS |
IPSA |
|
Gn. |
IPSIUS |
IPSORUM |
IPSARUM |
IPSORUM |
||
|
Dt. |
IPSI |
IPSIS |
||||
|
Ab. |
IPSO |
IPSA |
IPSO |
|||
3.1. HIC és clarament un demostratiu, una senyalització en l’espai i temps; IS fa referència a algú o quelcom que s’acaba d’esmentar, és el que significa ‘pronom anafòric’ :
Anxii sperabamus nuntium, is non venit, ansiosos esperàvem el missatger, aquest no va venir.
Caesar sex cohortes e castris educit, cum iis ad gallos proficiscitur, Cèsar treu sis cohorts del campament, amb aquestes se’n va a trobar els gals.
IS és també l’antecendent del relatiu:
Ea, quam videtis, opulentissima fuit civitas, aquesta ciutat que veis va ser força rica.
3.2 ILLE, aquell, sovint té el sentit de ‘aquell famós, aquell conegut,...’
Scipio ille noster, qui,..., aquell il.lustre Escipió nostre, que,..
També nosaltres deim: “Te’n recordes d’aquelles platges verges, quan no hi havia ningú, i aquelles berenetes que fèiem...?”
3.3 Del genitiu plural ILLORUM, d’ells, d’aquells, deriven el català llur/llurs, italià loro, francès leur.
3.4 IDEM, el mateix:
Eodem die munitiones perficiuntur, el mateix dia les fortificacions són enllestides.
Iidem principes de pace perveniunt, qui superioribus diebus bellum adpetebant, arriben els mateixos cabdills per parlar de pau, els qui dies abans desitjaven la guerra.
3.5 IPSE, ell mateix, en persona:
Dux ipse prima acie contendebat, el comandant en persona lluitava a primera fila.
In ipso foro servus interficitur, l’esclau és assassinat en el fòrum mateix.
Tribunus legem protulerat et ipse violavit, el tribú havia presentat la llei i ell mateix la violar.
3.6 Com és sabut, IPSE/IPSA deriva en l’anomentat article salat, ‘ES’, ‘SA’, conservat en els parlars catalans de les Illes Balears.
4. El relatiu
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
QUI |
QUAE |
QUOD |
QUI |
QUAE |
QUAE |
|
Ac. |
QUEM |
QUAM |
QUOD |
QUOS |
QUAS |
QUAE |
|
Gn. |
CUIUS |
QUORUM |
QUARUM |
QUORUM |
||
|
Dt. |
CUI |
QUIBUS |
||||
|
Ab. |
QUO |
QUA |
QUO |
|||
altres:
QUICUMQUE-QUAECUMQUE-QUODCUMQUE, qualsevol que
Quicumque haec fecit, qualsevol (sigui qui sigui) que hagi fet açò,...
(vid. indefinits)
5. Pronoms interrogatius
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
QUIS/QUI |
QUAE |
QUID/QUOD |
QUI |
QUAE |
QUAE |
|
Ac. |
QUEM |
QUAM |
QUOD |
QUOS |
QUAS |
QUAE |
|
Gn. |
CUIUS |
QUORUM |
QUARUM |
QUORUM |
||
|
Dt. |
CUI |
QUIBUS |
||||
|
Ab. |
QUO |
QUA |
QUO |
|||
altres:
QUISNAM-QUAENAM-QUIDNAM/QUODNAM, qui? què?
ECQUIS-EXQUAE-ECQUID/EXQUOD,
NUMQUIS-NUMQUAE-NUMQUJID/NUMQUODEcquis (numquis) dubitabit quin...?, que potser algú dubtarà que...?
5.1
Com a sustantiu: quis vocat, qui crida; quid vides, què veus?
com a adjectiu: qui homo vocat, quin home crida? quod templum vides,quin temple veus?
però sovint indicant persones:
qui nominat me? qui diu el meu nom?
quis dies fuit? quin dia va ser?
també trobam:
quis homo? quin home?
qui homo? quina casta d’home?
nescio qui sis, no sé qui ets.
|
qui/quin dels dos? |
||||||
|
singular |
plural |
|||||
|
masc. |
fem. |
neut. |
masc. |
fem. |
neut. |
|
|
N. |
UTER |
UTRA |
UTRUM |
UTRI |
UTRAE |
UTRA |
|
Ac. |
UTRUM |
UTRAM |
UTRUM |
UTROS |
UTRAS |
UTRA |
|
Gn. |
UTRIUS |
UTRORUM |
UTRARUM |
UTRORUM |
||
|
Dt. |
UTRI |
UTRIS |
||||
|
Ab. |
UTRO |
UTRA |
UTRO |
|||
(vid. indefinits)
per exemple,
uter vestrum?, qui de vosaltres dos?
utra castra? quin dels dos campaments?