CONSPECTUS LATINUS

ELS NUMERALS
un, dos, tres,...	primer, segon, tercer...	d’un en un, de dos en dos,...	una vegada, dues vegades,...
unus	primus-a-um	singuli-ae-a	semel
duo	secundus	bini-ae-a	bis
tres	tertius	terni/trini	ter
quattuor	quartus	quaterni	quater
quinque	quintus	quini	quinquies
sex	sextus	septeni	sexies
septem	septimus	octoni	septies
octo	octavus	noveni	octies
novem	nonus	deni	novies
decem	decimus	undeni	decies
undecim	undecimus	duodeni	undecies
duodecim	duodecimus	(...)	(...)
tredecim	tertius decimus
quattuordecim	quartus decimus
quindecim	quintus decimus
sedecim	sextus decimus
septendecim	septimus decimus
duodeviginti	duodevicesimus
undeviginti	undevicesimus
viginti	vicesimus
unus et viginti	vicesimus primus
triginta	tricesimus
quadraginta	quadragesimus
quinquaginta	quinquagesimus
sexaginta	sexagesimus
septuaginta	septuagesimus
octoginta	octogesimus
nonaginta	nonagesimus
centum	centesimus
ducenti-ae-a	ducentesimus
trecenti-ae-a	trecentesimus
quadringenti-ae-a	quadringentesimus
quingenti-ae-a	quingentesimus
sescenti-ae-a	sescentesimus
septingenti-ae-a	septingentesimus
octingenti-ae-a	octingentesimus
nongenti-ae-a	nongentesimus
mille	millessimus
duo milia
Tenen declinació:     masc. fem. neut. masc. fem. neut. masc./fem. neut. N unus una unum duo duae duo tres tria Ac. unum unam unum duos duas duo tres tria Gn. unius duorum duarum duorum trium Dt. uni duobus duabus duobus tribus Ab. uno una uno Com duo també es declina ambo-ae-o

Observacions:

1. En llatí es declinen els tres primers cardinals: unus, duo, tres; en grec els quatre primers: eis, duo, treis, téttares; i en rus, llengua de la nostra família, els cinc primers: odín, dva, tri, txetírje, piat’.

també ho fa mille, en plural

N.	milia
Ac.	milia
Gn.	milium
Dat./Ab.	milibus

exigeix sempre genitiu partitiu: Mille hominum , mil (d’)homes. Tria milia passuum, tres mil passes.

Amb altres numerals i quantitatius és possible de dir:

Triginta cives/triginta civium, trenta ciutadans

Centum homines/ centum hominum, cent homes.

2. Els ordinals (primus, secundus,...) són adjectius de tres terminacions, bonus-a-um.

3. En els cardinals es declinen les centenes (de ducenti a nongenti) com el plural de bonus: boni-ae-a. Cal fer observar que

11 = 1+10 (un-decim)

12 = 2+10 (duo-decim)

13 = 3+10 (tre-decim)

(...)

sumes molt transparents, que els nostres ‘onze’, ‘dotze’, ‘tretze’ ja han obscurit.

Mentres que,

18 = 2 de 20 (duo-de-vinginti)

19 = 1 de 20 (un-de-viginti)

front al nostre ‘divuit’ (10+8), ‘dinou’ (10+9).

i una curiositat: l’anglès (i les llengües germàniques) té un 11 i 12 que no és la suma (1+10), (2+ 10), sumen a partir de 13, però sumen damunt 10, no damunt 12!:

(...)

ten (= 10)

eleven (= 11)

twelve (= 12)

thir-teen (= 3+10)

four-teen (4+10)

(...)

4. Amb sustantius plurals sovint trobam bina castra per duo castra.

L’ús més habitual dels distributius es pot exemplificar:

Agri septena iugera plebi divisa sunt,  set jovades de territori per cada ciutadà,

Milites binos sextertios acceperunt, els soldats van cobrar dos sextercis cadascú.

5. S’anomenen multiplicatius els següents adjectius:

simplex, -icis; duplex, triplex, quadruplex, quinquiplex o quintiplex,...centuplex, multiplex, etc.

i la sèrie de proporcionals:

Simplus, duplus, triplus, quadruplus, octuplus, etc.

6. Els temporals, adjectius o adverbis:

biduum, biennium, dos dies

bimestris, trimestris, dos mesos, tres mesos

binarius, ternarius, de dues parts, de tres parts.