INTERCANVI VELOBICI. ESTADA A SANTA COLOMA DE FARNERS
- Detalls
- Publicat el Dilluns, 11 Març 2024 08:55
CRÒNICA DE DIVENDRES DIA 15 DE MARÇ. GALERIA DE FOTOS aquí
Benvolgudes famílies,
Escrivim aquesta darrera crònica des del vaixell de camí cap a Menorca amb una sensació ben estranya, mala d’explicar… Estam alegres per tot el que hem viscut i conegut, però, evidentment, també tenim una bona dosi de tristor i d’enyorança al cos.
En qualsevol cas, l’últim dia també ha estat d’allò més intens. Al matí, abans de pujar cap a l’ermita de Farners, un grup d’alumnes ens ha explicat que allà dalt hi faríem una cursa d’orientació en grups de quatre. Enhorabona, al·lots i al·lotes, per totes les presentacions d’aquests dies!
Els professors i les professores hem estat en un dels vint-i-cinc equips participants en aquesta cursa d’orientació. Per aquest motiu, durant un parell d’hores, hem baixat de les velos i ens hem divertit d’allò més anant a cercar les deu fites i responent les preguntes que hem trobat a cada una. Des d’aquí volem agrair als Aligots, club esportiu de curses d’orientació en espais naturals, que ens hagin preparat una prova tan entretinguda! El nom de l’equip guanyador no se sabrà fins que els gironins i les gironines siguin a Ciutadella, però sembla que el grup de profes, grup històricament guanyador d’aquest esdeveniment, revalidarà el títol un any més. Quina manera de córrer!
Cap a la una i mitja, abans d’enfilar la darrera davallada, ens hem fet la tradicional foto d’acomiadament davall un bon sol. El temps ens ha respectat tota la setmana i hem pogut fer totes les rutes previstes, però també us hem de dir que dissabte, quan vam arribar a Santa Coloma de Farners, plovia. I que avui, quan hem partit cap a l’ermita de Farners, també!
Malgrat les dificultats que alguns i algunes podien veure en aquesta darrera davallada, tothom ha arribat sa i estalvi a Santa Coloma. Les famílies han convidat tot el grup de ciclistes a un dinar d’agermanament i de comiat al parc de Sant Salvador, una delícia d’espai a l’aire lliure amb més d’un miler d’arbres, per celebrar l’èxit de la primera part de l’intercanvi. I les famílies també han convidat a dinar l’equip de professors i de professores que aquests dies hem vogat, entre moltes altres coses, amb els vostres fills i les vostres filles. Moltíssimes gràcies!
A les cinc ha arribat el moment que cap jove ciclista volia que arribàs. Ha estat l’hora que n’Ignasi i en Pere fessin els parlaments finals a l’institut, els agraïments a l’alumnat per tot l’esforç, els agraïments a les famílies per la seva generositat i els agraïments al professorat pel seu compromís. La sensació de veure que allò s’acabava ha estat agredolça. D’aquí a set setmanes hi tornarem a ser!
Després, ja us ho podeu imaginar… Les darreres fotos, les darreres besades, les darreres abraçades i les darreres llàgrimes a la sala d’actes. I més fotos, i més llàgrimes, i més abraçades al pati. Aquí defora, una lleugera pluja ha donat a les besades de les noves parelles d’aquests dies un aire de pel·lícula clàssica romàntica. Com ens hem pogut arribar a estimar tant en tot just set dies? Tant de bo que totes aquestes noves amistats perdurin molt de temps!
A les sis, amb les velos carregades de nou al camió de la carn i a l’altre camió, hem començat el camí de dissabte passat en sentit invers, però essent persones diferents del que érem fa set dies gràcies a les intenses experiències viscudes i la generositat de tantes persones.
I és que d’això va el Velobici! D’intercanviar, de donar i de rebre. Els al·lots i les al·lotes, els nois i les noies, intercanvien famílies, intercanvien velos i bicis, intercanvien anècdotes i maneres de dir i de pronunciar. Quan jo faig un xubec, tu cardes una migdiada; jo berén al matí i tu berenes a la tarda; jo no puc i tu no pots pas; a casa tenim un ca i un moix i tu, un gos i un gat; a jo m’agrada el “rem” i a tu, el raïm; a Menorca ens diuen “alerta amb es cotxu” i a Girona, “alerta amb el cotxe”. Aquesta setmana, ha estat habitual, idò, sentir com ciutadellencs, ciutadellenques, colomencs i colomenques repetien paraules i expressions que els han fet tanta gràcia. Els del Santa Coloma ja deien “alerta amb sa bassa” i els del Quadrado, per sopar a la casa de colònies, no volien gaire enciam ni gaire tomàquet de l’amanida. Quin gust, quin goig!, que ens ha fet sentir rallar, parlar!, la gent del Santa Coloma amb l’article salat i la del Quadrado, amb el literari. De totes les paraules que els han confús, us podem assegurar que calces és la que ha donat peu a més malentesos!
Tots aquests detalls tan viscuts i tan sentits que us hem anat explicant en aquestes cròniques són el que fan del Velobici Quadrado-Santa Coloma una experiència que va molt més enllà d’un simple viatge escolar.
Si no hi ha res de nou, el dia 4 de maig ens tornarem a veure al Port de Ciutadella i procurarem ser uns magnífics amfitrions i unes magnífiques amfitriones per tornar-vos generosament tot el que ens heu donat. Gràcies, Santa Coloma de Farners!
Salut i velo!
