VELO-BICI.CAT 2018-2019

CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DIVENDRES 3 DE MAIG DE 2019

Divendres, 3 de maig
Aquesta última crònica l’escriurem en menorquí en honor a sa gent que ens ha acollit durant una setmana.
Som dissabte i esteim dins es barco que mos duu a Barcelona. Els al·lots han estan un parell d’hores molt tristos però ara estan més tranquils i fan fent cadascú a la seua.

Començarem per ahir.
Com cada dia, a les vuit a s’institut per fer presentacions, revisar velos i esperar sa policia que mos tregui des poble.
Avui mos han explicat:
• Geologia de Menorca. Menorques de colors segons es tipus de roca, vermella, grisa, negre, blanca,...
• Camí de Cavalls. Sa ruta.
• Menorca reserva de la biosfera.
• Contaminació des Mediterrani.
Com sempre ho han fet molt bé i segur que alguna cosa els hi ha quedat als nostros.

Sa ruta d’avui ha començat com sa segona per es Camí Vell que hem deixat quan passàvem pes costat de Son Camps. De moment tot correcte tret d’una primera avaria seria. Hem de pensar que ses velos duen cinc dies de rutes i s’única cosa que feim és greixar cadenes i encara es greixen cadenes perquè ho proposem i ho feim els profes perquè, si fos per ells, ni açò.
Hem aturat un moment as costat des poblat talaiòtic emmurallat de Torrellafuda. És una visita que hi havia prevista però hem decidit avançar camí per, al final, tenir més temps. Els velobicis que s’havien llegit el programa (tres o quatre) no hi han posat cap impediment a aquesta decisió.
Ara tocava desdoblar es grup perquè havíem de fer un parell de quilòmetres de carretera general i açò fa patir molt. Qualsevol caiguda o punxada en una carretera molt transitada és un problema. Ha anat molt bé i es dos grups mos hem trobat per enfilar cap a sa costa nord.
s’ha de dir que avui els velobicis estaven més nerviosos que de costum, es nota que veuen es final de sa setmana d’intercanvi i açò els fa estar més units i amorosos.
Hem tocat costa nord a sa cala el Pilar. Observació d’un velobici nostro: -Això deu ser la Menorca vermella que explicaven avui matí. I tenia raó es terra i s’arena de sa platja eren vermells d’argila. Molt bona observació. Alguna cosa han après.
Hem berenat (as matí a Menorca berenen) dalt d’un penyal amb unes vistes fantàstiques del Pilar i de bona part de costa nord i hem reprès camí cap as Macar (un mac és una pedra rodona) d’Alfurinet que és una platja de pedres vermelles enormes i visualment impactant on hem fet una activitat de neteja de litoral per treure’n tot es plàstic que poguéssim. És una zona molt oberta a tramuntana i sempre s’hi acumulen moltes restes arrossegades per la mar, fustes, canyes, plàstics de tot tipus,... i cada any mos hi aturam a fer aquesta activitat. Com que no som els únics que ho feim aquest macar està bastant net de plàstics i s’activitat ha durat poc amb algun comentari desafortunat per part d’algun velobici nostro: -Per què he de netejar si jo no he embrutit? Comentari i argument que han estat rebatuts a l’instant.
Es final esperat era sa platja d’Algaiarens, la Vall en deim noltros, darrera ocasió per banyar-nos. Aquí els velobicis cremaven els darrers cartutxos. S’atracaven núvols amenaçadors i les dues hores previstes de platja s’han convertit en hora i mitja. Qui ha volgut s’ha banyat, qui volia jugar ho feia a voley, a pales, a lluita canaria, a arrebossar-se, tot els anava bé. Com no podia ser d’altra manera n’hi havia que estaven més per temes sentimentals que per jocs, quedava poc temps.
Comentari estrella d’un velobici menorquí: - Al·lotes aprofiteu ara que demà ja no em veureu. No li feien ni cas.
Hem sortit de la Vall abans del previst perquè a començat a poliscar. Faltaven vuit quilòmetres de carretera fins a Ciutadella. Hem anat molt ordenats i ha anat molt bé que a l’entrada de Ciutadella hi hagués sa policia esperant-nos i hem anat fins a s’institut escortats i pes carrers principals des poble. Ha estat una espècie d’entrada triomfal però com que plovia no ha estat gaire lluïda.
Arribats a s’institut enhorabones i abraçades i corregudes per anar a comprar es darrers detalls per casa.
A la nit festa final. Actuacions musicals, repartiment de premis, parlaments i molta, molta emoció. A les dotze final de festa, cadascú a ca seua. Ha costat molt desenganxar-los i hem hagut de repartir uns quants paquets de mocadors.

Avui matí a les vuit des matí tots a sa terminal des barco. Repartiment de targetes, darreres gestions per alleugerir s’entrada as barco. Aquest cop hem pogut entrar a sobre de la bicicleta, l’equipatge ens l’han entrat a part i açò facilita molt ses coses. Abans d’entrar però, catàrsi final apoteòsica. Tots abraçats dins un mar de llàgrimes que hem pogut desfer no sense esforç.

Ara, a hora i mitja de Barcelona, estem tots més tranquils. Hem pujat, qui ha volgut, as pont de comandament des barco on es segon de bordo ens ha explicat com es mena un barco tan gran. Ha estat un contingut més des velobici 2019.
Hem acabat velobici 2019. tots hem après alguna cosa i veim que de tot en podem treure profit. Esteim segurs que hem assolit el que preteníem a l’inici i crec que els participants han sortit enfortits d’aquesta experiència.

Molta salut a tots

Equip de professors velobici.

Veure les imatges

CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DIJOUS 2 DE MAIG DE 2019

4t dia: Gimcana i Activitats aquàtiques
Com sempre l’activat del dia comença a l’Institut Josep M. Quadrado. Són les vuit i les cares dels nois i noies són les mateixes que les d’ahir i abans d’ahir, un poema. Tenen son, estan cansats però tots en punt a la sala polivalent. Un èxit!!
Avui no fem presentació de l’activitat del dia a l’Institut, la farem més endavant.
Ens adrecem a sa plaça dels Pins, on agafem dos busos per anar a Maó, a la fortificació de La Mola. Són 50 minuts de bus i ja hi ha algú que fa algun cop de cap.
Un cop arribat, ens dirigim a buscar la bicicleta que ha passat tota la nit a la fortalesa. Trobem tres o quatre rodes rebentades, segurament de l’esforç del dia anterior i que anaven perdent aire poc a poc.
Els guies de la ruta ens fan explicació de la historia de Maó, de la fortalesa i d’aspectes lingüístics del català menorquí relacionat amb altres llengües com el castellà, l’anglès i el francès, ja que varen ser ocupats durant alguns anys per aquestes potències. Veritablement una explicació molt interessant.
Seguidament en Pere, ens fa l’explicació de la primera activitat del dia : una gimcana amb bicicleta per la fortalesa. S’han dividit els alumnes en 10 grups i un altre, l’equip a batre, els de pares i professors.
La prova consistia en passar cada equip un seguit de proves molt divertides i guanyava qui les feia en el mínim temps. En aquesta gimcana hem après a tirar en fona, a córrer l’ensortilla (encertà una anella penjada amb un pal anant en bicicleta,un joc semblant del que es fa per les festes de Sant Joan), ...i unes quantes proves més, cadascuna més divertida que l’anterior. En aquesta gimcana s’han mullat, s’han enfarinat la cara,...
Algunes de les proves eren repetides del curs passat i d’altres eren noves. Els guies i jutges d’aquesta gimcana eren alumnes Velobici del curs passat.
La resposta dels nois i noies ha esta força positiva. En general els nois i noies s’han implicat en el joc, encara que hi ha algun grupet que ha volgut passar desapercebut i ha “desaparegut “ durant una bona estona.
Els guanyadors, amb diferencia, han estat l’equip dels pares i professors, que han pencat moltíssim i que es veia que estaven molt motivats. Hi ha hagut protestes per part de l’alumnat, però un cop revisat pel VAR, s’han aclarit el dubtes.
Aproximadament a les dues, ens hem posat a dinar dins la Mola, i seguidament hem carregat les bicicletes en un camió i cap a l’institut falten velos. Els pares acompanyants han fet un gran servei.
Després d’un viatge calmat (amb migdiada completa) ens hem dirigit al port de Ciutadella per practicar activitats aquàtiques, concretament caiac, vela amb creuer i vela amb stratos (una embarcació de vela lleugera). Aquí podem diferenciar dos tipus d’ambient, el de la serenor i elegància dels velers, i els de l’agressivitat (en el bon sentit de la paraula) i alegria del caiac.
Els caiacs han fet un recorregut que anava des del port fins a la platja gran. Ha estat una autèntica batalla naval, abordatges, mullades, crits i evidentment tots els caiacs bolcats i els ocupants a l’aigua. Ha estat una estona molt agradable on els professors han estat (alguns d’ells) els autèntics iniciadors i provocadors de les bolcades dels caiacs. Alguns alumnes ens han promès que ho pagarem en un moment o altre...ja tremolem.
Després de assecar-nos una mica, fer un petit mos i amb l’aquarius corresponent ens dirigim a l’institut per rebre els darrers consells per demà. Farem una ruta molt agradable pel nord de l’illa, el sector de tramuntana, una costa molt més abrupte, amb un paisatge espectacular i segurament no tan amable com la del sud. Ens podrem banyar per darrer cop si el temps ho permet.
Deixem bicis i cap a casa a descansar...bé, no tots, ja que els alumnes (pensem que tots) tenen reservada taula per menjar-se una pizza. Però d’això ja us ho explicaran els vostres fills i filles. En sentirem a parlar i si de cas us explicarem el que es pugui...
Salut,
Edgar, Ignasi, Jordi i Quim

Veure les imatges

CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DIMECRES 1 DE MAIG DE 2019 (2a part)

Aquest matí érem al camping. Havíem fet nit al camping. Els que hem dormit ens hem despertat al camping. Què us he de dir, una nit a fora és una nit a fora i s’ha d’aprofitar. No hi ha cansament, no hi ha conseqüències l’endemà. Estem a Menorca fins l’últim minut i fins l’últim alè.
A les set del matí hem començat a despertar als que dormien. Ens esperava una jornada de velo que culminaria les dues jornades lligades.

Avui tocava endreçar el nostre espai de dormir, preparar la motxilla amb el que necessitaríem durant el dia, revisar la bicicleta, emplenar bidons, tornar les claus de la tenda o apartament, apuntar-nos a l’activitat nàutica de demà dijous,...uff, tot això abans d’esmorzar,..espera, espera, que he dormit poc. I el cervell no processa a la velocitat adequada.

L’esmorzar era de Champions, croisant (una banya en diuen per aquí), ensaïmada, entrepà, colacao, suc de fruita. Un senyor tiberi. Dormir no dormen gaire però endrapà si que endrapen.

La presentació dels temes també ha estat molt instructiva:
• Els aqüífers a Menorca.
• Poblat talaiótic: Torre del Galmés.
• Necrópolis de Cales Coves.
• Basílica paleocristiana de Torelló.
Com sempre ho han fet molt bé. Ho tenien ben preparat.

Un cop revisades bicicletes i arreglat el que es podia arreglar hem sortit del camping en direcció al poblat talaiótic Torre den Galmés, sens dubte un dels més excavats i més grans i importants de l’illa.

Com que som molts han vingut fins a quatre arqueòlegs per explicar-nos el que saben d’aquest poblat. Ens hem dividit en quatre grups i hem fet la visita comentada al poblat. Totalment recomanable si voleu visitar-lo algun dia. També és recomanable que dormiu bé el dia abans i que estigueu ben desperts perquè alguns dels que l’han visitat avui no havien fet ni una cosa ni l’altra.

Després del Torre den Galmés hem baixat al barranc de cala’n Porter i a l’arribar a aquesta urbanització ens ha calgut fer una pujada molt i molt dreta (impossible si anem dormits) per guanyar-nos el segon esmorzar (estem començant a notar al nostre perfil tants d’esmorzars. Està entrant més que no en gastem). Bé, si hem de menjar, mengem.

Després de cala’n Porter hem visitat la necrópolis de Cales Coves. Un lloc meravellós amb tot de coves d’enterrament excavades a la roca del penyal. Tot un luxe. Com que anàvem lents hi hem parat poc però el paisatge ha valgut la pena.
Seguim camí i ara ja anem per dinar (tot el dia mengem), hem travessat Sant Climent, poble petit al costat de l’aeroport. Com que és ú de maig es festa i les terrassetes de la plaça estaven plenes de gent fent el vermut. Ens han aplaudit i tot. Com que som tants i anem més o menys vestits iguals els devia semblar una cosa seria.
Hem arribat a la basílica paleocristiana de Torelló. Hi ha uns mosaics interessantíssims que gairebé ningú no ha mirat. Sort que els han ensenyat avui matí a les presentacions. Hem dinat d’una esgarrapada i soms partits altra cop amb la bicicleta cap a Maó per uns camins estrets amb paret a cada costat i amb alguna dificultat tècnica que ha complagut als més experts i ha fet nosa a molts altres. El cas és que hem arribat al port de Maó per la colàrsega. Hem arribat, amb caiguda inclosa; fins a la barca que ens travessaria a nosaltres i a les bicicletes fins a la Mola a la bocana del port.

Abans però hem desembarcat a l’illa del rei que és un illot que hi ha al mig del port de Maó i es diu illa del rei perquè l’Alfons III hi va desembarcar per allà el 1300 per fer fora els àrabs i repoblar de bona gent catalana l’illa. A l’illa del rei ens han fet una breu explicació del que era, és i serà aquest illot. També és una visita totalment recomanable. Els alumnes han fet alguna observació força interessant que ha fet les delícies del senyor que ens ho estava explicant.
Acabada la visita llampec hem tornat ala barca i ara si, fins a la Mola. Ara tocava treure passatgers i bicicletes de la barca i endreçar les segones a la fortalesa. Demà les hi trobarem.
Ara el millor del dia, una hora de bus fins a Ciutadella i tots clapats, silenci, no m’ho puc creure, se’ns han tancat els ulls.

Per demà hem de proveir-nos de més gases i sèrum fisiològic perquè l’hem acabat. Han caigut molt i hem hagut de fer moltes cures. El cotxe-infermeria continua ple.
El velobici s’està acabant i això es nota en l’ànim dels velobicis, estan molt contents i volen aprofitar tots els segons per estar junts. s’han fet molt amics.

Edgar, Ignasi, Jordi i Quim

Veure les imatges

CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DIMECRES 1 DE MAIG DE 2019

Acabem de passar dues etapes seguides amb nit inclosa i és hora de recapitular del que ha passat aquests dos dies ( i aquesta nit).
Vam començar ahir dimarts com sempre a l’institut amb la presentació de la ruta. Els temes tractats van ser:
• Sectors productius de Menorca. El turisme
• Flora i fauna de Menorca.
• Barrancs del sud de Menorca
• Jocs populars de Menorca.

Com sempre ho van fer molt bé.
Ahir la ruta va començar amb una mica d’incertesa meteorològica. Ningú no sabia exactament quin temps faria al llarg del dia. Tan prest teníem fred com calor i els núvols sobre Ciutadella no feien preveure res de bo. Així que vam sortir ben abrigats acompanyat altre cop per la policia.
El primer tram del camí era una carretera secundària asfaltada que ens portaria fins a Cala Galdana. Tenia tendència a pujar encara que no ho semblés i d’aquesta manera i amb un plugim a l’últim moment vam baixar a dita cala amb les forces i la moral intactes. El grup només va patir una baixa per indisposició. El millor encara havia d’arribar i els cotxes de suport-infermeria portaven ja tres ciclistes.
A cala Galdana vam esmorzar i amb forces renovades vam anar a buscar el famós camí de Cavalls (és un GR que volta l’illa de Menorca). A partir d’aquest moment van començar les dificultats per alguns i delícies per als altres. Hi ha d’haver de tot en aquest món.
Primera parada per reagrupar, Cala Mitjana, molt xula, cap comentari sobre si es podien banyar ni res, el temps encara no acompanyava.
Segona parada (sense comptar les entremitges) Cala Trebalúger. Pel camí que hi anàvem nosaltres s’hi accedeix per una baixada empinada i molt poc ciclable, això vol dir que tots a peu. Algun valent va baixar sobre la bicicleta amb el permís de l’autoritat competent i perquè anava situat entre els primers. Els altres vam baixar tots a peu.
Trebalúger és una platja a la que només s’hi pot arribar a peu, en bicicleta o en barca, cosa que la fa molt atractiva a l’estiu per la poca afluència de gent, totalment recomanable.
Durant la baixada a Trebalúger es van començar a sentir els primers renecs per part d’alguns membres de l’expedició. Que si Això és molt difícil, o bé això és impossible , o millor encara per què ens porteu per aquí? No hi ha un camí més fàcil?
Un cop tots a la platja es va decidir de seguir un tros més de ruta fins arribar a cala Fustam perquè estaríem més a recés del vent i podríem dinar i descansar millor. Aquesta decisió no va ser acollida amb entusiasme per part d’aquells que més patien però va ser irrevocable. El problema va ser una super pujada pedregosa mal xirgada que ens esperava just deixar la platja. Va costar molt de pujar (gairebé tots a peu) però estàvem molt a prop de Cala Fustam. Aquí si, vam parar a descansar, dinar i qui vogués banyar-se, endavant. s’ha de dir que només quatre valentes van aprofitar el moment. El temps no acabava d’acompanyar. La resta què feien? Doncs uns quants fer lluita lliure sobre la catifa de posidonia, uns altres dissenyar l’estratègia de la nit al camping, altres tirar pedres a mar. Tots tenien alguna cosa a fer fins que. Va, recollim i marxem!
Això del recollir els hi costa una mica, sobretot les deixalles. Objectes personals també se’n troben, bidons d’aigua, cascs, guants, aquest cop fins i tot uns calçotets que, un dia després, encara no sabem de qui són.
Següent parada cala Escorxada. Aquí fem foto i prou. No serà la foto oficial del velobici 2019 perquè hi falta gent, els de l’infermeria. Estem en una zona inaccessible per als cotxes.
Les forces començaven a minvar entre un sector important de l’expedició, l’aigua començava a escassejar i el cansament feia males passades en l’humor dels nostres esforçats ciclistes. Molts sospiraven el cotxe i l’aquarius que hi havia a dins.
Amb alguna dificultat vam arribar a Binigaus, una platja enganxada a Cala Tomàs on ens esperava el cotxe ( i l’igua i els aquarius), això va refer els ànims de molts i després d’un recorregut molt agradable arran de mar vam arribar fins al desitjat cotxe, més que al cotxe, al seu contingut.
Un cop apaivagada la set i la gana vam rempendre el camí fins a Son Bou amb pujada de penyal amb la bicicleta a coll inclosa i un recorregut pels prats de Son Bou amb alguna caiguda també inclosa.
Per caiguda del dia la que van protagonitzar tres dels nostres soferts expedicionaris just abans d’arribar a la nostra destinació del dia. Un dels tres va acabar a urgències de l’hospital de Maó, un altre ahir no tenia res però avui no podia portar la bicicleta de mal que tenia a l’espatlla i l’altre al caure es va espellofar les dues mans. No portava guants. Tots tres estan sans i estalvis i a dos d’ells us els tornarem dissabte ben contents.
La nit a camping ha estat plàcida i tranquila. Semblaven cansats però no ho estaven. Demà en parlarem.

Quim, Ignasi, Jordi i Edgar.

Veure les imatges

CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DILLUNS 29 D'ABRIL DE 2019

1a ruta velo-bici.
Avui dilluns hem pres contacte amb el pedreny menorquí. Uns s’ho han passat bomba i d’altres han patit una mica.

Com és habitual ens hem trobat a les vuit del matí a l’institut. Des de dissabte que no sabem res dels alumnes colomencs però per la cara que feien segur que s’ho han passat la mar de bé.

Després de les primeres indicacions sobre com anirà la setmana els alumnes guia ens han presentat els continguts de la ruta:

• Fitxa de la ruta.
• Importància dels sistemes dunars com a ecosistema.
• Explotacions ramaderes a Menorca
• Elaboració de formatge de Menorca.
• Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca

Els alumnes guia ho han fet molt bé i ens han il•lustrat a la perfecció sobre cadascun dels temes. El més sensible i difícil ha estat el tema de les festes de Sant Joan. L’han explicat dos companys menorquins que ho viuen cada any en primera persona a sobre del cavall i ha quedat molt clar que és part molt important de les seves vides.

Passades les nou del matí ha arribat la policia i ens ha tret de Ciutadella. La policia local ens ha acompanyat, aturant el transit, per poder circular sense problemes per la ronda sud de Ciutadella. Hem enfilat el camí de s’Hort de ses Taronges i hem sortit prop del Cap d’Artruix i passat el far i l’urbanització de cala’n Bosch hem trobat el Camí de Cavalls. Fins aquí el camí ha estat plàcid, camins rurals, urbanització, asfalt,...fàcil. Amb el Camí de Cavalls han començat els problemes; pedres i més pedres que dificultaven la conducció de les bicicletes que fins aquell moment havia anat la mar de bé. Sort que anàvem a tocar de mar i això sempre anima.

Entre sotrac i sotrac hem arribat a la Cova dels Pardals que és una raconada de mar, refugi d’una barca amb una caseta a sobre. És un lloc molt polit que ha fet les delícies dels nostres velobicis. -Ens podem banyar? Per què no ens banyem?
- No, encara no, més endavant.
Hi hem esmorzat i hem fet camí cap a Son Saura, platja de la costa sud de Ciutadella. Aquí si. Ens hem banyat tant com hem volgut, ens hem empastifat de sorra, de posidònia, els més joves han jugat a voley, pales, frisby, els més grans a petanca. Cadascú al seu lloc.

Un cop dinats i sense donar massa temps a fer el ronso hem partit cap es Talaier, la platja del costat, aquesta gairebé no l’han vista, estàvem a mig recorregut de la ruta d’avui i els velobicis ja estaven pensant en què farien un cop arribats a l’institut.
Després des Talaier i sense parar, en vint minuts hem arribat a Cala’n Turqueta. Aquí si, parada, foto, alguna cura, alguna reparació mecànica menor i cap a Ciutadella. Ningú no ha demanat per banyar-se. Això que Turqueta és una de les platges més concorregudes a l’estiu. Es veu que ja havien decidit de banyar-se després de la ruta i ara calia anar per feina. Ara la pregunta era: a quina hora arribarem a Ciutadella? Els plans ja estaven fets.

De camí cap a Ciutadella hem fet parada a es Lloc Nou, finca on fa de pagès el pare d’en Pau Bosch, en Pau ens ha explicat com funciona la seva explotació ramadera i el seu pare mos ha explicat com fan el formatge amb la llet de les seves vaques. Cada any tenim un o varis pagesos dins el grup velobici i sempre és un gust que ens obrin casa seva i ens expliquin una part de les seves ocupacions.

Feta la visita, donades les gràcies i feta la foto de grup només quedava tornar cap a casa, a l’entrada de Ciutadella ens esperava la policia que aquest cop ens ha acompanyat fins a l’institut.
Un cop donades les instruccions per l’endemà (anem a dormir fora), arreglades un parell de punxades i algún fre que no anava bé, uns quants velobicis han marxat a Els hippies. Avui hem descobert que els hippies és un lloc on banyar-se que està a dos minuts de l’institut, gairebé dins el poble mateix.

En resum ha estat una ruta molt maca, no molt difícil i que serveix de preàmbul a la ruta de demà que serà molt més llarga i acabarà, després de recórrer bona part de la costa sud de Menorca, al càmping de Son Bou. Allà ens espera una nit molt animada que ens servirà per afrontar la ruta de dimecres en plenes facultats físiques i mentals.

Jordi, Quim, Edgar i Ignasi

Veure les imatges

CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DISSABTE 27 D'ABRIL DE 2019

Són les 23 hores del dissabte i ja portem més d’un dia activats dins aquest nostre projecte del Velobici.
Fa unes quantes hores que no sabem res dels vostres fills. Des del migdia ja s’espavilen sols i amb poques ganes de veure’ns. De tant en tant aquesta tarda-vespre n’hem vist passar uns quants, anaven per munt i avall en colla i les cares resumien el grau de felicitat que portaven.
Enrere queda un viatge molt plàcid en vaixell (només un mareig). Després d’una arribada a Barcelona bastant còmode i una espera per treure les targetes d’embarcament, vam començar a entrar al Martin Soler, així es diu el barco que ens ha de portar a Ciutadella. La maleta a la ma esquerra, la bicicleta a la ma dreta , la motxilla a l’esquena i poc a poc deixar ordenades les bicicletes a la bodega. Acte seguit, pujar a buscar els nostre espai, la zona Neptuno, on hi ha les butaques «còmodes»per dormir o simplement per passar la nit.
No cal dir que un cop arribat a la nostra zona, els altres passatgers van fer cara d’espant quan ens van veure entrar. Avui serà difícil dormir, devien pensar. Falsa alarma, comportament bo. Al matí, no ens van felicitar però hi va faltar poc. Bé sempre hi ha algú que ha sortit empipat, però no era la tònica general.
La nit va ser tranquil•la. Alguns van dormir, altres ho van intentar passades unes hores i d’altres a coberta a passar l’estona. A les 6’30 ja hem atracat el vaixell al port.
Al mateix port ens esperaven els nostres companys menorquins i les seves famílies amb molta alegria, va ser un retrobament molt esperat. Un cop deixats els equipatges vam anar en bicicleta fins a l’institut, res, un quilometret i ja està. Ens tenien preparat un esmorzar reparador que ens va anar molt bé després d’una nit enmig del mar. Abans però, els han reunit a la sala polivalent i després de donar-nos la benvinguda s’han donat quatre instruccions per dilluns i ens han explicat quatre aspectes de la ciutat de Ciutadella per part de tres noies menorquines.
A les 11’30 l'alcaldessa Joana Gomila ens ha donat la benvinguda al Saló Gòtic de l’Ajuntament i ens ha convidat a gaudir del paisatge i costums de Ciutadella i de Menorca en general. En Pere Ferrer i l’Ignasi Català, han fet els seus respectius parlaments, agraint la tasca de les famílies i el cop de mà també de les institucions per tirar endavant aquest projecte del Velobici. Finalment el regidor d’esports, ha fet un repàs als nou anys que portem de velobici i la satisfacció que això suposa per a tots aquells que hi participen directa o indirectament.
L’acte institucional s’ha acabat amb un obsequi per part de l’ajuntament (una samarreta i un llibre) una foto de grup.
El matí s’ha acabat amb una visita a la catedral de Menorca, on ens han fet una breu explicació dels aspectes gòtics de l’edifici.
A partir d’aquí poca cosa més us podem dir. Via lliure!!!!
Sabem que alguns volien anar a banyar-se a Sa Caleta . Per cert el dia espectacular i sense fer molta calor, ha estat una jornada molt agradable per passejar i estar-se a fora.
Demà tenen dia lliure amb famílies i dilluns ja serà un altre dia...


Edgar, Ignasi, Jordi i Quim

Veure les imatges