LA TRANSLITERACIÓ

En el món hi ha unes quantes dotzenes d’alfabets: el llatí, el grec, i una mica més lluny l’hebreu, l’àrab, el ciríl.lic, etc. La transliteració és una convenció per passar d’un alfabet a un altre, un text, nom, un topònim...Cal tenir present que les llengües no tenen el mateixos sons, i, per tant, sovint tampoc les lletres (els grafemes, per dir-ho millor) que els representen. Quan veiem a la la premsa en català el nom Iraq (en comptes d’Irak, o Irac) s’explica perquè la consonant final del nom del país àrab és un so que nosaltres no tenim, distint de c/k.

Els romans ja s’havien trobat amb aquest problema en transcriure (ara direm transliterar) paraules i noms grecs, perquè en la llengua grega hi havia sons que no hi havia en llatí. En aquests casos es solien fer dues coses:

1. Crear una lletra nova.

2. Combinar-ne dues de les existents.

Els grecs tenien una vocal, la ýpsilon, que era un so intermedi entre i/u, com la u francesa o la ü alemanya actual; per transliterar aquesta vocal els romans van crear la i grega, l’actual y. Així, quasi sense excepció, podem dir que totes les y que trobam en llatí són mots o noms propis grecs.

La q grega tampoc no existia en llatí, i en aquest cas van combinar dues lletres t+h, de forma que el qeatron grec és el theatron romà.

Grec	Transliteració	nom	So en grec
	a	alfa	a (llarg o breu)
	b	beta	b
	g	gamma	g (com en ga)
	d	delta	d
	e	epsilon	e (breu)
	z	dzeta	dz (amb 's' sonora)
	e	eta	e (llarga i oberta)
	th	zeta	t
	i	iota	i
	k	cappa	k
	l	lambda	l
	m	my	m
	n	ny	n
	x	xi	x
	o	omicrón	o (breu)
	p	pi	p
	rh	rho	r
	s	sigma	s
	t	tau	t
	y, u	ypsilón	y
	ph	fi	p
	kh	ji	k
	ps	psi	ps
	o	omega	o (llarga i oberta)
	´	agut	accent melòdic ascendent
	`	greu	accent melòdic descendent
^		circumflex
		suau	no sona
	h	aspre	aspiració inicial de mot
	ai		ai
	ei		ei
	oi		oi
	au		au
	eu		eu
	ou		ou

Algunes ortografies particularment conservadores, com l’anglesa o la francesa, han mantingut fins avui aquestes transliteracions: theater, psychology, rhythm, etc.

Ens referim fins ara al que s’anomena transliteració simplificada, la que utilitza la premsa. Els acadèmics, els experts arabistes o hebraistes, transliteren amb major afinació i fent ús d’un bon nombre de diacrítics. Ja s’entén que la transliteració simplificada pot ser diferent en cada llengua:

Txékhov (cat.), Chejov (cast.), Tschehow (al.)etc.

Transcripció i transliteració.

La transcripció fonètica pretén la reproducció fidel dels sons d’una llengua, és una figuració que utilitzen els lingüistes i a vegades els textos d’aprenentatge d’idiomes. En aquest cas la transcripció fonètica és universal. L’Alfabet Fonètic Internacional  (AFI, sovint més conegut com IPA, International Phonetic Alphabet) és una convenció àmpliament acceptada i que s’actualitza periòdicament a càrrec de la International Phonectic Association, la més recent és de 1996: a mesura que es descriuen nous idiomes i nous sons, també cal posar al dia el sistema de transcripció. Afortunadament l’AFI ha anat substituint la “pronuncició figurada”, estranya i només aproximativa, de molts manuals de llengües.