CRÒNICA DE VELOBICI 5: DIVENDRES, 4 D'ABRIL

VG Girona Dissabte i diumenge 01Galeria de fotos aquí

 Parelles de Velobici 2025

 

 

 

 

Benvolgudes famílies,

Escrivim aquesta darrera crònica amb un poc de retard i amb una sensació ben estranya, mala d’explicar… Estam alegres per tot el que hem viscut i conegut, però, evidentment, també tenim una bona dosi de cruiximent per tot el que hem fet, de tristor i d’enyorança.

El darrer dia també va ser d’allò més intens. Al matí, abans d’enfilar la cinquena ruta cap a l’Esparra, la darrera de l’estada a Santa Coloma de Farners!, un grup d’alumnes va fer la darrera explicació de la setmana i un alumne es va atrevir a cantar un tros de la cançó d’en Nou Verda de la confraria Ratafia. Quin èxit! Enhorabona, al·lots i al·lotes, per totes les presentacions d’aquests dies!

Llegeix més...

CRÒNICA DE VELOBICI 4: DIMECRES I DIJOUS, 2 I 3 D'ABRIL

VG Girona Dissabte i diumenge 01Galeria de fotos aquí

 Parelles de Velobici 2025

 

 

 

 

Estimades famílies,

Aquí teniu la crònica doble com us vam prometre dimarts. Som-hi!

Dimecres vam arribar a l’institut amb maletes, motxilles, velos i sacs de dormir. Ens tocava una etapa dura i no la vam acabar a Santa Coloma, ja que la del dimecres era una etapa lineal que ens va dur fins a les mines d’Osor. 

Des del principi, sabíem que seria un dia dur. Veníem de pujar l’Argimon. Ens tocava una ruta amb un desnivell acumulat de 1.000 metres i el Subirà, el plat fort. A més, el dia venia carregat de fred i d’ennuvolats i la previsió meteorològica indicava que una estona ens acompanyaria la pluja. Tot i que vam intentar posar bona cara davant el mal temps, hi va haver trams de la ruta i costes amunt que no van ser igual de fàcils per a tothom. Un bon berenar a la masia del Suròs, on ens van rebre hospitalàriament ens va donar ànims i empenta per encarar el terrible tram del Coll d’en Ruscall, que és d’aquells de pujar, pujar i pujar, però sigui damunt la velo o a peu (que allà no hi havia cotxe), tothom va coronar.

La pujada al Subirà també va ser intensa, però venia amb premi. Un menjarot a la Taberna de l’Espinau, tot menjar casolà, ens va omplir les panxes i ens va dibuixar somriures. Després de dinar, a la sobretaula no hi va faltar la diversió ni les excursions fins al vàter. Quin aroma que hi va arribar a haver! I abans de partir, una cançó per als profes. Un exitàs! El professor de música ja la pot posar a la llista d’actuacions del dia de la festa de comiat.

Durant l’horeta de baixada (per fi!) ens va tocar una mica la pluja i fred, fet que ens va fer arribar a Can Clerc com a bòlids. Mentre les professores acabaven d’organitzar les habitacions, alguns professors van decidir improvisar al teatret de la casa una espècie de Club de la Comedia.

Després de tres dies de vogar, la confiança cada vegada era més gran. Dimecres va ser dia de compartir experiències i confidències, de compartir velos i bicicletes (als al·lots i a les al·lotes els agrada provar altres velos), d’eixugar llàgrimes, de repartir paracetamol i ibuprofèn i de fer-nos abraçades. Es va començar a crear vincle. De fet, a la casa de colònies, hi va haver ciclistes del Velobici que van prioritzar una passejada romàntica a mitjanit i no veure el Barça o estar-se a la discoteca (per dir-li alguna cosa) ballant i divertint-se. És una tradició que Cupido aquesta nit tengui una feinada! És un clàssic que a partir del tercer dia es comencin a destapar els primers idil·lis amorosos!

Però quan va ser l’hora pactada, va ser prest i tothom va començar a anar cap a les habitacions perquè el cansament a les cames començava a ser gros. Tot i això, el jovent va creure que era una bona idea muntar una trobada clandestina a les tres de la matinada… Sempre han de ser tan sociables! Afortunadament, però, el servei d’intel·ligència del professorat va detectar aquesta operació terrorista contra el son i molt prest va ser desmantellada. Es van requisar noranta-quatre mòbils en una operació llampec executada a mitjanit! Així, la nit va ser plàcida.

El dia 3 d’abril, dijous, vam començar el dia amb un bon berenar per començar amb força i una altra bona revisió de velos.

Aquesta jornada, l’etapa més llarga del Velobici (al voltant de 50 km) va ser ben intensa. Després d’un berenar frugal a la casa de colònies, vam enfilar cap al pantà de Susqueda. Enguany està molt més ple que d’altres anys gràcies a les pluges recents del març. Com sempre, vam anar amunt i avall. Va ser una altra etapa trencacames perquè el segon tram del matí va ser més que exigent! Després d’un tram de carretera, va arribar una altra temible pujada, el coll d’en Nafré, que mai s’havia fet a cap Velobici anterior i, una vegada vista la seva extrema duresa, potser no es torna a fer mai més. O sí! Ja ho veurem! Perquè n’hi ha que han xalat moltíssim d'aquest tram i n’hi ha que l’han maleït. En qualsevol cas, i això és innegable, en aquesta primera part del Velobici hi ha hagut més etapes de muntanya que al Tour de France! 

Al pantà, n’Ignasi va fer una explicació sobre la seva història i funcionalitat i l’alumnat, d’aquí i d’allà, va flipar amb les seves dimensions i la potència del raig d’aigua que hi passava en direcció a Barcelona. Quin espectacle!

Vam dinar enmig del bosc a Sant Pere Sestronques i sense més dilació vam tornar a enfilar cap a Santa Coloma pel camí invers del que vam fer el primer dia. Malauradament, tres dies no han estat suficients perquè les basses d'aigua i fang s’eixuguassin del tot. Així que ens va tocar banyar-nos un poc més una altra vegada. Qui fa un parell d’anys va ser fan de na Peppa Pig ho va trobar ben divertit i altres joves, més formals, no els va fer gaire gràcia.

El capvespre se’ns va fer un poc llarg, però, com els dies anteriors, així com ens apropàvem a l’institut la tristor i el cansament es convertia en rialles i càntics. La sensació d’orgull i d’haver aconseguit reptes impensables no ens cabia als pits.

La de demà, divendres, serà una ruta més curta perquè a les 18.00 h el trole ens esperarà davant l’institut per partir cap al port de Barcelona. Segur que hi haurà plors, però això ja us ho contarem a la crònica final d’aquesta primera part de l’intercanvi.

De moment, us avançam que les vostres filles i els vostres fills estan vivint aquest projecte al màxim i ho estan fent de dalt de tot.

Salut i velo!

CRÒNICA DE VELOBICI 3: DIMARTS 1 D'ABRIL

VG Girona Dissabte i diumenge 01Galeria de fotos aquí

 Parelles de Velobici 2025

 

 

 

 

Estimades famílies,

Ja ens han avisat a la presentació del matí i així ha estat. L’etapa d’avui és tradicionalment coneguda com la trencacames i no és precisament perquè sigui gaire llarga, ja que tot just fa 32 km, sinó perquè en aquesta ruta és un no parar de pujar i baixar. -Per què baixam tan avall si després hem de tornar a anar per amunt? -reneguen els joves ciclistes una vegada darrere una altra. I ja sabem que en el pecat hi va la penitència. Idò, teniu: la trencacames, la ruta espiritual. La ruta de les ermites -li diuen aquí- que ens porta a ascendir religiosament tres ermites de l’àrea: la de Farners, la de Sant Pere Cercada i la d'Argimon, el cim llegendari del Velobici.

La primera pujada ha estat un tram en ascensió constant que tothom ha pujat prou bé, tot i el cansament acumulat del dia anterior. Des de l’ermita, i amb el sol fent-nos companyia, hem pujat a peu fins al castell de Farners. Després d’una nova foto de grup, hem arrencat novament cap al segon objectiu: l’ermita Sant Pere Cercada. Aquí el tram ha estat més dinàmic, amb pendents amunt i avall entremig d’un bosc dens on el grup ciclista han mostrat la seva destresa, tot i que no hem pogut evitar qualque caiguda i petites avaries, una de les quals ha estat el trencament i la pèrdua de la cadena. Sí, sí, ho heu llegit bé! La cadena ha sortit disparada i no la vèiem enlloc, però l’hem trobada! Sort que en Pere Ferrer té més paciència que sant Pere Cercada i l’ha tornat a posar en un instant! Entre pujades i baixades hi ha hagut una alumna que amb un somriure d’orella a orella ens ha dit que tenia visions, però no precisament de sants, sinó de bellumes que eren símptoma inequívoc (segons ella) que havia de pujar al cotxe immediatament. Ha seguit vogant, evidentment!

Hem ben berenat a l’ermita de Sant Pere Cercada i en Jordi, el professor d’història favorit del Velobici, ens ha fet una explicació sobre el romànic. Després, amb les piles ben carregades i la panxa ben plena, hem enfilat el camí cap a l’ermita d’Argimon, una de les dues pujades mítiques del Velobici. L’altra és la del Subirà, però aquesta ens tocarà fer-la demà. La d’avui, l’hem superada amb nota, una altra vegada. Qualque estona hem ben estret les dents i… Hem fet el cim! Açò sí, cadascú al seu ritme. Una vegada hem estat dalt, ens hem menjat un bon dinar i, entre rialles, hem enfilat de nou el camí cap a Santa Coloma. En aquesta part final de l’etapa hem tingut qualque caiguda que ens ha espantat més del compte, però l’hem atès amb la cura i la paciència de sant que dèiem abans. No ha estat res!

I és que quan hi pensam ens adonam que és ben difícil passejar-se amunt i avall amb un grup de noranta-vuit al·lots i al·lotes enmig dels boscos de la comarca de la Selva sense que passi res!
Hem arribat a l’institut cap a les 18.15 h sense temps per guardar les velos, organitzar el material i enviar la canalla a casa a dutxar-se ràpidament per ser a l’auditori de la ciutat a les 19.00 h. Miraculosament, ho hem aconseguit! Amb la quantitat de sants que hem visitat avui, no és gens estrany! A l’auditori, hem pogut agrair a l’alcaldessa de Santa Coloma de Farners i a l’alcalde de Vilobí d’Onyar la seva implicació en el nostre projecte durant els darrers quinze anys. Després d’un parell de parlaments ben polits i d’algunes rialles, ja ningú recordava les penúries de les ascensions, n’hi ha que s’han organitzat per anar a sopar, però d’altres s’han estimat més anar a casa a descansar, ja que demà hi tornam!

Com sempre, salut i velo!

PS. Demà no farem crònica perquè serem a la casa de colònies de les Mines d’Osor sense gaire cobertura. Dijous, però, farem crònica doble!

CRÒNICA DE VELOBICI 2: DILLUNS 31 DE MARÇ

VG Girona Dissabte i diumenge 01Galeria de fotos aquí

 Parelles Velobici 2025

 

 

 

 

Estimades famílies, 

Avui ja hem començat a vogar i escrivim aquestes línies amb un poc més de cansament que ahir, però amb la satisfacció d’haver superat la primera etapa amb nota. Tot ha anat sobre rodes, en tots els sentits. Aquí teniu un repàs ràpid del dia!

A les vuit del matí ens hem trobat a l’institut de Santa Coloma de Farners. Primer de tot, l’alumnat del Santa Coloma responsable de la jornada d’avui ens ha explicat els detalls de la ruta que hem començat un poc passades les nou i que ens ha duit pels voltants de la comarca de la Selva: Brunyola, Sant Adrià, Vilobí, Sant Dalmai…

Després, la foto de família Velobici 2025 per lluir el mallot ben net, molt més del que ho estaria un parell d’hores més tard. Per cert, quan vegeu les publicacions d’Instagram entendreu perquè a qualcú se li ha ocorregut anomenar Barçabici en aquesta edició del projecte Velobici! Aaaaaaix…

Hem començat amb força vogant amunt pels primers turonets i els primers pendents. La veritat és que les pujades no són gaire populars entre el grup ciclista ciutadellenc, però hem aconseguit fer els 38,8 km que tocaven amb les pujades i les davallades pertinents! El millor que tenim és que sabem que després de les pujades venen les baixades! Al cap i a la fi, tot el que puja baixa!

Enmig d'aquest tour per la comarca, hem fet una paradeta per escoltar en Pere, un agricultor expert en el conreu local de l’avellana. Entre altres detalls sobre la producció d’aquest fruit sec ens ha explicat que potser val la pena pagar uns cèntims més per menjar un producte que saps que està fet al costat de casa, amb passió, cura i bona lletra.

Des de ben prest el cel ens ha fet saber que avui no seria un dia passat per aigua, però a la vegada el terra ens ha deixat també ben clar que sí que seria passat per fang. Al final de la ruta, no era només el mallot que dúiem brut de fang, ja que també passejàvem unes velos de color marró la mar de conjuntades amb l’equipació! Com ha quedat tot!

Hem berenat a Brunyola i, òbviament, hi hem arribat després de fer una “petita” pujadeta i de tenir les primeres avaries i les primeres caigudes. Malgrat açò, tothom sa i estalvi! Tot en ordre!

Amb les forces renovades hem continuat vogant entremig de boscos que semblaven de contes populars o de faules. Entre clariana i clariana no sabíem si ens trobaríem na Rínxols d’Or o els tres porquets i somiàvem la possibilitat de trobar-nos aquella caseta de xocolati i porquerietes on van anar en Hansel i na Gretel, però avui de les motxilles del professorat no han sortit ni Conguitos ni regalèssies. Que no en deuen tenir per aquí?

Al voltant de les dues, hem arribat a Sant Dalmai, on les famílies ens ho tenien tot preparat perquè poguéssim fer una parada d’allò més relaxant: vermut, paella, aigua fresca, postres, cafè… No ens ha faltat res! Com sempre, les famílies es desviuen per dibuixar-nos un bon record d’aquesta meravellosa experiència! La imatge d’avui migdia ha estat la d’un dinar en un parc ben verd, un cel ben blau i un centenar de persones felices de ser-hi! Quina sort que tenim!

En haver dinat, hi ha hagut el repartiment de dorsals per a les velos i un partit de futbol d’allò més primitiu, però divertit, que havia començat mentre esperàvem que l’arròs fos cuit! També hi ha hagut, però, la secció més civilitzada del Velobici que ha jugat a vòlei o ha volgut petar la xerrada, com diuen per aquí.

La tornada cap a Santa Coloma ha estat plàcida i ràpida, esperonada pel fet que avui hi havia plans d’anar a l’Espai Gironès a gastar diners i a continuar divertint-se. La ruta d’avui ha estat més fàcil del que es pensaven!

Els professors i les professores del Quadrado, però, ens hem estimat més anar a fer un parell d’hores en remull per relaxar-nos, riure de valent i preparar-nos per a la ruta de les ermites de demà, la trencacames. Segur que anirà bé, però us ho explicarem a la pròxima crònica. No oblideu llegir-la! Sempre promet!

Salut i velo!

VG Girona Dilluns 07

CRÒNICA DE VELOBICI 1: DISSABTE I DIUMENGE, 29 I 30 DE MARÇ

VG Girona Dissabte i diumenge 01Galeria de fotos aquí

 Parelles Velobici 2025

 

 

 

 

Estimades famílies,

Avui iniciam les cròniques de l’intercanvi Velobici 2025. Llestos per una setmana intensa!

Aquest cap de setmana hem començat a conèixer-nos i passar temps amb els companys i les companyes d’aventura. Encara no hem iniciat les rutes que ens portaran amunt i avall pels boscos de la comarca de la Selva, però hem xalat fent turisme per la ciutat de Girona… i alguns, pocs!, fins i tot han tingut la sort d’anar fins a Montjuïc a veure el Barça-Girona.

Bé, començam pel principi. L’intercanvi comença més prest que mai. A les 6.15 h ja havia arribat tothom a l’estació marítima. Aquest any una de les novetats és que hem partit de Ciutadella a tot gas amb el ràpid, en lloc de fer-ho amb el tradicional vaixell que fa el trajecte en 10 llargues hores! Per açò, a les 6.30 h ja teníem l’estació marítima plena de velos, de maletes i de pares i mares amb el cor encongit en veure com la bodega del vaixell ens engolia. També ens consta que algunes parelles es fregaven les mans en pensar en la setmana inusualment tranquil·la que els esperava a casa.

Tanta sort que vam agafar el ràpid perquè ens va servir per esquivar el temporal que unes hores després va fuetejar el Mediterrani i va fer tancar els ports de l’illa. El trajecte es va fer curt per a la majoria, excepte per a un parell de bergants i de bergantes marejadissos per a qui la Biodramina no va ser suficient. Així, amb el temporal al clatell, vam arribar a tota velocitat al port de Barcelona on, sorprenentment, ens esperava un temps assolellat després de les recents pluges de març. Es veu que trobarem fang, però sortosament no gaire aigua. Ja us ho contarem!

Després de cinc hores de navegació, vam carregar les velos als camions dels colomencs i l’al·lotada i les motxilles, al trole. I “ale hop”, cap a Santa Coloma! Aquest segon trajecte del dia també se’ns va fer curt. Ja a punt d’arribar, hi va haver uns minuts en què surava a l'ambient una mescla de perfums i colònies que ens va ben entabanar. El matí havia estat llarg i a tothom li agrada deixar una primera bona impressió! En un instant, però, van poder descarregar aquesta tensió amb tímides abraçades i mirades curioses de reüll a tot arreu.

El professorat responsable del Velobici de Santa Coloma, com sempre, va fer una feina espectacular d’organització. Companys, companyes, professores, professors i famílies senceres ens van rebre al pati amb un espectacular bufet on no hi faltava res. Bé, potser sí que hi faltava una coseta: la gana. Amb tants nervis, adrenalina, esvalotament i primeres complicitats, els nostres joves ciclistes havien perdut la gana.

En haver menjat un poc, vam anar per feina. Vam fer l’acte formal de presentació a la sala d'actes, n’Ignasi Català, coordinador del projecte a Santa Coloma, i en Pere Ferrer, qui fa que les coses rutllin a Ciutadella, van dir unes paraules de benvinguda. També vam fer l’entrega d’uns mallots preciosos i, a la vegada, vam fer les fotografies oficials de les parelles que podeu veure al nostre Instagram. Ara ja estam a punt per començar a vogar dilluns!

Parelles velobici 01Parelles velobici 02

Cap a les sis del capvespre, les famílies es van endur les filles i els fills adoptius perquè es poguessin instal·lar a la seva nova casa, descansar i, ben segur, anar a fer la primera volta per Santa Colo-ma, ciutat agermanada amb Ciutadella des de fa ja 15 anys. Nosaltres, els professors i les professores, també ens hem instal·lat a la nostra nova llar itinerant. Tot marxa sobre rodes! Avui, diumenge, l’equip de professors i de professores no hem tingut cap notícia de la tropa i, com diuen en anglès, “no news, good news”. No n’hem sentit gaire cosa i això vol dir que s’ho estan passant d’allò més bé. I el que ens queda! Demà no hi ha classe!

Ara anam a descansar perquè demà començam a vogar i hem de guardar forces per a una setmana carregada d’emocions!

Salut i velo!