DIARI DE L'INTERCANVI

Dimecres 26 de març de 2014

Per començar ens hem de disculpar per haver faltat a la nostra cita dimarts, però aquest dia vam sofrir una horrible calamitat, que els vostres fills/es van patir com una agonia pitjor que totes les costes que han pujat: no hi havia bona cobertura a la casa de colònies on hem passat la darrera nit. Ahir vam dur a terme la tercera ruta del intercanvi, de Santa Coloma de Farners a les mines d’Osor, de 35’4 km de recorregut. Vam partir del institut sobre les 9’30 del matí cap a Castanyet, des d’on vam començar una dura ascensió pel Massís de les Guilleries. El paisatge era molt polit, amb un frondós bosc format sobretot per castanyers, com indica el nom del paratge. Vam passar pels masos de L’Albó i El Pedró i, finalment, vam arribar a la meta més esperada fins ara, el mas de El Sobirà, a una alçada aproximada d’entre 800 i 900 metres. A El Sobirà vam dinar en un restaurant molt acollidor, que va obrir especialment per a nosaltres, ja que només ho sol fer els caps de setmana (per cert, és molt difícil menjar allà sense reservar, pel que ens van dir). Vam menjar amanida catalana i botifarra a la brasa, tot molt bo. Seguidament, l’Elvis Mallorquí (sí, es diu així), un professor de l’IES Santa Coloma especialista en història medieval i que ha publicat alguns estudis sobre El Sobirà, ens va fer una explicació sobre els seus orígens i la seva importància històrica dins de la comarca. Gran part del capvespre el vam dedicar a efectuar un llarg descens fins a les mines d’Osor en companyia d’una pluja intermitent i d’un gran amic seu, el fang. Pel camí ens vam parar a visitar un pou de glaç i vam veure la MAT, una infrastructura elèctrica que no desperta grans simpaties per aquestes terres. A la casa de colònies vam tenir alguns problemes amb les dutxes, els quals finalment es van poder solucionar. Després de sopar (sopa i truita) els al·lots/es van poder gaudir de temps lliure a la “discoteca” que els hi va muntar en Martí, l’encarregat de la casa. Allà van celebrar l’aniversari d’en Rafa Anglada i de l’Olga, una alumna gironina. Després de l’esvalotament reglamentari que això va generar vam anar cap a dormir, i val a dir que no va anar gens malament. La ruta que n’Ignasi havia dissenyat s’havia assegurat de que això fos així. Avui s’ha tocat diana entre les 7’30 (pavelló masculí) i les 8 (pavelló femení). Després d’endreçar les habitacions, fer la presentació de la ruta, revisar i carregar velos i berenar, hem partit amb un bus al Santuari del Coll, on començava la ruta d’avui, de quasi 40 km. Allà ens hem trobat amb una sorpresa ja que, per primera vegada en la història dels intercanvis Bike coast bike i velo-bici.cat, hem començat a pedalar en companyia de la neu (una altra de les novetats històriques destacables és que ahir vam tenir la primera lesió lleu per cossa de cavall). No ha durat gaire, però ha estat tota una novetat. Avui ha estat una etapa bàsicament de descens, la major part d’ell en direcció al Pantà de Susqueda, tot i que també hem passat pel Coll i el mas d’en Serrallonga, afamat bandoler que va fer les seves correries per aquestes terres durant el segle XVII. Un cop al Pantà de Susqueda, al qual li hem donat mitjà volta pel seu costat, hem visitat la seva enorme presa i allà hem dinat. Després de fer això hem continuat el descens cap a Anglès, on ens ha recollit el bus que ens ha portat a Santa Coloma amb un poc de retard sobre l’hora prevista, el qual ha suposat un motiu de nerviosisme ja que avui és el gran dia: els al·lots deuen estar, mentre redactem aquest escrit, gaudint de les càlides i “bombolloses” aigües del Magma. S’ho mereixen!!!!! Per cert, nosaltres hi vam anar dilluns (ens volíem relaxar i no se si avui hauríem fet això).

Dilluns 24 de març

Avui hem completat la segona ruta d’aquesta edició del velo-bici, la Ruta de les ermites, de 27’3 km de distància per la part muntanyosa a l’est de Santa Coloma de Farners.

La jornada ha començat, com cada dia, amb la presentació de la ruta i dels seus continguts per part dels guies gironins, seguida de la preceptiva revisió de velos i material. Els professors hem donat algunes instruccions per a millorar alguns aspectes de la ruta d’ahir que, com és normal, al ser la primera i la més “nerviosa”, tenia coses que rectificar. La cosa ha tingut efecte, ja que avui tot ha anat bastant més rodat. Hem partit passades les nou en direcció al veïnat de l’Esparra, passant pel Parc de Sant Salvador. Després de carregar forces en aquest indret hem començat el “temut” ascens a l’ermita d’Argimon, on els nostres alumnes han pogut posar en pràctica tot l’entrenament rebut abans de partir. Mentre gaudíem tots de les privilegiades vistes d’aquesta contrada hem berenat. Després de fer una bona estona a Argimon hem baixat per una trialera i hem anat pujant fins al monestir del segle XIII de Sant Pere Cercada, una de les més preuades mostres de l’època romànica en aquesta zona. Allà hem dinat. Seguidament hem posat rumb al castell de Farners i a la seva propera ermita. Hem passat una bona estona dalt de la seva torre fent fotos del paisatge i del turó del vent, lleu elevació que hi ha just al seu davant. Després d’això hem començat el descens fins a Santa Coloma de Farners, ja que el temps corria i teníem el compromís d’assistir a l’acte amb l’alcalde d’aquesta localitat a les 18’30. I allà hem anat després de passar tothom per la seva casa i fer la merescuda dutxa post-ruta.

Demà hem quedat tots a l’institut a les 8, cadascú amb la seva maleta preparada per a l’estada nocturna a la casa de colònies d’Ossor, on pernoctarem després de la pujada a El Sobirà. Fins d’aquí dos dies (demà no podrem fer la crònica, ja que serem a la dita casa de colònies).

Diumenge 23 de març

La jornada d’avui ha començat amb una bona notícia ja que, en contra del que deien les previsions, ens hem aixecat del llit amb un dia fantàstic, amb sol i cel seré. D’aquesta manera, hem pogut iniciar la ruta sense problemes.

Després de les preceptives presentacions i revisions de les velos hem partit sobre les 10 del matí disposats a afrontar la primera ruta del velo-bici 2014, que ens havia de portar a fer un trajecte de 37 km per la Plana de La Selva que, tot sigui dit, ha presentat un aspecte sensacional, tot tenyit de verd i d’altres colors.

Després de passar per Vilobí d’Onyar ens hem dirigit cap al primer lloc significatiu de la jornada, el volcà de la Crosa, un volcà inactiu convertit en un preciós espai d’interès natural. Després de donar un passeig pels volts del seu cràter i fer una breu aturada a la petita capella romànica de Sant Llop, ens hem dirigit cap a una explotació agrària dedicada al cultiu de l’avellana, producte típic d’aquesta zona. Allà, en Pere Arbonès, un empleat de l’empresa, ens ha fet una exposició molt treballada sobre el funcionament de l’explotació, la seva mecanització i els seus problemes, ja que es tracta d’una activitat econòmica en retrocés degut a la forta competència d’altres països, sobretot de Turquia.

Un cop hem acabat aquesta part de la ruta i, com era d’esperar, el temps ens ha fet un canvi i ha començat a ploure, tot i que no ha estat una pluja gaire forta i no ens ha impedit seguir amb la ruta. Sí que hem hagut de canviar el paratge on havíem de dinar a l’aire lliure, la resclosa d’en Borra. Les famílies gironines s’han mobilitzat i han aconseguit un fenomenal espai a resguard de la pluja on hem pogut dinar molt còmodes.

Després de dinar ha parat la pluja i ha tornat el sol, així que ens hem dirigit cap a Brunyola, un petit nucli de població on destaca el seu castell. De baixada de Brunyola, direcció a Santa Coloma, hem patit un parells d’accidents que ens han aturat un poc. Així, avui la ruta ha acabat sent un poc accidentada i, tot i l’ensurt inicial, tot ha acabat bé i sembla que els al·lots implicats podran seguir gaudint de l’estada, tot i que ja veurem si demà li convé descansar a algun.

Bé, així ha acabat la ruta d’avui. Demà a les 8 al institut i afrontarem la segona, la ruta de les ermites.

Primer dia d’intercanvi

El viatge a Barcelona i la presentació dels alumnes.

De moment tot funciona d’acord amb el previst. Durant el viatge hem tingut molt bon temps, el vaixell un poc petit i vellet, però tot i que vàrem sortir de Ciutadella amb una hora de retard, l’arribada a Barcelona va ser ben puntual. També vam poder fer una visita al pont de comandament on l’oficial de guàrdia ens va mostrar i explicar el funcionament dels principals instruments que fan servir per la navegació.
A l’arribada a Barcelona ens ha tocat un poc de feina, la furgoneta que va a cercar les velos és un poc petita i hem hagut de pujar totes les maletes a dalt del bus per ficar la “bodega” plena de velos.
Una horeta de carretera fins a Santa Coloma i com sempre la primera trobada ha sigut ben emocionant. Pares i alumnes ens esperaven al  davant de l’institut.  Les al·lotes molt més expressives mostrant la seva alegria i emoció, els al·lots un poc més tímids i distant intercanviaven les primeres converses.
A la Sala Multifuncional de l’institut hem rebut la benvinguda de la directora, na Dolors, hem fet la presentació formal de totes les parelles i hem entregat els mallots als alumnes i professors de Santa Coloma.
Ja tard, els pares han preparat un refrigeri a l’entrada del centre i cap allà a les 22:30 tothom marxa cap a casa. Ens despedim fins diumenge. Dissabte és dia d’estada amb les famílies. Esperem que diumenge les previsions climatològiques ens siguin prou favorables per fer la ruta prevista. Ja us ho contarem.
Ah, hem pensat molt amb el Xec Florit. Ens hauria agradat molt que hagués pogut venir. El notarem a faltar durant tota la setmana.

.