INTERCANVI VELO-BICI. CRÒNIQUES DEL VIATGE

Velobici març 2 05

Publicam la notícia de TV3 sobre una història de superació personal viscuda al Velo-Bici d'enguany.

CRÒNICA DE DIVENDRES DIA 24 DE MARÇ

Escrivim aquesta darrera crònica des del vaixell de camí cap a Menorca. El divendres ens vam aixecar amb sentiments oposats, de satisfacció per tot el que estàvem vivint, però sabent que el final de la primera part de l’intercanvi era a prop. En qualsevol cas, l’últim dia també va ser d’allò més intens.

El matí, abans de pujar cap a l’ermita de Farners, un grup d’alumnes ens van explicar que allà hi faríem una cursa d’orientació en grups de 4, i nosaltres els professors/es, històricament guanyadors d’aquest esdeveniment, seríem un dels 25 equips participants. A més, aquest any vam comptar amb l’ajuda de la noia més valenta del velobici, na Mariona, que ens va acompanyar durant part de la prova. Així, vam baixar de les velos i durant unes dues hores ens vam divertir d’allò més completant les 10 fites. Des d’aquí volem agrair als Aligots, professionals de l’entreteniment i curses d’orientació en espais naturals, que ens preparassin una prova tan entretinguda. L’equip guanyador no es sabrà fins que vinguin els gironins a Menorca, però us puc assegurar que els profes ho vam donar tot!!

Cap a les 13:30h i abans d’enfilar la davallada, ens vam fer la tradicional foto d’acomiadament sota un sol esplendorós. La davallada no va ser del tot tranquil·la i es van produir les últimes “derrapadetes” (hem acordat que a Menorca 5 lliscades de roda de la mateixa velo implicaran dia d’exclusió de ruta, i va en serio al·lots!!).
Després, ja a Santa Coloma, les famílies van convidar a tot el grup a un dinar d’agermanament i de comiat per celebrar l’èxit de la primera part de l’intercanvi.

Finalment, a les 17:00h va arribar el moment de fer els parlaments finals a l’institut, agraïments a les famílies per la seva generositat, agraïments als professors/es pel compromís i una sensació agredolça que allò s’acabava, però que en 6 setmanes hi tornàvem! Després, ja us podeu imaginar… les últimes fotos, besades, abraçades i llàgrimes; i més llàgrimes i més abraçades!

A les 18:00h i amb les velos ja carregades als camions vam fer el camí invers al que havíem fet una setmana abans, però segur que sent millors del que érem gràcies a les intenses experiències viscudes i la generositat de tantes i tants. I és que d’això va el velobici, de donar per rebre després; els al·lots i al·lotes intercanvien famílies, intercanvien velos a vegades, intercanvien anècdotes, intercanvien paraules, un clàssic sentir-los tota la setmana mentre vogam repetir les paraules que els fan tanta gràcia: migdiada (per xubec), esmorzar (per berenar), comiat (per despedida) i un llarg etcétera… us puc dir que les calces són les que creen més confusió! És per tots aquests detalls tan viscuts i sentits que el velobici Quadrado-Sta. Coloma de Farners va molt més enllà de ser un viatge escolar més.

De moment, dia 6 de maig ens veurem ben prest a l’estació portuària de Ciutadella per ser uns magnífics amfitrions!

Salut i Velo!

CRÒNICA DE DIMECRES I DIJOUS, 22 I 23 DE MARÇ

El dimecres vam començar com sempre, arribant ben prest a l’institut, a les 8:00 del matí erem tots a la sala d’actes per escoltar els alumnes de Santa Coloma que ens havien de fer la xerrada sobre les rutes. Aquest cop per partida doble perquè el final de la ruta d’avui és la Casa de colònies d’Osor i ens quedem a dormir allà.
Amb les explicacions enllestides, l’usual repàs a les bicicletes i tornem-hi, a vogar amunt cap al coll de Ruscall acompanyats d’un temps primaveral. Hem de dir que aquest velobici del 2023 ha estat més calorós del normal, cosa que a la majoria ens agrada! Ja ben prest ens podem anar traient roba!
Berenam amb les vistes espectaculars de Santa Coloma a vista d’ocell i dinam a una masia al cim del Sobirà, tot menjar casolà; sortosament, sembla ser que el dinar va agradar aquesta vegada.

A la tarda vam seguir vogant, alternant amunt i avall fins arribar a la casa de Casa de Colònies cap a les 18:00. Allà vam fer bereneta, vam jugar, vam sopar, vam ballar Bad Bunny, Quevedo i Bizarrap entre altres joies de la música moderna. Va ser un goig per les nostres orelles i els professors fins i tot en hi vam unir. La festa va durar fins a la mitjanit i es van produir resurreccions miraculoses de nois i noies que unes hores abans eren incapaços de vogar. Després, tots vam anar a dormir perquè començam a acumular cansament. Segurament és per aquest motiu que la nit va ser inesperadament plàcida.

El dia 23 de març, un bon berenar per començar el dia amb força, revisió de velos i del personal. Comprovem les màquines i enviem alguns ferits, indispostos, marejats cap als cotxes d’acompanyament, n’hi ha uns quants a qui la recuperació miraculosa de la nit anterior a la discoteca ja no els fa efecte.

En general ha estat un dia agradable, tot i ser l’etapa més llarga del velobici (al voltant de 50 km). Bé, i també hem pujat bastant cap amunt i avall, una etapa trencacames que li diuen i a més hi ha hagut problemes tècnics, i ha fet una mica de calor i… potser si els hi demanam als alumnes ens diuen que no ho ha estat tan agradable. En qualsevol cas, a banda de les queixes i del clàssic “quan falta per arribar”, hi ha hagut rialles i molts bons moments.

Com noltros, les màquines es ressenteixen i hi ha hagut força avaries: cadenes enganxades, cadenes trencades, rodes punxades, canvis, etc. I la majoria d’incidències són solventades clínicament per Pere Ferrer, el cap del projecte de velobici al Quadrado, sense el qual no seria possible arribar cada dia al final de l’etapa amb les velos senceres. I aprofitem també agrair la seva tasca a Nasi Català que ens fa de guia i organitza les rutes pels entorns de Santa Coloma, sense el qual no seria possible arribar a puesto sense perdre'ns.

Demà acabam aquesta primera part de l’intercanvi i serà un dia d’emocions fortes.

Salut i velo!

 

CRÒNICA DE DIMARTS DIA 21 DE MARÇ

El dia d’avui ha començat amb la presentació diària de part dels alumnes de Santa Coloma de l’etapa que faríem. Avui tocava fer una ruta “religiosa”; visitar les diferents ermites de la zona.

Fetes les presentacions i les revisions de velos, hem començat a rodar rumb al primer destí: l’ermita de Farners. Ha estat un tram en ascensió constant on els alumnes han pujat prou bé tot i el cansament acumulat que portaven des del dia anterior. Arribats a l’ermita, i amb el sol fent-nos companyia, hem fet una agradable aturada. Reposada breu, enèsima foto oficial i arrencar novament cap al segon objectiu: l’ermita Sant Pere Cercada. Aquí el tram ha estat més dinàmic, amb constants pendents amunt i avall entremig d’un bosc dens on els nostres ciclistes han mostrat la seva destresa. Hi ha hagut alguna sortida de cadena i qualque caiguda sense importància, però ha anat força bé fins arribar a l’ermita. Allà, els alumnes han berenat i han agafat forces. L’aturada ha anat acompanyada d’una breu explicació dels professors sobre l’important valor social de les ermites des dels temps romànics.

Després de berenar i agafar forces, hem enfilat el camí cap a l’ermita de l’Argimon. Malauradament, no hi hem arribat; hi ha hagut varis accidents que han posat el contrapunt negatiu. Dues d’aquestes caigudes han tingut conseqüències més greus: dues petites fractures que han provocat que dos alumnes hagin acabat a l’hospital. Dissortadament, no podran tornar a muntar la velo a Santa Coloma, però esperem que ja estiguin recuperats per les etapes de Menorca el maig! Aquests incidents ens recorden de la importància de baixar amb cura i mantenir les distàncies; avui això no ho hem fet sempre bé i haurem de seguir insistint que vagin en compte. Hem perdut molt temps donant primers auxilis als ferits i, amb els ànims una mica tocats, s’ha pres la decisió de no pujar l’Argimon. Hem dinat a un descampat i hem acabat l’etapa tornant pausadament cap a l’institut, on hem reflexionat sobre el que ha passat avui i ens hem emplaçat a que demà vagi millor.

Salut i velo!

 

CRÒNICA DE DILLUNS DIA 20 DE MARÇ

A les 8:00h del matí ens hem trobat a l’institut de Santa Coloma de Farners.
Primer, la foto de la gran família Velo-Bici 2023 perquè tothom pugui tenir el record d'aquells dies lluint el mallot i un bon somriure. Després, hem escoltat com els colomers i les colomeres responsables de la primera ruta ens han explicat els detalls de la vogada que hem iniciat poc després i que ens ha portat pels voltants de la comarca de la Selva: Brunyola, Sant Adrià, Vilobí, Sant Dalmai…

Hem començat amb força vogant amunt els primers turonets i pendents. La veritat és que les pujades empinades no són gaire populars entre els nostres i les nostres joves ciclistes… El millor que tenim és que sabem que després de les pujades venen les baixades! Tot el que puja baixa!

A continuació, hem tingut el plaer d’escoltar les explicacions d'en Pere, un pagès savi i expert conreador d’avellanes, sobre el cultiu de l’avellaner en aquella la zona. Ves per on, entre moltes altres coses, hem descobert que a banda del Velo-Bici existeix un altre fort lligam entre Ciutadella i Santa Coloma; gran part del sobrant de producció ve cap a Ciutadella per Sant Joan!

Hem berenat a Brunyola, lloc on òbviament hem arribat després d’una pujadeta. Ja amb forces renovades, hem continuat vogant entremig de boscos de "fàbula".

A les 14:30h hem arribat a la zona verda on les famílies gironines han posat la paella i nosaltres la gana! Entremig, repartiment de dorsals per a les velos i unes taules ben polides per continuar agermanant-nos.

En haver dinat, els al·lots han jugat un partit improvisat de futbol amb no menys de vint-i-cinc jugadors per equip que no ha tingut res a envejar a aquells partits de futbol primigeni jugats a l’Anglaterra al segle XIX. Mentrestant, algunes al·lotes han jugat a voleibol pacíficament.

Hem acabat l’etapa sense gaires entrebancs. Alguna caiguda amb conseqüències no greus o petits marejos que no ens han impedit arribar a l’institut fent broma.

Demà hi tornam…

 

CRÒNICA DE DISSABTE DIA 18 DE MARÇ

El dissabte 18 de març hi va haver un enrenou inusual pels carrers de Ciutadella ja de ben prest. Es van mobilitzar 80 famílies per tal de fer arribar els nois i les noies que formaven part dels intercanvis de Velobici (amb Santa Coloma de Farners a Girona) i Pirena Thalassa (amb Pont de Suert tocant els Pirineus) fins a l’estació portuària, junt amb les seves maletes i velos. Maletes ben plenes per la intensa setmana que ens espera. I també carregats tots i totes d’il·lusió, nervis i ganes de partir. Després d’un parell d’hores intenses, l’operació embarcament / acomiadament va estar aclarida, deixant algunes mares i pares amb el cor estret, però feliços de veure partir una tropa tan entusiasta.

Ja al vaixell, vam colonitzar una sala de butaques durant 10 hores, compartint música (a un volum una mica per sobre del recomanable), converses i xafardejos, jocs de cartes, xubecs interromputs (recordau el que he dit de la música!), etc. Misteriosament, no massa passatgers es van apropar a la nostra àrea! Vam arribar al port de Barcelona després de 10 hores de navegació plàcida i després d’un ràpid transbordament cap al bus i dos mini camions per les velos, vam iniciar la darrera part del nostre viatge autopista amunt cap a Santa Coloma.

Aquest trajecte es va fer molt curt; el moment de la trobada amb els gironins ja era a fregar de dits. Una vegada més, com ja ve sent habitual, es va produir un fenomen que podríem catalogar de “místic”. Ja ben endinsats dins la nit, quan ja som molt a prop de Santa Coloma, es produeix una confluència d’adrenalina, emoció, excitació i nervis que exploten en càntics victoriosos d’eufòria. No hi queda una ànima dins el bus que no canti emocionada. Ja us podeu imaginar… les típiques cançons de Sant Joan (el “jaleo”, “Sant Joan” de Sis de Ponent, “Un senyor damunt un ruc”) o el "Ciutadella Bona Terra", tot acompanyat d’altres crits i manifestacions exacerbades d’alegria.

I així arribam, amb els gironins i gironines esperant amb similar estat d’excitació corrent al costat del bus, així com entram al carrer de l’institut on ens esperen. A partir d’aquí, abraçades i mirades de complicitat, amb converses entretallades. Després de setmanes de converses a Instagram i altres medis, havia arribat l’hora de conèixer-se en persona… i també a les famílies!

La rebuda al gimnàs de l’institut, amb els pertinents discursos dels nostres amfitrions i les fotos dels aparellaments, van precedir un suculent sopar preparat per les famílies de Santa Coloma. Ja ben bé passada la mitjanit, tots els nois i noies van acompanyar les seves famílies “adoptives” cap a un merescut descans.

El diumenge ha estat dia en què les famílies els han organitzat activitats diverses i els infants s’han anat coneixent. Tenim constància que hi ha hagut assistència a esdeveniments esportius, cinema, passejades per Girona, sushi, etc. Però això segur que ja us ho han contat els vostres fills i filles…

Ara anam a descansar que demà començam a vogar i s’han de guardar forces per una setmana intensa d’emocions!

 

Més fotografies...