MENORCA. DIVENDRES I DISSABTE, 29 I 30 D'ABRIL

IMG 20160430 140327Divendres, 29 d’abril. Marxem cap a Menorca.
Fa una hora que hem sortit del port de Barcelona i la cosa està molt tranquil·la.
L’embarcament ha anat com una seda. No hem perdut cap maleta, cap bicicleta,  i a més tots els vostres fills portaven el DNI.
A la sala de butaques on hem de passar la nit hi ha molts altres passatgers, esperem que no hi hagi gaire xivarri i ens deixin dormir tranquils. Els nois tenen moltes ganes de descansar i estan tots quiets en silenci fent lectura.
Hem detectat algun intercanvi de substàncies químiques entre els vostres fills, n’hi havia un que demanava biodramines a canvi de xuxes. El barco no es mou gens però per si de cas.
Els hem comptat i n’hi ha 31. De moment no n’hem perdut cap.
Són les 12 de la nit i sembla que dormen, no se sent ningú. Bé, algun passatger indeterminat està roncant de valent però crec que no és dels nostres.
Aquesta sala de butaques s’ha anat emplenant i hi ha molta gent dormint a part de nosaltres. La veritat és que són la mar de còmodes aquestes butaques encara que es vegin postures ben curioses. Una cama per aquí un peu per allà, aquell amb els ulls tapats, aquella amb una tovallola sobre el cap, cadascú s’acomoda com pot. Fa una calor d’espant i algunes de les nostres suant sota una manta que no sé d’on ha sortit. És ben bé que els costums costen de canviar.

Són les 4 del matí i s’encenen els llums i se sent per megafonia que estem arribant a Alcúdia (Mallorca) i que els senyors passatgers que han de desembarcar a aquest lloc facin el favor d’anar-se preparant i que els senyors passatgers que han dormit a camarot facin el favor de deixar la clau al mostrador de recepció, a més passa una senyoreta que va despertant a tothom i demana, amb molt bones maneres, si hem de baixar a Alcúdia i nosaltres li diem que no però ja estem ben desperts amb tant xivarri i alguns decidim sortir a coberta a veure sortir camions del barco i veure’n entrar d’altres. Amb tot això són les cinc i el barco torna a sortir de port, aquest cop cap a Ciutadella. Intentem fer un altre son fins que ens tornen a despertar per megafonia. Ja hem arribat.
Abans de sortir els hem comptat i n’hi ha 31. De moment no n’hem perdut cap.
A l’estació marítima ens esperaven els nostres companys de Ciutadella. Molta alegria, moltes abraçades i petons (les noies més efusives i els nois més discrets). Prova superada.
Hem anat a l’institut en velo perquè està a 5 minuts de l’estació, de l’equipatge s’encarregaven les famílies amb els seus cotxes. Un cop allà hem tornat a fer les presentacions de les parelles i ens han lliurat un obsequi de part de l’oficina de turisme.
Els pares ens han preparat un bon berenar (aquí berenen pel matí), ensaïmada, pa amb formatge, coques, cola caos, sucs, sobrassada,...i tot de coses bones. Al cap de cinc minuts m’han preguntat “Ignasi, podem anar a jugar a bàsquet?” i han desaparegut tots. Hem quedat els pares i nosaltres sols per acabar de berenar i recollir. Eren quarts de dèu.
A les 11 hem quedat a l’ajuntament on ens ha rebut la regidora d’educació a la sala de plens, la qual cosa és d’agrair un bon dissabte matí, també hi havia el director del Josep Maria Quadrado. Hem fet una ronda de parlaments i ens han fet un altre obsequi, un llibre de recorreguts per Ciutadella.Moltes gràcies.
Tot seguit els nois han començat, per grups, un recorregut de descoberta de Ciutadella de la mà dels seus amfitrions menorquins. El recorregut ha acabat a dalt de la coberta de la cúpula de la catedral de Menorca un lloc on la majoria de  ciutadellencs no hi han estat mai, jo inclòs fins avui matí. És el lloc més alt de tot el poble i es té una altra visió de les coses. Un cop hem baixat, els nostres lesionats han pujat i baixat amb crosses (aquí no se salva ningú), s’ha dissolt l’activitat i cadascú anirà amb la seva família corresponent cap a casa.
Aquesta tarda i demà tenen lliure (de nosaltres). Suposem que descansaran molt i dilluns ens retrobarem amb moltes ganes de pedalar i continuar l’aventura del Velo-bici.cat.
Per demà dóna vent de nord. És igual, anem cap al sud.

Salut i velo
Jordi, Evarist i Ignasi