COMIAT ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT

El proper divendres 12 de juny de 2015 a les 19h. es convoca l'alumnat i el professorat de 2n de Batxillerat per celebrar un fosquet festiu de comiat. Us esperam a tots i totes!

 

Comiat. Farewell

Ha plogut llargament i tendra, i se'm fa estrany. Gairebé tot un curs, i se'm fa estrany un altre curs (-un curs altre-), igual com un llibre a la darrera pàgina, com una cançó que ja arribés a la tonada final, com un escenari quan cau el teló... se'm fa estrany com l'espectacle que tingués arribada i partida.

I és que aquells alumnes, que arribaren tan tendres com la pluja (com una “cup of tea, thanks”), ara saps que partiran, majors i potser adults, i diran “... fins sempre, fins ja mai més...”, i se'm fa estrany.

Se'm fa estrany, a mi i segurament a tots noltros, els que quedarem í pensarem que, mar enllà, hi ha el futur, la descoberta, l'aventura, la llibertat, la coneixença...

I se'm fa estrany pensar que, gairebé tot, ja forma part del passat, del record, -de potser l'enyor-, igual com la pedra de marès que fou fonament abans que arcada, abans que finestrall de llum nova, abans que escenari.

I se'm fa estrany, malgrat que sabem que, un dia, podríem seure en un racó, en un banc, en un carrer, en una terrassa, i, tal vegada, podrem reprendre la conversa que ara deixam interrompuda, i podríem prendre una “pint of lager, please” refrescant, i recordar els noms i els instants, i repetir els gests... i llavors podrem dir el present, guanyat i perdut, compartir els somnis i la realitat, els desigs i els neguits, i, a la fi, obertament i franca, recordar paraules, gestos, interrogants, frases fetes i versos, rialles i plors.

Qui sap si, tal vegada, algú alçarà la copa i dirà que el paradís, si n'hi havia, era allò, vora la mar o mar enllà, i el simple fet de tenir desigs, i somnis, i frisseres, i tropissades, i fer tots els viatges que permeten superar, dia a dia, els obstacles i superar-se.

Així, ara, puc sentir aquest any que s'esmuny... i se'm fa estrany. Podria creure que heu esdevingut els pilars i finestralls de llum nova, els navegants d'una nova singladura, els protagonistes de noves històries... i se'm fa estrany.

I noltros, els que quedam, estarem contents de recordar-vos tots junts en un espai que fou aula, escola, emoció compartida, aprenentatge, sentiments, preguntes, canvis, dubtes..., i segurament noltros serem feliços de retrobar-nos, de saber de tots i cadascun, perquè, així, de cada instant, de cada personatge, entre tots, en puguem dir tot d'espais nous, interns i externs, cos endins i univers enllà, i compartir l'eternitat tota, que, per voltros, ha de ser investigada, potser descoberta, representada, dita.

I, així, tot esperant, d'ençà de la mar, escoltarem l'onada i els vents, gaudirem de la posta de sol i de les paraules, tot guaitant l'horitzó cap on heu de partir... i, a la fi, -quan s'acabi la frase, la cançó o l'espectacle, en el silenci, tal vegada, un dia nou i un escenari altre, ja no se'm faci estrany.

Good luck and all the best... So long.

Antoni Català Campins

.