PREPOSICIONS I QÜESTIONS DE LLOC.
PREPOSICIONS
Com ja hem vist, les preposicions són elements de la llengua que fan possible que un substantiu faci una funció, normalment, adverbial. En llatí les preposicions regeixen substantius en acusatiu o ablatiu. Generalment les preposicions indiquen relacions de caràcter espacial i temporal, però també poden indicar relacions més abstractes. (de caelo cadere / de iustitia scribere)
ad: a, cap a, fins a, a la vora de intra: dins de
ante: davant de, abans de ob: a causa de
apud: prop de, al costat de per: a través de, per, durant
circa: al voltant de, prop de post: darrere de, després de
circum: al voltant de praeter: davant de, llevat de
contra: davant de, enfront de, contra prope: prop de
extra: fora de propter: a causa de
infra: sota de, per sota de supra: sobre, per damunt de, més de
inter: enmig de, entre trans: a l’altra banda
2.Preposicions d’ablatiu
a, ab: de, des de, per prae: davant de, en comparació de
cum: amb pro: davant de, en defensa de, en lloc de
de: de, des de, referent a sine: sense
ex, e: de, des de
in + acusatiu: (apropament a l’interior d’un lloc) a, cap a
+ ablatiu: (permanència a l’interior d’un lloc) en, a
sub + acusatiu (apropament a la part interior d’un lloc): a sota de
+ ablatiu (permanència a la part interior d’un lloc): sota de, davall de
super + acusatiu (apropament a la part superior d’un lloc): a sobre de, a damunt de
+ ablatiu (permanència a la part superior d’un lloc): damunt de, sobre de
COMPLEMENTS DE LLOC
Es divideixen en diversos tipus, segons el significat: de procedència
des d’on – unde?
de localització (on –ubi?),
de direcció (cap a on – quo?),
de trànsit (per on – qua?).
1. CC de lloc de localització, es pot expressar en llatí de les maneres següents:
a. En ablatiu sense preposició > amb noms geogràfics de ciutat i illes petites (excepte els que siguin singulars de la 1ª i de la 2ª declinació): Ubi sumus? Athenis; Tarracone
b. En ablatiu precedit de la preposició IN > amb noms comuns, i resta de noms geogràfics: Ubi sumus? In Italia; in schola
c. En el cas locatiu > si es tracta d’alguns noms comuns (domi, humi, ruri) i de noms geogràfics que pertanyen al singular de la 1ª i 2ª declinació [desinència –ae (1ª) i desinència –i (2ª)]: Ubi sumus? Domi; Romae
2. CC de lloc de direcció, es pot fer de la forma següent:
a. En acusatiu sense preposició > quan es tracta de llocs geogràfics de ciutat i illes petites, i els noms comuns domum, rus, humum. Quo vadis? Romam; domum
b. En acusatiu precedit de les preposicions IN o AD > amb noms comuns i resta de noms geogràfics. Quo vadis? In urbem.
3. CC de procedència, en llatí es pot expressar de les maneres següents:
a. En ablatiu sense preposició > amb noms geogràfics de ciutats i illes petites i els noms comuns domo i rure. Unde venis? Roma; domo.
b. En ablatiu precedit de les preposicions A/AB, EX/E, DE > la resta de noms geogràfics i els noms comuns. Unde venis? Ab urbe; ab Hispania
4.CC de trànsit, el complement que ens indica el lloc per on es passa, s’expressa en llatí de les maneres següents:
a. En ablatiu sense preposició > alguns noms comuns (via, terra, porta, itinere). Qua vadis? Via Augusta; terra marique.
b. En acusatiu precedit de la preposició PER> la resta de noms. Qua vadis? Per Alpes.