ORACIONS ADVERBIALS TEMPORALS
Poden anar en indicatiu i subjuntiu introduïdes per diverses conjuncions
Ubi vidit periculum consilium mutavit = En veure el perill va canviar d’opinió.
Quando edo, mensam detergeo = Quan menjo faig neta la taula.
Simul pater abiit, filius venit = Tant just se n’anà el pare, entrà el fill.
Postquam copias ad se venire vidit, maturavit = Després de veure les tropes acostar-se, va frissar.
Priusquam patriam relinqueret, filios vocavit = Abans d’abandonar la pàtria, va cridar els seus fills.
Dum haec geruntur, cives portas clauserunt = Mentres tenia lloc tot açò, els ciutadans van tancar les portes.
Ut tuba sigum dedit, milites concurrerunt = Quan va donar el senyal, els soldats es llançaren a córrer.
Especialment important, per la seva freqüència, és el cum (que ja coneixem com a preposició d’ablatiu) en indicatiu, però més sovint subjuntiu (pret. imperf., o pret. plusc.). És una construcció que pot tenir diverses traduccions temporals, simultànies o anteriors a l’oració principal; tradicionalment se la coneix com a cum històric.
En haverse adonat d’açò,
Havent-se’n adonat,
Quan se n’adonà d’açò, convocà els tribuns.
Després que se n’adonà d’açò,
Una volta se n’adonà,
Cum diceret haec verba, concilium amisit=
Dient aquestes paraules,
En dir aquestes paraules, abondonà la reunió.
Mentres deia aquestes paraules,
Cal advertir que el cum pot tenir valors causals (= perque...), o concessius (encara que, tot i que,..) que generalment el context ens determina sense gran dificultat.
|
Per tant: ubi, quando, simul, (simulac, simulatque) = quan, tot d’una que; postquam = després que; priusquam = abans que; (sovint es disloca dins la frase: prius..........quam) dum = mentres; donec =mentres, tot el temps que... cum = quan,.. |
Notandum est: la partícula ut, que aquí apareix amb valor temporal, té molts d’altres valors: que (or. Completiva), a fi de (or. Final), com (comparativa).