SANTA COLOMA. 27 DE MARÇ DE 2019

Detalls

Publicat el Divendres, 29 Març 2019 08:43

Dimecres 27 de març: Pujada al Subirà i casa de colònies

Com cada dia, a les 8:00 del matí, la sala polivalent de l’institut es va omplint d’alumnes per escoltar la presentació de la tercera etapa: El Subirà - Osor. Bufff!!! No eren gaire kilòmetres, però semblaven durs!!
A més a més d’explicar el perfil de la ruta, també ens van fer una breu explicació de la flora i fauna de les Guilleries, el Subirà, els bandolers i les mines d’Osor (que actualment es fa servir com a casa de colònies). I vam acabar cantant tots junts la cançó de la llegenda d'en Serrallonga.
La ruta començava per asfalt i des de bon principi vam començar a vogar costa amunt, a poc a poc i a bon pas, cadascú al seu ritme. Semblava que l’etapa no havia de ser tan dura, fins que vam arribar al trencall de Castanyet i va començar la part més dura. Una rampa continua, dura, amb pedres,… Un infern! Allà van tornar les queixes i les males cares (estàvem tots molt cansats de les etapes anteriors), però havíem de continuar. A més a més, al igual que la resta de setmana, tornava a fer calor.
Quan vam arribar al Surós vam fer una petita aturada per berenar i agafar forces i ens vam preparar per començar el tram més dur: el coll del ruscall. Vam baixar un poc el ritme, començàvem a estar cansats, però lentament vam anar pujant fins que vam començar a veure el cim. Un darrer esforç ens fa arribar a dalt. Al final no va ser tan dur com la pujada a Argimon i a més a més ens esperava el dinar.
A la fonda del Subirà, el plat de macarrons i el de botifarra acompanyada per patates al forn ens va deixar una sensació de panxa plena. El iogurt casolà ho va rematar. Ohhhh, com vindria de gust fer un xubec… Però s’havia de seguir, havíem d’arribar fins Osor.
De camí cap allà ens vam aturar a fer una breu visita a un pou de gel i després, “cap avall deveres” fins a la casa de colònies d’Osor. La davallada va ser èpica i ens ho vam passar molt bé, tot i que que havíem d’anar molt en compte amb el terreny. Sort que ningú es va fer mal (ja hi havia massa gent dins els cotxes).
Arribats a la casa de colònies (A LA FI!!!), vam fer una petita bereneta, vam repartir les habitacions, ens vam dutxar i ens vam preparar per sopar (vianda i pollastre). Un cop sopats, i abans d’anar al llit, vam gaudir d’una petita discoteca que hi havia a la mateixa casa. Una xalada, però a les dotze tocava anar a descansar, que estàvem cansats i al dia dia següent havíem de tornar a sortir.
Tercera ruta superada, havíem pujat fins a 996 metres.

Vegeu les imatges

SANTA COLOMA. 26 DE MARÇ DE 2019

Detalls

Publicat el Dimarts, 26 Març 2019 20:17

Dimarts 26 de març: ruta de les ermites

A primera hora ja es veien males cares degut al cansament, però el velobici no para i no està permès descansar.

Igual que el primer dia, ens vam trobar a l’institut a les 8:00 del matí per fer la presentació dels temes i la ruta d’avui. Un grup d’al·lots i al·lotes gironins ens van explicar la ruta de Les ermites i van començar les preocupacions. La ruta era una de les més complicades, ja que s’havia de pujar a l’Ermita i el Castell de Farners, al Monestir de Sant Pere Cercada i ARGIMON (la més temuda). A més a més d’explicar el recorregut de la ruta ens van explicar el romànic, les suredes, explotació del suro i l’explotació forestal.

Passada l’explicació vam agafar les velos per revisar-les, engreixar-les i deixar-les a punt per marxar.

Des de bon començament la ruta ja va començar essent dura, ja que sortint de l’institut ens vam dirigir cap al Parc de San Salvador i un cop allà vam començar a pujar i pujar fins arribar a l’Ermita de Farners. QUIN FART DE PUJAR (i no havíem fet més que començar). Vam aprofitar l’aturada a l’Ermita per berenar i treure’ns roba de sobre (ja que a la calor que feia s’havia sumat l’esforç per pujar fins allà) i un cop recuperats vam fer una breu visita a peu al Castell de Farners.

Visitat el castell vam tornar a agafar les velos per continuar la ruta… pujant un altre cop, aquest cop fins al Monestir de Sant Pere Cercada on en Jordi Badia ens va fer una explicació molt interessant sobre el Romànic.

Portàvem moltes pujades, però la pitjor encara no havia arribat. Després d’uns kilòmetres de petites pujades i baixades (amb les que els alumnes s’ho van passar molt bé ) i d’algunes caigudes sense gaire importància vam arribar al peu de l’Argimon. Tot i que hi va haver dubtes de si pujar o no perquè anàvem un poc endarrerits, ja érem i allà i ningú podia tornar a enrere, A PUJAR S’HA DIT! ens esperaven 1400 metres de pujada per un camí de grava amb una gran pendent. Ja ens havien avisat, estàvem mentalitzats i tenien raó, la pujada va ser terrible. Peus a terra, males cares i queixes, però tothom (a peu o en velo) va coronar el cim de l’Argimon. Ens teníem el dinar ben merescut.

Després de dinar i descansar baix un Sol de primavera, ens disposàvem a baixar i tornar cap a Santa Coloma de Farners. Si el camí d’anada va ser dur, el de tornada va ser molt divertit i agraït, ja que majoritàriament era costa avall. L’única pega que vam trobar a la baixada va ser que ja estàvem molt cansats i que feia molt de vent.

Al final vam arribar tard a l’institut, però la sensació de satisfacció per haver pujat va valer la pena.

Vegeu les imatges

SANTA COLOMA. 25 DE MARÇ DE 2019

Detalls

Publicat el Dimarts, 26 Març 2019 12:45

Dilluns 25 de març: inici de l’aventura

Després de passar el diumenge amb les famílies i els companys, era hora de preparar les velos i començar a vogar.

Vàrem començar el dia ben prest, ja que hi havia moltes coses a fer. A les 8:00 ja estàvem a l’Institut preparats per fer la primera ruta.

El primer que vàrem fer va ser reunir-nos a la sala polivalent de l’institut, els professors van donar una sèrie de indicacions i recomanacions pel bon funcionament de les rutes. Un cop fet això, el grup de gironins encarregat de la primera ruta ens va explicar les característiques de la comarca de La Selva i el recorregut que realitzaríem durant el dia. Acabada la presentació, foto de família al pati de l’institut amb els maillots nous, posada a punt de velos i sortida.

Varem sortir de l’Institut de Santa Coloma en direcció a Brunyola. Durant el camí, els alumnes menorquins ja van descobrir que el terreny i paisatge de Girona era molt diferent del de Menorca. Ja des del primer moment hi va haver algunes caigudes, accidents i avaries sense importància, però tothom va arribar bé a Brunyola, poble on vam fer la primera aturada per berenar.

Amb les energies carregades ens van tornar a posar en marxa en direcció al Volcà de la Crossa, seguint el curs del riu Onyar per camins coberts de fulles caigudes dels arbres de les vores. Poc després de passar el Volcà de la Crossa i abans d’arribar a Sant Dalmai, ens vam aturar a un camp d’avellaners on en Pere Arbonés ens va parlar sobre la producció i venta de les avellanes de Brunyola i ens va deixar fer un tast (ja hi havia gana) que ens va servir d’aperitiu.

A l’hora de dinar ens vam aturar a un descampat de Salitja. Després de dinar i de tenir un poc de temps lliure (on els al·lots i al·lotes van aprofitar per jugar i conèixer-se encara més), damunt les 15:00 vàrem tornar a agafar les velos per iniciar el darrer tram de ruta, el qual passava per Vilobí d’Onyar i acabava un altre cop a Santa Coloma, on vam arribar damunt les 17:00 del capvespre. El primer va sortir genial ja que el temps ens va acompanyar i va fer un dia preciós. Fins i tot hi havia gent que es queixava per la calor.

Per acabar el dia ens vam tornar a trobar tots a l’auditori de Santa Coloma de Farners per la recepció que havien preparat els ajuntaments de Santa Coloma i Vilobí.

Vegeu les imatges

SANTA COLOMA. 23 DE MARÇ DE 2019

Detalls

Publicat el Dimarts, 26 Març 2019 12:43

Dissabte dia 23 de Març.

Era el dia que tots esperàvem, començava el velobici.cat. Va ser un dia molt llarg, però teníem moltes ganes. Amb les maletes carregades i plens d’il·lusió ens vam trobar a les 8:00 al port de Ciutadella, amb les velos preparades apunt d’embarcar.

El viatge es va fer llarg. Va durar un total de 8 hores que van donar temps per tot: jugar a cartes, sonar música, dibuixar, veure el pont de comandament i dormir.

Vam arribar a Barcelona abans de l’hora prevista i després d’esperar una hora va arribar en Nasi amb el bus i els camions per transportar les velos fins a Santa Coloma, ja que el viatge encara no havia acabat.

Les dues hores en bus també es van fer molt llargues, però tantes hores de viatge varen valer la pena. L’arribada a Santa Coloma va ser una bogeria d’emocions, nervis i crits. Semblava que gironins i menorquins fóssim amics de tota la vida.

Com ja és tradició, els gironins ens van rebre a l’institut de Santa Coloma, on es va fer l’acte de benvinguda: emparellaments, entrega de mallots, actuacions musicals i sopar. Per acabar el dia, cada alumne va marxar amb la seva família per passar el cap de setmana i preparar-se per dilluns.

Vegeu les imatges

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE 2018-2019

Detalls

Publicat el Dijous, 29 Novembre 2018 19:05