CRÒNIQUES DES DE MENORCA. DIMECRES 1 DE MAIG DE 2019 (2a part)
- Detalls
- Publicat el Divendres, 03 Mai 2019 08:52
Aquest matí érem al camping. Havíem fet nit al camping. Els que hem dormit ens hem despertat al camping. Què us he de dir, una nit a fora és una nit a fora i s’ha d’aprofitar. No hi ha cansament, no hi ha conseqüències l’endemà. Estem a Menorca fins l’últim minut i fins l’últim alè.
A les set del matí hem començat a despertar als que dormien. Ens esperava una jornada de velo que culminaria les dues jornades lligades.
Avui tocava endreçar el nostre espai de dormir, preparar la motxilla amb el que necessitaríem durant el dia, revisar la bicicleta, emplenar bidons, tornar les claus de la tenda o apartament, apuntar-nos a l’activitat nàutica de demà dijous,...uff, tot això abans d’esmorzar,..espera, espera, que he dormit poc. I el cervell no processa a la velocitat adequada.
L’esmorzar era de Champions, croisant (una banya en diuen per aquí), ensaïmada, entrepà, colacao, suc de fruita. Un senyor tiberi. Dormir no dormen gaire però endrapà si que endrapen.
La presentació dels temes també ha estat molt instructiva:
• Els aqüífers a Menorca.
• Poblat talaiótic: Torre del Galmés.
• Necrópolis de Cales Coves.
• Basílica paleocristiana de Torelló.
Com sempre ho han fet molt bé. Ho tenien ben preparat.
Un cop revisades bicicletes i arreglat el que es podia arreglar hem sortit del camping en direcció al poblat talaiótic Torre den Galmés, sens dubte un dels més excavats i més grans i importants de l’illa.
Com que som molts han vingut fins a quatre arqueòlegs per explicar-nos el que saben d’aquest poblat. Ens hem dividit en quatre grups i hem fet la visita comentada al poblat. Totalment recomanable si voleu visitar-lo algun dia. També és recomanable que dormiu bé el dia abans i que estigueu ben desperts perquè alguns dels que l’han visitat avui no havien fet ni una cosa ni l’altra.
Després del Torre den Galmés hem baixat al barranc de cala’n Porter i a l’arribar a aquesta urbanització ens ha calgut fer una pujada molt i molt dreta (impossible si anem dormits) per guanyar-nos el segon esmorzar (estem començant a notar al nostre perfil tants d’esmorzars. Està entrant més que no en gastem). Bé, si hem de menjar, mengem.
Després de cala’n Porter hem visitat la necrópolis de Cales Coves. Un lloc meravellós amb tot de coves d’enterrament excavades a la roca del penyal. Tot un luxe. Com que anàvem lents hi hem parat poc però el paisatge ha valgut la pena.
Seguim camí i ara ja anem per dinar (tot el dia mengem), hem travessat Sant Climent, poble petit al costat de l’aeroport. Com que és ú de maig es festa i les terrassetes de la plaça estaven plenes de gent fent el vermut. Ens han aplaudit i tot. Com que som tants i anem més o menys vestits iguals els devia semblar una cosa seria.
Hem arribat a la basílica paleocristiana de Torelló. Hi ha uns mosaics interessantíssims que gairebé ningú no ha mirat. Sort que els han ensenyat avui matí a les presentacions. Hem dinat d’una esgarrapada i soms partits altra cop amb la bicicleta cap a Maó per uns camins estrets amb paret a cada costat i amb alguna dificultat tècnica que ha complagut als més experts i ha fet nosa a molts altres. El cas és que hem arribat al port de Maó per la colàrsega. Hem arribat, amb caiguda inclosa; fins a la barca que ens travessaria a nosaltres i a les bicicletes fins a la Mola a la bocana del port.
Abans però hem desembarcat a l’illa del rei que és un illot que hi ha al mig del port de Maó i es diu illa del rei perquè l’Alfons III hi va desembarcar per allà el 1300 per fer fora els àrabs i repoblar de bona gent catalana l’illa. A l’illa del rei ens han fet una breu explicació del que era, és i serà aquest illot. També és una visita totalment recomanable. Els alumnes han fet alguna observació força interessant que ha fet les delícies del senyor que ens ho estava explicant.
Acabada la visita llampec hem tornat ala barca i ara si, fins a la Mola. Ara tocava treure passatgers i bicicletes de la barca i endreçar les segones a la fortalesa. Demà les hi trobarem.
Ara el millor del dia, una hora de bus fins a Ciutadella i tots clapats, silenci, no m’ho puc creure, se’ns han tancat els ulls.
Per demà hem de proveir-nos de més gases i sèrum fisiològic perquè l’hem acabat. Han caigut molt i hem hagut de fer moltes cures. El cotxe-infermeria continua ple.
El velobici s’està acabant i això es nota en l’ànim dels velobicis, estan molt contents i volen aprofitar tots els segons per estar junts. s’han fet molt amics.
Edgar, Ignasi, Jordi i Quim
