SANTA COLOMA. 27 DE MARÇ DE 2019
- Detalls
- Publicat el Divendres, 29 Març 2019 08:43
Dimecres 27 de març: Pujada al Subirà i casa de colònies
Com cada dia, a les 8:00 del matí, la sala polivalent de l’institut es va omplint d’alumnes per escoltar la presentació de la tercera etapa: El Subirà - Osor. Bufff!!! No eren gaire kilòmetres, però semblaven durs!!
A més a més d’explicar el perfil de la ruta, també ens van fer una breu explicació de la flora i fauna de les Guilleries, el Subirà, els bandolers i les mines d’Osor (que actualment es fa servir com a casa de colònies). I vam acabar cantant tots junts la cançó de la llegenda d'en Serrallonga.
La ruta començava per asfalt i des de bon principi vam començar a vogar costa amunt, a poc a poc i a bon pas, cadascú al seu ritme. Semblava que l’etapa no havia de ser tan dura, fins que vam arribar al trencall de Castanyet i va començar la part més dura. Una rampa continua, dura, amb pedres,… Un infern! Allà van tornar les queixes i les males cares (estàvem tots molt cansats de les etapes anteriors), però havíem de continuar. A més a més, al igual que la resta de setmana, tornava a fer calor.
Quan vam arribar al Surós vam fer una petita aturada per berenar i agafar forces i ens vam preparar per començar el tram més dur: el coll del ruscall. Vam baixar un poc el ritme, començàvem a estar cansats, però lentament vam anar pujant fins que vam començar a veure el cim. Un darrer esforç ens fa arribar a dalt. Al final no va ser tan dur com la pujada a Argimon i a més a més ens esperava el dinar.
A la fonda del Subirà, el plat de macarrons i el de botifarra acompanyada per patates al forn ens va deixar una sensació de panxa plena. El iogurt casolà ho va rematar. Ohhhh, com vindria de gust fer un xubec… Però s’havia de seguir, havíem d’arribar fins Osor.
De camí cap allà ens vam aturar a fer una breu visita a un pou de gel i després, “cap avall deveres” fins a la casa de colònies d’Osor. La davallada va ser èpica i ens ho vam passar molt bé, tot i que que havíem d’anar molt en compte amb el terreny. Sort que ningú es va fer mal (ja hi havia massa gent dins els cotxes).
Arribats a la casa de colònies (A LA FI!!!), vam fer una petita bereneta, vam repartir les habitacions, ens vam dutxar i ens vam preparar per sopar (vianda i pollastre). Un cop sopats, i abans d’anar al llit, vam gaudir d’una petita discoteca que hi havia a la mateixa casa. Una xalada, però a les dotze tocava anar a descansar, que estàvem cansats i al dia dia següent havíem de tornar a sortir.
Tercera ruta superada, havíem pujat fins a 996 metres.
