VALLS D'ÀNEU. CURS 2018-2019 (del 4 al 8 febrer)

ESTERRI D’ÀNEU: 4t DIA (2n torn)

Com vam preveure, el nombre d’alumnes que s’han aconseguit llevar prest per dutxar-se ja ha arribat al seu mínim... el cansament es nota en els seus ulls i en els seus gestos mentre berenem, anem a ralentí.

Sorprenentment, es desperten quan comencem les activitats. Les monitores ens confirmen que no podrem pujar a Aigüestortes, tant pel risc d’allaus com perquè la carretera està tallada pel gel, així que anirem a les planes de Son. Agafem les raquetes i pugem als jeeps que ens duran fins allà.
L’anada amb els cotxes causa alguna baixa momentània per marejos: les corbes i l’alçada no són gaire profitoses per als joves de Menorca. Després de recuperar-nos, ens hem posat les raquetes. Avui ha estat més ràpid i senzill, es nota que ja tenim experiència!!

L’excursió amb raqueta ens ha servit per aprendre a reconèixer els rastres dels animals i els arbres i arbustos que ens envoltaven. La feina de camp ha estat molt interessant i entretinguda, però realment esperàvem amb ànsia el dinar. Les monitores ens han dit que no podíem jugar amb la neu fins després de menjar, els hem fet molt de cas, però tot d’una hem acabat, hem pujat la costa del prat on érem per poder-nos tirar muntanya avall. Ha estat un final d’excursió genial. No només ens hem tirat gairebé tots muntanya avall a la vegada sinó que hem fet també ninots de neu i una enorme batalla de boles en què ha rebut tothom.

Per desgràcia, hem hagut de marxar. El camí cap als cotxes encara ens ha permès gaudir, ben xops, de les vistes i de la neu.

Un cop a l’alberg, ens hem dutxat i hem anat a fer la volteta de rigor. Ens havíem d’acomiadar del poble i de la xocolata calenta.

Demà toca partir cap a Menorca. Ens espera un llarg viatge en autocar i un trajecte en avió que esperem que sigui menys mogut. No sabem si tornarem a Esterri, però el que segur que sabem és que recordarem sempre aquests dies viscuts amb els nostres companys i alumnes, que ens han permès descobrir moltes coses noves, veure paisatges que mai havíem vist més que en fotos, gaudir d’experiències inimaginables i jugar amb la neu.

Sempre agrairem a Hèrcules, haver fet aquesta meravellosa tomba a Pirene que ens ha permès viure aquesta experiència increïble.

L’equip de professors (2n torn)

més fotografies

 

ESTERRI D’ÀNEU: 3r DIA (2n torn)

El cansament està començant a notar-se entre nosaltres. Avui matí ja s’ha reduït a més de la meitat els alumnes que han volgut aixecar-se prest per dutxar-se... dormir mitja hora més era necessari.

Després d’esmorzar, les monitores ens han confirmat que podríem anar a l’avetosa del Gerdar i... sorpresa, hi hauríem d’anar amb raquetes per la quantitat de neu que hi havia. Posar-nos les polaines ja ha estat tota una odissea... així que posar les raquetes ja es veia que tampoc seria senzill. Hem anat en autobús fins al refugi del Gerdar i, mentre esperàvem els companys, hi ha hagut molts jocs per la neu. Més d’un pam de neu gairebé verge ens hi esperava i cap alumne ho ha volgut desaprofitar. Finalment, ha arribat el temut moment pels professors i les monitores: posar les raquetes. La cosa ha estat complicada... però al final ho hem aconseguit (no sense rompre’n alguna) i hem pogut començar la ruta muntanya amunt.
Hem fet un parell d’aturades per observar i conèixer l’ecosistema que ens envoltava: els pardals, els avets, els ossos... Després de berenar un poquet, ha començat la baixada. Tota una carretera ben blanca era l’espai ideal per iniciar una guerra de neu que cap dels tants (ni els professors) s’ha volgut perdre. Per mala sort, hem arribat al bus i s’ha acabat la batalla.

Hem arribat a l’alberg ben just, altra vegada, per començar a dinar i agafar forces amb una ensalada de pasta. Al cap de poca estona, hem partit cap a la riera per analitzar-ne l’ecosistema. Al principi, posar-nos dins d’un riu a 4 graus no era una idea massa agradable, però ha estat una experiència molt divertida: hem calculat el cabal del riu, la temperatura i hem mirat tots els “bitxos” que hi habiten.

Després del riu, el mateix cerimonial de cada capvespre: bereneta, volta pel poble i a sopar. Avui més ràpid del que és habitual perquè hi havia nervis per veure el Clàssic. Tot i que la meitat érem del Barça i la meitat del Madrid, hem viscut un partit intens i emocionant amb prou harmonia.

Ara ja és hora d’anar a dormir, farem un ressopó de kiwi i Valeriana per anar a dormir més relaxats.

Demà no tenim clar si podrem anar a Aigüestortes o a les planes de Son, el que tenim clar és que tornarem a viure una genial experiència entre neu. A veure si demà tenim més traça amb les raquetes i no triguem mitja hora a posar-nos-les... i que no se’ns surtin del peu amb deu minuts. A veure com va...

L’equip de professors (2n torn)

més fotografies

ESTERRI D’ÀNEU: 2n DIA (2n torn)

Avui matí ens hem llevat ben prest per berenar i agafar forces pel dia que ens esperava. Després de berenar, hem començat la primera activitat. Com que plovia un poc, l’hem iniciat dins de l’alberg. Per preparar-nos per anar a visitar el monestir de Sant Pere del Burgal, havíem de començar per conèixer les diferents edats de la història i els seus moviments arquitectònics. Després de fer l’eix cronològic i, per ambientar-nos a l’Edat Mitjana, ens hem disfressat i hem fet una piràmide feudal. Ha estat una xalada veure’ns vestits de monjos, reis i cavallers...
Un cop fet això, hem partit. Una caminada de 20 minuts entre la neu, ha donat pas al monestir romànic del segle XI. Allà, entre neu i muntanyes ben altes, hem après com vivien els monjos benedictins a l’Edat Mitjana i com era l’art romànic. Hem descobert moltes coses que desconeixíem i ens hem pogut fer una foto de grup en un ambient idíl•lic. I, evidentment, hem tingut temps de fer guerres de boles de neu abans de començar el descens, menys accidentat del que es preveia per la neu del camí.

Les llenties del dinar (ben bones, segons l’opinió majoritària) ens han donat forces per l’activitat del capvespre: hem aconseguit fer una excursió pels voltants d’Esterri amb GPS, brúixoles i mapes sense perdre’ns! Hem pogut tornar a gaudir de vistes espectaculars i de guerres de neu.

Tant al matí com al capvespre, la caminada muntanya amunt ha valgut la pena per conèixer espais i racons que no podrem veure mai a Menorca. Han estat dues experiències ben gratificants.

Tot i el cansament, més que evident, res ha impedit que voltéssim un poc pel poble.

Com ahir, sembla que no hi ha ganes d’anar a dormir. Però s’han d’agafar forces per demà: si l’estat de les carreteres ens ho permet, anirem al matí a un bosc d’avets i, al capvespre, estudiarem un riu.

Esperem que el temps continuï com fins ara, no veiem nevar, però el solet que ens acompanya ens permet gaudir més de totes les activitats. Encara conservem l’esperança, però, que les previsions s’acompleixin i dijous ens nevi una estoneta.

 

L’equip de professors (2n torn)

més fotografies

ESTERRI D’ÀNEU: 1r DIA (2n torn) 

Els carrers de Ciutadella eren ben buits quan ens hem trobat a la plaça dels Pins per iniciar la nostra setmana a Valls d’Àneu. Estàvem entre adormits i excitats.
Hem arribat a Barcelona una mica marejats per les turbulències, la tramuntana ha volgut acomiadar-se de nosaltres i ens ha donat un viatge mogudet. Un cop a l’aeroport, hem agafat l’autobús i hem començat el periple de 4 o 5 hores fins a Esterri. Les nostres il·lusions de veure neu i nevar com els nostres companys no s’han acomplert, i el sol ha lluït radiant tot el trajecte. Però hem pogut gaudir de paisatges molt diferents dels de l’illa, com les muntanyes de Montserrat o el pantà de Camarasa. Després de dinar a Sort, hem fet el darrer tram i hem començat a veure neu als vorals de la carretera: per fi, vèiem el que tant desitjàvem!
L’arribada a l’alberg ha estat tranquil·la, i, abans de començar, hem tingut temps de jugar amb la neu. La monitora, na Neus, ens ha explicat les activitats de la setmana i, després d’organitzar les habitacions, hem sortit a descobrir Esterri. Ha estat una descoberta un poc accidentada, tantes ganes de córrer i de descobrir el poble, ens han dut alguna relliscada, però res ha impedit seguir recorrent el poble i interactuar amb els seus habitants.
Finalment, ens hem reunit per sopar i per fer una vetllada abans d’anar a dormir.
Sembla que no hi ha ganes que aquest dia que ha començat tan prest, acabi. Però demà ens espera un dia ben llarg: al matí anirem a un monestir romànic del segle XI i al capvespre ens orientarem pels voltants d’Esterri.
Tot i que no sembla que hagi de nevar amb força, això no lleva les ganes a ningú de viure aquesta aventura amb els companys.

L'equip de professores i professors.

més fotografies