CIUTADELLA, 30 D'ABRIL DE 2018

Dilluns, 30 d’abril. 1a Ruta. Costa Sud de Ciutadella.
31 3 2018PA les vuit del matí tothom com un clau a l’institut. Avui comencem a pedalar després d’un cap de setmana tranquil per part nostra. Als vostres fills (a partir d’ara velobicis) no se’ls ha vist el pèl. Segur que estaven molt enfeinats anant amunt i avall amb les famílies amfitriones de manera que avui feien molt bona cara i tenien moltes ganes de començar.

Els alumnes guia de la ruta d’avui ens han fet una exposició dels temes d’avui que eren: Sistemes dunars a les platges de Menorca, Camí de Cavalls i les festes de sant Joan a Ciutadella. Han estat unes presentacions molt documentades i molt ben exposades i els hem fet un aplaudiment ben fort.

La ruta ha començat passades les nou del matí quan ha vingut la policia local després d’haver fet el servei escolar. Necessitem la policia local per sortir de Ciutadella ja que hem de recórrer carrers molt transitats i som un centenar de ciclistes.

Un cop sortits de Ciutadella hem enfilat pel Camí de s’hort de ses Taronges cap al Cap d’Artruix, hem passat a tocar del far (d’Artruix) i hem anat a buscar la sortida de l’urbanització i fer cap cap a Son Saura. Anàvem com a bales, tots molt animats i tots sobre la bicicleta, sense incidències (caigudes i/o avaries) i amb molt bon ambient.

 

A es Platjals hem començat a emplenar el cotxe. Tres de cop. Res important. Velobicis amb algunes molèsties i lesions persistents que ha volgut provar l’abast de les seves dolències.

Sortint de Son Xoriguer i ja en ple Camí de Cavalls hem arribat a sa Cova des Pardals després de superar el primer pedregar. Els velobicis colomencs han començat a tastar les bondats de la “pedra menorquina”. Què és això?- deien alguns. Serà així tot el temps? – es preguntaven d’altres. Tranquils, no patiu, quan sigueu a casa, allà a la Selva recordareu aquestes pedres amb molt carinyo.

Després d’una paradeta per esmorzar hem enfilat cap a Son saura, platja fantàstica del sud de Ciutadella. Primers peus a l’aigua i primeres boles de posidònia que volaven i aterraven al cap d’algú. Molta alegria i bon ambient.

Pedalant i seguint pel Camí de Cavalls per un tram molt rocós que ha fet les delícies d’alguns i que a d’altres els hi ha tret algun renec hem parat a la platja d’Es Talaier (de talaia), aquí sí, les ganes de banyar-se han estat superiors a la por que poguessin fer les meduses que suraven per la platja. Després d’uns moments de dubtes s’hi ha llençat el primer (menorquí), l’han seguit d’altres (catalanes). Us hem de dir que l’aigua estava glaçada i a més no feia gaire calor (anàvem amb màniga llarga), hi havia onades, feia vent,... ja ho veieu, cap dels ingredients necessaris per un bany agradable.

Un cop acabades les activitats esportives a es Talaier, això és, natació, voley, futbol, panxing i altres modalitats, hem dinat i partit en direcció a Cala’n Turqueta, una perla del sud, gairebé inaccessible a l’estiu i que hem gaudit una estoneta després d’haver pedalat per un tram aspre de territori.

Només quedava arribar a Ciutadella passant per l’ermita de Sant Joan de Missa on un dels alumnes guia ens ha acabat d’explicar la importància d’aquesta ermita dins les festes de sant Joan.

Ruta acabada, fem reunió a l’institut per donar les indicacions de la ruta de demà. Tots els velobicis estan molt contents. Ho han fet molt bé, no hi ha hagut cap caiguda greu, cap avaria sense reparar, cap punxada de roda i hem arribat tots sobre la bicicleta. Un èxit.

Demà no tornarem a Ciutadella. Anem a dormir al càmping de Son Bou. Bé, això de dormir ja ho veurem i us ho explicarem.

Salut i velo
Elena, Quim, Ignasi i Jordi