SANTA COLOMA. 21 DE MARÇ DE 2018

Dimecres 21 de març

Com cada dia, la sala polivalent de l’institut es va omplint d’alumnes per escoltar la presentació de la tercera etapa: El Subirà- Osor. Bufff!!! Són pocs kilòmetres, però durs!!
A més a més d’explicar el perfil de la ruta, també ens fan una breu explicació de la flora i fauna de les Guilleries i del Bandolerisme. I acabem cantant tots junts la cançó de la llegenda den Serrallonga.
Des de bon principi comencem a vogar costa amunt, a poc a poc i a bon pas, cadascú al seu ritme. Semblava l’etapa no havia de ser tan dura, fins que arribam al trencall de Castanyet i comença la duresa. Una rampa continuada, dura, amb pedres,… Un infern! A més a més avui fa calor (tot i que no durarà gaire).
Fem una petita aturada per berenar al Surós, agafem forces i ens preparem per començar el tram més dur: el coll del ruscall. Baixem un poc el ritme, comencem a estar cansats, però lentament anem pujant fins que començam a veure el cim. Un darrer esforç ens fa arribar a dalt.
A la fonda del Subirà, el plat de macarrons i el plat de botifarra acompanyada per patates al forn ens deixa una sensació de panxa plena. El iogurt casolà ho remata. Ohhhh, com vindria de gust fer un xubec… Però s’ha de seguir, hem d’arribar a Osor.
De camí cap allà ens aturem a fer una breu aturada a un pou de gel i ara, “cap avall deveres” fins a la casa de colònies d’Osor. La davallada ha estat èpica, ja que comença a fer molt fred i, juntament a què hem d’anar amb extrema preocupació amb el terreny, acaba amb els ànims de més d’un. Sort que ningú s’ha fet mal.
Arribats a la casa de colònies (A LA FI!!!), fem una petita bereneta, ens dutxem i ens preparem per sopar. Un cop sopats, i abans d’anar al llit, disfrutem a una petita discoteca que hi ha a la casa. Una xalada, però toca anar a descansar, que estem cansats.
Tercera ruta superada, hem pujat fins a 996 metres.