SANTA COLOMA DE FARNERS. DIMARTS 28/3/17

Detalls

Publicat el Dimecres, 29 Març 2017 11:50

Just hem acabat la segona ruta. Si ahir el vam disfrutar, avui encara més. Això d’anar en velo cadi dia enganxa més. L’explicació del grup ho deixava clar…toca pujar: “La ruta de les ermites”.
Coneixerem el romànic, l’explotació del boscos i en concret de l’alzina surera.
El sol ens alegra la pujada suau cap el primer punt, l’Ermita de Farners. Mentre pujam, contemplam com es diferencien dos tons en els troncs de les sureres. El més rogenc, senyal clara de que l’arbre s’ha regenerat desprès de la tala. L’altre és el més fosc, que ens recorda la longevitat d’aquests essers vius que ens meravellen a la vegada que ens protegeixen del sol que cada cop pica més.
A l’arribada a l’Ermita tenim dues visites a fer. A la dreta, a dalt del turó del vent, la vista és magnífica. Contemplam com les muntanyes ens envolten i veim des d’on hem partit. Just al davant ens queda el Castell de Farnés, amb la torre central emmurallada.  Dins del Castell, un company gironí ens conta la llegenda que existeix un pas soterrani excavat dins la roca que porta fins el poble. Encara que no sigui cert, la història ens permet pensar fets que si van succeir en realitat.
Hora de partir fins a Sant Pere Cercada. Allà el grup de gironins ens fa reviure la historia dels monestir amb una teatralització molt ben interpretada. Per necessitats del guió, s’ha infiltrat també una monja. Quin riure!

Prosseguim per un camí d’arena i ens envolten pins, xipells… Després d’un temps arribam al punt crític. El darrer quilòmetre i mig amb un pendent bastant dur; “la traca final”.
És fantàstic sofrir un poc, ja que quan arribes a la darrera rampa la resta de companys t’esperen animant-te com si estassis a punt de guanyar el Tour de França. És genial.
Quin dinar tan merescut que disfrutam a dalt de la terrassa de l’ermita. Ara sí que som al cel! Fins i tot veim la mar…Som menorquins i no podem viure sense veure la mar.
Tornam a la terra. Posam peus damunt els pedals i vogam per pistes cap avall i cap amunt fins a Sant Agustí. Allà les cares ja denoten cert cansament, però per sort ens queda una última baixada. Per aquells que són atrevits, una pasada!!! Pels més conservadors una bona oportunitat de millorar i perdre un poc la por.
Demà ens anem a dormir a la casa de colònies i per tant estarem dos dies a tornar a la civilització. Per tant, no tindreu crònica de noltros fins dijous.