VIATGE I PRIMERA RUTA A SANTA COLOMA DE FARNERS

Detalls

Publicat el Dimarts, 28 Març 2017 09:17

Són les 8:30 del dissabte 25 de març. Ha arribat el dia de partir i tothom ha arribat al port amb una maleta, una velo i un somriure d’orella a orella.
El vaixell ja està en marxa. Encara que el mar està una mica mogut no ens lleva la il·lusió…
Mentre passen les hores ens entretenim jugant, escoltant música i fins i tot pujam al pont de comandament per contemplar la mar i intentar divisar si es veu la silueta de Barcelona a l’horitzó. No gaire temps ha passat, que desembarcam tot l’equipatge: el bus ens espera i en Nasi Català i el seu equip de pares no tarden molt en arribar.
Ja som de camí a Santa Coloma…El nerviosisme s’estén. “Ja som aquí , ja hem arribat, ja som aquí ja hem arribat…” Els nois i noies de Santa Coloma i les seves famílies ens acullen com si fóssim de la família.
A la sala d’actes els lliuram el mallots que compartirem, ja que com diu la cançó “Perquè jo soc com tu i tu ets com jo”.
És l’hora d’anar a descansar, demà ens espera un dia en família.

Diumenge 26/3/17
Ha estat un dia singular. Cadascú ha fet diferents activitats en família. Uns han anat a “veure i tocar neu”, d’altres han fet una volta per descobrir la ciutat de Girona. Hi ha hagut temps de trobar-se amb molts companys de l’intercanvi per passar una estona entretinguda a “l’espai Gironès”. Demà és el gran dia. Estrenarem les velos a la primera etapa…

Dilluns 27/3/17
Puntuals com un clau, a les 8:00, tots som a l’institut de Santa Coloma. A ningú li posam retard: així dóna gust començar un dia. Tots fossin així…
El grup encarregat de la 1a ruta ens fa la presentació: Descobrirem la plana de la Selva (42 Km!, però plans).
Ens feim la foto de grup i cap a vogar! El dia ha començat un poc gris però no ens aturarà. Mentre passant per camps contemplant al fons les muntanyes que pujarem en sol demà, salvam basses i qualque sargall. Comentam el què ja hem viscut i el què vindrà.
La primera aturada és als camps d’avellaners den Pere Arbonés. Molt amable ens explica com és la seva feina i ens dóna a tastar unes avellanes que ens recorden a Sant Joan… però això és una altra historia…
A Fanciac ens aturam i uns berenen i d’altres esmorzen. La vista és preciosa i el sol ja ha sortit i es comença a notar.
Un descens ràpid ens du a Caldes de Malavella. Allà el batlle i president del Consell Comarcal ens rep donant-nos la benvinguda.
Dos tècnics ens descobreixen el per què els romans estaven tant a gust banyant-se en les seves aigües termals i descobrim la fascinant historia de fa 3 milions i mig d’anys. Esteim a damunt d’un antic volcà que abans havia estat un llac tropical on es conserven en un estat immillorable restes d’animals i plantes fossilitzats a un lloc anomenat camp dels ninots.
Ja és hora de dinar. Estirats a la graderia del camp de futbol, xerram, parlam , reim i prenem el sol. Sembla que és estiu. Però la ruta a de continuar. És hora de torna a Santa Coloma.
Aquesta vegada d’una tirada. No esteim cansats i si hi esteim no ens importa.
Hem arribat. És l’hora d’anar a casa dutxar-se i agafar forces. Demà serà un dia dur, però ens agrada.