MENORCA. DIVENDRES I DISSABTE 6 I 7 DE MAIG

vb16Divendres, 6 de maig. (Aquesta l’escrivim en menorquí)
Avui és es darrer dia. Els al·lots mos demanen si es poden quedar uns dies més. I noltros deim que “cap problema, si a ca teua et deixen i aquesta família no et fa fora...” . ara comencen a veure es final i estan una mica nerviosos.
Es dia s’ha aixecat amb una mica d’aigu, res que mos impossibiliti de sortir.
Els alumnes guia han fet molt bé sa seua feina i mos han explicat aquests temes: “Clima i contaminació de la mediterrània”, “Geologia de Menorca”, “Explotació ramadera” i “Camí de Cavalls”. Ho han fet molt bé i han rebut un fort aplaudiment.
Hem esperat que arribés sa policia per treure’ns de Ciutadella i hem enfilat es Camí Vell (com es primer dia). Un cop recorreguts 6 quilòmetres hem entrat a sa finca de Son Camps per sortir al cap d’una estona a sa carretera general de Maó. Aquí hem esmitjat es grup per motius de seguretat i evitar anar tots seixanta per una carretera molt transitada. Hem exigit moltíssima prudència i ordre per recórrer es tram de carretera i mos han fet cas, ho han fet molt bé i mos hem reagrupat una mica més endavant, fora de sa carretera i a punt d’enfilar cap al Pilar, una platja del nord de Ciutadella totalment recomanable pels amants de les caminades i dels paisatges espectaculars.

Quan mos hem aturar per berenar ha donat sa sensació que perdien ses forces. Damunt sa velo van molt bé tots, però quan en baixen, sembla que vagin a ralentí. Quan reben una instrucció els costa reaccionar, sembla que no hagin sentit res i quan es decideixen comencen ses ofertes: “venim si ens podem quedar un dia més, no, no,  una setmana” o bé “què hi hem de fer allà baix? no podem quedar aquí?” avui estan especialment lents, volen estirar els minuts i cada moment és important per estar amb es grup, no es volen separar.
Un cop vistes ses vistes panoràmiques del Pilar des de dalt d’un penyal hem reprès sa ruta pes Camí de Cavalls cap a la Vall. La Vall és una zona que inclou vàries finques agrícoles i ramaderes i un parell de platges, de lo milloret de Menorca. Abans però d’anar a sa platja mos hem aturat a sa finca d’Algaiarens, és sa finca on ha viscut i treballat tota sa vida s’avi de na Maria Llabrés, l’amo en Joan d’Algaiarens. A Menorca es l’amos no són els propietaris sinó els pagesos que viuen a una finca o lloc.
A ses cases d’aquesta finca mos ha rebut sa família de Maria amb tot d’atencions i il·lusió, taula parada amb formatge, cuixot, sobrassada, carbassonets, olives, patates, begudes,...
Hem tornat a partir es grup i sa mare de na Maria mos ha fet una explicació sobre sa situació actual del camp de Menorca, l’autosuficiència de ses finques en temes de farratge pes bestiar, sa problemàtica de sa baixada de preus que els hi paguen per litre de llet que ha provocat que molts pagesos cerquin alternatives d’explotació. L’amo en Joan anava fent ses seves puntualitzacions i entre tots dos mos han donat una visió molt clara de sa vida al camp de Menorca.
Reprenem ruta, amb molts esforços, i mos dirigim cap a ses platges de la Vall. Platja per noltros, no hi havia ningú. Hem donat mitja hora per si algú es volia banyar. Sa veritat és que no feia prou calor i es dia era lletjot. Només un parell de valentes han gosat entrar dins un aigu que encara està semicongelada. Els altres, no es desenganxen, estan estirant es poc temps que els hi queda junts. Una volta visitades ses dues platges de la Vall hem tornat a Ciutadella per acabar sa ruta d’avui i ses rutes velo-bici d’enguany. Sa tornada era per carretera i ha estat prou ordenada tenint en compte lo contents i enjugassats que estaven.
Hem entrat i travessat Ciutadella, molts d’ells cantaven allò de:
 “Velo-bici, velo-bici, XXX XX XXXX qui no va en bici”. Si, una mica com allò del San Hilari. Molt polit.
Sa qüestió és que hem arribat a s’institut eufòrics, gairebé tots han completat totes ses rutes i s’alegria era molt gran. Després, tots cap a casa i a les nou mos veurem.
A les nou, a s’institut, mos havien preparat una vetllada molt polida, actuacions musicals, parlaments, agraïments, entrega de premis, sopar a càrrec de ses famílies,.... Una cloenda de velo-bici digna de ses grans ocasions. A les dotze tots cap a casa, noltros els primers, els alumnes una mica més tard acompanyats de ses famílies. Demà serà molt humit.


Avui, dissabte 7 de maig.
Ara mateix esteïm dins es barco de camí cap a Barcelona des d’on hem acabat aquestes cròniques.
Els al·lots estan molt tranquils tot i que avui matí han passat una estona emocionalment molt intensa. Els comiats velo-bici solen ser molt apassionats. Aquesta setmana que han viscut estem segurs que haurà deixat petjada dins cadascun d’ells.
Podeu estar satisfets des comportament des vostros fills, així ho hem vist noltros i així mos ho han expressat els pares amb qui vam estar rallant ahir vespre. Esperem que aquest projecte que duïm a terme amb tanta il·lusió hagi provocat que en surtin millors persones.

Salut i velo
Jordi, Ignasi i Evarist (avui va en avió)