MENORCA. DIJOUS 5 DE MAIG

kayacAvui la jornada començarà allà on vam acabar ahir, la Mola, a l’altra punta de l’illa. Farem una cursa d’orientació dins la fortalesa.
La Mola és una fortalesa militar del segle XIX que va fer construir la reina Isabel II per protegir la bocana del port de Maó. Uns anys abans els espanyols van enderrocar el castell més imponent d’Europa que hi havia a l’altra riba del port. El van enderrocar perquè els anglesos no el tornessin a conquerir. Els anglesos els van amenaçar que si no construïen una defensa del port es tornarien a fer amb el domini de l’illa. El segle XVIII va ser molt convuls a nivell europeu i Menorca era moneda era moneda de canvi de tots els tractats de pau.

És un lloc molt interessant. Doncs la jornada d’avui consisteix en fer una cursa per equips, una mena de gimkana on els participants s’han d’orientar i trobar 12 punts amb la bicicleta, contestar unes preguntes relacionades amb els continguts didàctics del velo-bici Menorca i superar una prova a cada punt. Proves com ara tirar amb fona, fer entre tots una figura humana, càlcul mental, fer una ensortilla, trobar un objecte que es movia dins una galeria fosca i altres que van posar a prova els recursos dels vostres fills. La prova la va guanyar, de manera totalment justa, un equip format per professors malgrat la disconformitat dels alumnes. Encara no sabem perquè. La prova dura unes tres hores i passa una mica de tot: participants que van fent sense mirar el mapa i troben res, participants que no fan més que mirar el mapa però tampoc troben res, entren sis en una galeria subterrània i en surten només quatre, “eh, que us en falten dos!!”, gent que passa per allà i demana on és el punt E, “ah, no t’ho puc dir!”, i mentrestant el grup de profes que no perd la concentració i va fent.
En els punts de control hi havia pares, professors i un grup d’alumnes velo-bici que van ajudar en l’organització. Molt bé per tots ells!! Ha estat un matí molt divertit. Dels nou equips que participaven gairebé tots han trobat i superat els dotze punts i tots ens ho hem passat molt bé.
Després de la prova d’orientació vam dinar i ens vam preparar per l’activitat de la tarda, kayak dins el port de Maó. És que no parem!!
Un cop tots amb el banyador i el salvavides posat hem seguit les indicacions den Marc i l’Ulisses, els monitors que ens acompanyarien en kayak.
Quan tots sabíem què havíem de fer ens hem embarcat per parelles. Les parelles les han fet ells, els nois. Veient les tripulacions de cada kayak ja es veia que alguns no arribarien secs.
La sortida ha estat més o menys endreçada però aviat s’han vist les intencions d’alguns que no era altra que fer caure els altres dels kayaks. Alguns es deixaven i els altres fugien tan ràpid com podien. Els monitors intentaven mantenir l’ordre però amb no gaire èxit. Amb tot això hem desembarcat a l’illa del Rei tal com va fer el rei Alfons III el s.XIV quan va conquerir Menorca als musulmans. En aquest illot situat al mig del port hi havia l’antic hospital militar de l’armada anglesa i avui dia s’està rehabilitant l’edifici. És un lloc emblemàtic que pocs menorquins han tingut l’ocasió de visitar.
De tornada als kayaks hem reprès la ruta i hem posat rumb al Club Marítim de Maó. Pel camí han continuat les hostilitats entre embarcacions de nois i professors. Gairebé tots hem arribat molls a destinació. El sol s’havia amagat i un ventet de llevant ens ha fet córrer més del que hauríem fet en condicions normals. Elvent ens ha fet espavilar fins al punt de fer volar alguna tovallola deixant al descobert certes intimitats...
Un cop vestits i endreçats els kayaks, armilles i pales ens hem dirigit al bus que ens portaria cap Ciutadella. Pel camí sempre se sent algú que canta i no som els professors que aprofitem per rumiar una mica (tancar els ulls).
A l’institut ja ens esperaven les nostres benvolgudes i maltractades bicicletes demanat a crits una neteja i una mica d’oli. A l’endemà veuríem que les seves peticions no van ser escoltades.
Els alumnes sembla que han quedat per trobar-se. (com que no s’han vist en tot el dia...)

Salut i velo
Jordi, Ignasi i Evarist