MENORCA. DILLUNS 2 DE MAIG

IMG 20160502 112041Nosaltres no ho hem notat però avui a Madrid fan festa.
El dia s’ha aixecat núvol i ventós, comencem bé. A les 8 tothom a l’institut com un clau per començar en serio la part menorquina del velo-bici.
Em començat amb unes quantes indicacions sobre la circulació amb velo pels camins de Menorca que es resumeixen amb poques paraules: Respecte per l’entorn i per les persones que en fan ús.
Els alumnes guia han començat la seva feina fent les presentacions dels temes del dia. Ens han explicat “Els barrancs del sud de l’illa”, “Visita per Ciutadella”, “La importància dels sistemes dunars a les platges de Menorca” i “La festa de Sant Joan” amb vídeo inclòs.
Ens ha fet una visita en Vincent, un dels professors holandesos que van iniciar aquesta aventura de l’intercanvi amb el Josep Maria Quadrado abans que nosaltres i que ara està de vacances amb la seva família. Els ha dit als nois que tinguessin els ulls ben oberts, que gaudissin de la companya i de l’entorn i que Menorca és massa bonica per deixar passar aquesta oportunitat que brinda el velo-bici. Ho ha dit en anglès, molt a poc a poc i el missatge ha arribat perfectament.

La ruta ha començat quan ha vingut la policia per acompanyar-nos en la nostra sortida de Ciutadella. A les 9 del matí hi ha molt de trànsit i nosaltres som molts.
Hem enfilat el Camí Vell i hem arribat, després de pedalar tres quarts d’hora, al poblat prehistòric de Torretrencada. Allà uns guies del Consell Insular ens esperaven per fer-nos una visita.
Menorca Talaiòtica aspira a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la gran quantitat de monuments i jaciments d’aquesta cultura que es troben escampats per tot el seu territori.
Tornem a la visita. Ens hem separat en dos grups, un per cada guia, i hem fet el recorregut per les parts més importants del poblat. Quan ens hem tornat a trobar, els observadors de cada grups, és a dir, nosaltres els professors acompanyants, hem coincidit en que l’atenció dels nois estava una mica dispersa: que si “Quan esmorzarem?”, que si “A quina hora arribarem aquesta tarda a Ciutadella?” que si “Quan pararà el vent?”. Al final hem promès als guies que, dimecres (que ens tornarem a trobar a Torre d’en Gaumés) estarem més atents i contestarem totes les preguntes que ens facin i que no tindrem gana i que no preguntarem per l’hora.
Una mica més tard hem arribat a Cala Galdana i hem esmorzat (els que ja ho havien fet han tornat a esmorzar). Estàvem més o menys a mitja ruta però de moment gairebé tot el recorregut havia estat per camins rurals sense massa dificultat. En sortir d’aquesta magnífica platja agafaríem el Camí de Cavalls i començarien les dificultats.
El Camí de Cavalls és un vial totalment senyalitzat per fer a peu o en bicicleta que dóna la volta a tota la illa i que ha estat reivindicat durant molt de temps per part dels menorquins com a camí de servitud pública.
Doncs bé, aquesta segona part del recorregut d’avui ens ha ensenyat uns quantes platges del sud de Menorca, Cala Mitjana, Trebaluger, Cala Fustam, Cala Escorxada, Binigaus, Sant Tomàs, Talis i finalment Son Bou.
Cala Mitjana. No ens hem banyat encara però si que hem visitat una pedrera de marès ja en desús. El marès és la pedra calcària amb la que tradicionalment s’han fet les cases de Menorca fins l’aparició de materials de construcció prefabricats. Són instal•lacions molt particulars i vistoses i que val la pena visitar si se’n té ocasió. Nosaltres hem tingut la sort de que a tocar del camí n’hi ha una. Molt interessant.
Trebaluger. Pel camí, alguna pinya sense conseqüències. Ens hem banyat, primera banyada de la temporada, qui ha volgut i tant com ha volgut. L’aigua estava semicongelada però els vostres fills no ho han notat. Ens hem perseguit, ens hem tirat sorra, hem dinat, alguna bicicleta ha anat a l’aigua i hem marxat a seguir ruta.. s’hi estava molt bé a la platja i ha costat d’arrencar.
Cala Fustam. Pel camí, alguna pinya amb conseqüències mecàniques. No ens hem banyat. Alguns ni l’han vista. Començaven les presses i preguntar per l’hora d’arribada. Encara hi faltava un bon tros. Platja molt maca i totalment recomanable.
Cala Escorxada. Pel camí, res a destacar, està just al costat de Cala Fustam i no hi ha hagut temps de que passés res. Aquesta tampoc no l’han vista, això que és de les més boniques. El que si que han vist ha estat la pujada que hi havia després d’aquesta platja. Hem esbufegat de valent per arribar a dalt.
Binigaus. L’hem travessat de dalt fins baix. Pedalada dificultosa per la sorra. Era com si algú ens estirés per darrera i ens impedís d’avançar. No ens hi hem banyat encara que en tinguéssim ganes. Fèiem tard, al final de la ruta hi havia un bus que ens esperava i encara hi faltava molt.
Sant Tomàs. Un passeig. Al final d’aquesta platja ens esperava el cotxe de suport que des de Cala Galdana no l’havíem vist (El Camí de Cavalls i els cotxes són incompatibles). Això volia dir, Aquarius i aigua.
 Un cop apagada la set que era molta hem fet l’últim tram del dia fins a Son Bou, abans d’arribar-hi però havíem de pujar un parell de penyals amb la velo a coll. Finalment hem arribat a la platja de Son Bou, hem passat per la seva zona humida i al final entrat a dins de la urbanització i per arribar a l’autocar que ens esperava hem hagut de pujar alguns carrers una mica costeruts.
En definitiva, ha estat una ruta maquíssima i molt variada i que ha servit per esvair dubtes sobre si Menorca és plana o no ho és.

Salut i velo
Jordi, Ignasi i Evarist