MENORCA. DIMARTS I DIMECRES, 5 I 6 DE MAIG

IMG 4623Dimarts, 5 de maig

Avui toca la primera de les dues etapes encadenades d’enguany, anirem a dormir a Son Putxet que és una casa de colònies que hi ha a Alaior i demà farem una visita per l’altre costat de l’illa així que ens espera molta feina i moltes pedalades (sobretot avui)
La jornada ha començat com és tradicional amb la presentació de la ruta d’avui per part dels alumnes guia. Com sempre ho han fet molt bé i ens han explicat una mica de geologia de Menorca, el parc natural de S’albufera des Grau i també una pinzellada sobre el personatge il·lustres de Menorca el Sr. Fernando Rubió ja que passarem per la seva finca Mongofre Nou.
Un cop ens hem situat, hem partit en bus cap al port d’Addaya per iniciar el recorregut d’avui. Aquest port està situat al nord de l’illa entre Fornells i Maó i ofereix unes vistes espectaculars molt adequades per iniciar la ruta. Les bicicletes han anat en camió.

.

Un cop reparades les punxades, habituals dels despistats, i fer els ajustos de canvis de marxes de rigor hem iniciat la ruta pel Camí de Cavalls que passa per aquella zona. Al principi el recorregut és bastant calmat ja que hem de parar molts cops perquè els passos són estrets i fem un tap de seixanta ciclistes. Avui era bastant delicat un tram  pel que hi havíem de passar en silenci pel fet que és una zona de nidificació d’aus i ara precisament és l’època que estan amb aquesta feina. El silenci l’hem aconseguit a mitges. N’hi ha prou en que un de tants caigui o digui qualsevol bestiesa perquè comenci la festa. Pobres aus! No sé si avui hauran pogut nidificar gaire.
La primera parada d’avui l’hem fet a Montgofre Nou. És una finca que era del senyor Fernando Rubió. Aquest senyor fou un farmacèutic que tenia uns laboratoris a Barcelona i que creà un imperi i va fer fortuna amb els laboratoris Rubió-Andrómaco. Al final de la seva vida va crear la fundació Rubió-Tudurí per promocionar esdeveniments culturals a Menorca. Doncs bé, aquesta finca pocs menorquins l’han visitada mai, de fet no es pot visitar. A nosaltres ens han fet una visita guiada per dins la casa de la mà del que fou el seu majordom. Tot un privilegi i molt curiós.
En paral·lel amb la visita, el director del parc natural de s’Albufera des Grau ens ha fet una xerrada sobre l’interès ecològic de la zona que estàvem visitant i de la repercussió sobre la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Les dues visites molt interessants.
La inquietud més gran que tenien els nostres ciclistes, un cop acabada la visita, era si avui ens podríem banyar, on ho podríem fer i quan ho faríem. La resposta definitiva a totes aquestes qüestions l’hem trobat al cap de pocs moments quan hem baixat a la platja de Montgofre. Una meravella que no està a l’abast de tothom. L’aigua continua sent freda, d’ahir ençà no s’ha escalfat gaire. Els més valents o inquiets o necessitats han pogut banyar-se a una de les platges més inhòspites de Menorca. S’hi arriba només en barca o després d’una bona caminada. Un altre luxe.
La jornada continuava pel Camí de Cavalls cap al Cap de Favàritx, un altre dels indrets amb molta potència del litoral menorquí. No hi hem arribat, als nostres ciclistes no els ha sabut gaire greu, s’ho ha passat bé igualment.
Més tard desprès de dinar hem enfilat cap a la casa de colònies de Son Putxet per camins més amables que els que hem recorregut durant el matí. Hem fet via cap a l’interior de l’illa i després de passar per uns camins de bosc preciosos hem arribat al nostre destí.
Aquesta última part de la jornada ciclista ha estat especialment accidentada i avariada. Hi ha hagut unes quantes avaries que hem resolt amb eficàcia. Res de l’altre món, punxades, canvis de marxes desajustats, sortides de cadena i tota una varietat de petites avaries.ç
També han abundat les caigudes i esgarrinxades. Cada instant minuts teníem la farmaciola amb l’ampolleta de betadine i les gasses fora de la motxilla. Anava molt bé anar fent cures per descansar una miqueta.
Casa de colònies Son Putxet:
Un cop ben dutxats i arreglats hem repartit les feines que havíem de fer durant la nostra estada i ens hem cruspit el sopar que havien preparat els pares amb molt d’encert. Boníssim. Es veu que els vostres fills havien fet gana perquè els platassos de macarrons amb mandonguilles feien feredat només de veure’ls. De segon, pollastre amb xurres. De postres, una natilla. Carai, quin tiberi!
A la nit em sembla que algun s’ha arribat a dormir.

Fins demà i mentrestant..
Salut i velo
Salva, Ignasi i Evarist (totalment adaptat a l’entorn)


Dimecres, 6 de maig
Surt el sol a Son Putxet. Toquen les set. La casa es desperta, els nois s’adormen. Bé, hem de sortir igualment. Utilitzem el sistema infal·lible de la tapa de cassola per despertar el personal. Tothom a baix, comença un nou dia i una nova ruta ens espera.
Esmorzem amb contundència. Personalment crec que mengem més que no gastem. Panets, croisants de tot tipus, ensaïmades, colacao, cafè...el servei d’intendència és molt eficient. Aquests pares ens mimen massa.
Els guies d’avui presenten la ruta amb els continguts d’interés que són: Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, Menorca durant el segles XVIII i XIX: Castell de sant Felip i La Mola. I per acabar, els aqüífers de Menorca. Com és habitual ho han fet molt bé.
Hem revisat velos i hem trobat tres o quatre punxades que hem resolt (els nois) en un plis plas. Casa neta, motxilles carregades amb aigua i menjar i endavant, a pedalar.
Hem passat pel poble d’Alaior, Son Putxet hi és a prop i hem fet camí cap a Maó per arribar al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, allà en Borja, l’arqueòleg ens ha fet una visita molt interessant i molt concentrada per emportar-nos una idea bastant clara de com era la vida en un poblat d’aquella època. Estem parlant de fa 3000 anys. Els nois han estat molt atents i també ho han fet molt bé. Algun preguntava: Ignasi, quan esmorzarem? I també, ens banyarem avui? La resta, molt atents.
Ja érem a prop de Maó i hem arribat fins a la bocana del seu port passant abans pels nuclis urbans de Llucmassanes, el poble més petit de Menorca i Sant Lluís, el poble que van fundar els francesos durant la seva dominació del segle XVIII. Tot això ho hem hagut de fer molt ràpid perquè ens esperaven al Castell de Sant Felip. Aquest castell, al seu temps fou considerat un dels més importants d’Europa pel seu lloc estratègic i per la seva inexpugnabilitat. Aquest castell avui dia està en ruïnes. El govern espanyol de finals del s.XVIII el feu enderrocar després d’un setge de mesos contra els anglesos que hi eren a dins, en una d’aquelles decisions que ens ha deixat sense una de les construccions més importants que ha tingut mai Menorca.
A la visita que ens ha fet la Mandy, una senyora anglesa amb molt de geni, ens ha explicat com era la vida a l’interior del castell que, a part de les muralles que ja no hi són, hi havia una xarxa de túnels de més de vuit quilòmetres que ens ha fet imaginar com devia ser la vida de la gent que patia el setge. Ens han explicat molt bé tot el sistema de túnels contramines que servien per defensar el possibles atacs subterranis dels enemics. Molt interessant. Els vostres fills ho han fet molt bé tenint  en compte que: estaven cansats, tenien gana, tenien calor i la visita ha durat més de dues hores.
Al final dinar i bus cap a ponent (Ciutadella)
Demà tornem a Maó, les bicicletes les hem deixat allà i visitarem la Mola a l’altra costat de la bocana del port.
Fins demà i mentrestant...
Salut i velo
Evarist, Ignasi i Salva