MENORCA. DILLUNS, 4 DE MAIG

Detalls

Publicat el Dimarts, 12 Mai 2015 19:05

Dilluns, 4 de maig
Sembla que el cap de setmana dels vostres fills ha estat molt intens pel que han explicat. Entre platja, barca, excursions, etc. han arribat avui amb moltes coses per explicar i les cares ben vermelles del sol.
Avui tocava la primera ruta que ens havia de portar per les platges de la costa sud de Ciutadella. Ha resultat una ruta no molt llarga ni molt difícil i que ha servit com a presa de contacte amb el territori menorquí i per desfer el mite de que Menorca és plana.
Els encarregats de la ruta d’avui han fet unes presentacions molt bones. Ens han explicat els poblats talaiòtics de Menorca, els sistemes dunars de les platges de Menorca, la posidònia i han passat un vídeo fet per ells sobre la finca ramadera de Santa Rosa, que és on viu la Carme i on estan la Neus i la Paula. Ho han fet molt bé i no han escatimat ni temps ni coneixements. Això de les exposicions ho fan molt bé.

A l’hora de sortir hem hagut de reparar un parell de punxades i esperar la policia per poder sortir tots junts de Ciutadella. Un cop fora de Ciutadella hem enfilat cap a la costa sud i hem fet una primera parada al poblat talaiòtic de Son Catlar que és un recinte murallat de fa gairebé 3000 anys. A Menorca n’hi ha molts d’aquestes característiques i es poden visitar lliurement. El que costa més és imaginar-se la vida que portaven aquests primers pobladors.
Després d’aquesta visita hem anat arran de mar per recórrer un tram del Camí de Cavalls que ens portaria primer fins a la platja de Son Saura per acabar el recorregut litoral a Cala’n Turqueta, una de les joies de Menorca.
A Son Saura molts de nosaltres hem pres el primer bany  de la temporada (molts dels vostres fills ja ho havien fet ahir, es notava pel coloret). Hem triat un racó de platja a recés de vent i de meduses. És a dir, una platja fantàstica, calor, suor de bicicleta i velo-bici, tots els ingredients hi eren. Només ens havíem de tirar a l’aigua.
Mentre els nostres esforçats ciclistes es banyaven  els hem preparat un camp de volei per fer uns partidets. Cada any fem un partit de alumnes contra profes, l’últim partit,  que solem guanyar els profes. Aquest any s’ha mantingut la tradició i els alumnes, tot i que han jugat molt bé, han sucumbit a l’embat del joc desplegat per l’equip de profes.
Després del tradicional partidet de volei hem dinat i altra cop sobre la bicicleta hem arribat a Cala’n Turqueta. La dificultat del camí ha fet que moltes bicicletes, poc acostumades al traqueteig de la circulació per aquests camins, fessin avaria. Gairebé tot han estat avaries de canvis de marxes, algun d’ells sense solució immediata. Sort que aquí també hi ha un mecànic de guàrdia que ens arregla ràpidament el que no podem resoldre nosaltres.
Un cop a Cala’n Turqueta hem descansat una mica i hem tornat cap a Ciutadella. Pel camí ens hem aturat a Santa Rosa, la finca de la Carme. Tot i tenir molta feina, aquesta gent s’ha desfet en atencions cap a nosaltres. Ens ha ofert aigua fresca (la qual cosa hem agraït moltíssim) una mica de berenar de sobrassada i formatge. Quan m’he acostat a la taula ja no hi quedava res. Ens ha ensenyat la finca, els estables, els vedellets acabats de néixer, els cavalls (quin cavall més polit), el pare de la Carme ens ha tret un cavall de raça menorquina, el que ell sol treure per les festes de Sant Joan i ens ha fet una demostració, a peu estant, del domini que té del tema. Els hem fet un aplaudiment a tots dos.
Ara només faltava arribar a Ciutadella. Quedaven uns deu quilòmetres i en un instant hi hem estat. A l’entrada ens esperava de nou la policia per acompanyar-nos fins a l’institut on hem donat per acabada la ruta .
Demà i demà passat hi ha doble jornada. Anem a dormir a Son Putxet i s’han de preparar unes quantes coses. El recorregut de demà passarà per la costa nord de Menorca i visitarem indrets que molta gent del país no hi ha estat mai. Poca broma. Som uns privilegiats.

Fins dimecres i mentrestant
Salut i velo
Ignasi, Salva i Evarist (ara ja som tres)