ELS CARMINA BURANA
Carmina Burana (pronunciau Cármina, plural llatí de carmen, poema, cançó) significa cançons de Beuren. Es tracta d’un conjunt de 228 textos medievals (probablement del s. XIII) que inclouen poemes, petits quadres escènics dialogats, cançons, etc. La majoria de textos estan en llatí, tret d’alguns en alt alemany medieval (Mittelhochdeutsch). El manuscrit fou trobat el 1803 al monestir bavarès de Beneditkbeuren (d’aquí el nom) un centenar de kms. al sud de Munich, i editats per primer cop per Andreas Schmeller el 1847.
Recordem que a l’Edat Mitjana el llatí havia deixat de ser una llengua de conreu literari, que es mantenia, de forma més o menys artificiosa, com a llengua administrativa, de la ciència i de la filosofia. Això no obstant, uns personatges singulars, els goliards, una mena de trobadors del Nord, sovint empraven el llatí per fer broma, per cantar a la primavera, cançons d’amor i enamorament, o per fer befa de reis i papes. Molts de goliards eren, de fet, monjos i frares exclaustrats, els clerici vagantes, una mena d’orde religiosa burlesca, una ordo vagorum presidida pel llegendari, i tal vegada fictici, Arxipoeta bisbe Golias, esmentat ací i allà com el Gran Mestre; i potser d’aquí el nom de goliards als seus seguidors. D’aquesta poesia goliardesca els Carmina Burana en són una mostra d’un notable valor literari. The Cambridge songs, o el Cançoner de Ripoll, són altres compilacions llatines d’època medieval.
Els textos tenen formes mètriques mol diverses, la majoria amb factures d’origen clàssic, que tenen, però, recompte sil.làbic, rima i accents. El manuscrit, d’altra banda, conté algunes melodies amb indicació dels pneuma (notes musicals) sense línies, és a dir, notació anterior a l’ús de tetragrames i pentagrames que fixen els intervals.
Si els Carmina Burana s’han fet populars és a través de la música de Carl Orff (Munich, 1895-1982). L’autor és també conegut per mètodes de pedagogia musical, treball que dugué a terme al costat del de compositor. Carl Orff va escriure la gran cantata Carmina Burana sobre una selecció de 24 textos originals en una versió molt efectista per a coral (dues corals en alguns moments, d’adults i d’infants) i orquestra simfònica Els textos escollits es poden agrupar en tres blocs: la Primavera, la Taverna, i la Cort de l’Amor, amb un pròleg (el conegut O Fortuna velut Luna...) i un final. El resultat és una música espectacular, amb melodies fortament accentuades, amb gran volum d’orquestra i amb una presència destacada de la percussió (que exigeix fins a cinc executants!). A més dels Carmina Burana (1937), Carl Orff va musicar poemes de Catul, Catulli Carmina (1943), i el Triomf d’Afrodita (1950) que formarien una mena de trilogia.
La música dels Carmina Burana ha estat utilitzada a algunes pel.lícules, com Excalibur (John Boorman, 1981), entre altres. L’hem poguda sentir també a spots publicitaris i documentals de forma potser una mica abusiva.