CULTURA CLÀSSICA
Consideracions inicials:
El món clàssic és poc transparent a un jove d'avui, és ben poc el que és capaç de veure, d'aquí que el primer objectiu sigui fer visible el que està obscurit pel temps i una curta memòria. L'experiència ens ha dut a la següent conclusió: que la imatge que el nostre educand té del món clàssic és:
1.Un món de runes arquitectòniques.
2 Una imatge cinematogràfica.
En el primer cas, es tracta d'una imatge directa de restes arquitectòniques que fins i tot és possible que estiguin en el seu propi entorn, a la ciutat. En el segon cas, entram en el món de les "pel.lícules de romans" que, com és sabut, és un gènere en gran part mediatitzat per Hollywood i d'uns resultats enormement desiguals. Però en ambdós casos, no hi ha dubte que una visió tan limitada, pot ser trascendida sense gran dificultat; la visió crítica d'algunes pel.lícules és una pràctica habitual en els centres, tot i que potser ens calen encara propostes didàctiques més elaborades. Hi hauria d'afegir un tercer element no tant consensuat: en més d'una ocasió ens ha sorprès la resistència d'una visió clerical del món clàssic, i en particular del llatí, en unes generacions escassament configurades per les associacions mentals que aquesta visió suposa . Interpretar aquest fet seria complex i exigiria repassar les lectures que del món clàssic s'han fet en el nostre país al llarg de la història; probablement descobriríem que domina una lectura conservadora, i que si quelcom trobam a faltar és una recreació más fresca, lúdica i vitalista no exempta de profunditat.
Hi ha un altre risc, pel que s’ha vist: una certa visió tova i superficial del món clàssic, ideològicament assèptica. Potser la mitologia en sigui un bon exemple. Amb la millor voluntat de fer un ensenyament lúdic, sovint no anam més enllà de presentar els déus i els seus atributs, genealogies i representacions artístiques, però quasi mai parlam de Religió, el seu paper i la seva relació amb el Poder en majúscula. La mitologia és, almenys en època romana, lateral, no central.
En qualsevol cas, es tracta que els nostres alumnes adquireixin una imatge viva i rica de l'herència dels clàssics.
A partir d'aquestes consideracions, formularia els objectius , més o menys creibles,
finals de la següent manera:
1. Entendre la importància de la història en la conformació del present.
2. Verificar la idea d'OCCIDENT como el resultat de la convergència de tres tradicions: la judeocristiana, la grecoromana i la musulmana.
3.Adquirir del món grecorromà una visió global i sumària i, alhora, palpitant, viva.
4. Introduir la idea de diversitat lingüística, dels parentescos i afinitats entre les llengües europees, i singularitzar el trànsit del llatí parlat a les llengües romàiques, vistes com un procés documentalment únic entre les llengües naturals del món.
5. Estimular la reflexió lingüística, el respecte ecolingüístic, així com el refinament i la precisió de la llengua, com a contrapès a certs usos informals que degraden el medi lingüístic.
6.Estimular la profundització de tots aquells aspectes de l'herència grecorromana en el camp científic, estètic o polític.
El curs està dividit en tres grans blocs de continguts d'extensió desigual, però que tenen com a nucli LA CIUTAT. Un espai físic i un concepte alhora, entorn del qual construïm els temes i explotam els materials.
| SINOPSI DEL CURS | |
|
Primera part |
INTRODUCCIÓ I HISTÒRIA |
|
1. La idea de cultura. |
|
|
2. La llengua. |
|
|
3. Història de l’escriptura. (Apèndix: història del llibre). |
|
|
4. Geografia i història del món grecorromà. |
|
|
5. La romanització: Hispània, Les Illes, els textos. (Ap. La toponímia) |
|
|
Segona part |
LA CIUTAT |
|
1. La idea de ciutat: els espais. |
|
|
2. Fòrum i termes: l’educació política. |
|
|
3. Els temples: religió i mite. |
|
|
4. La casa: la vida quotidiana. |
|
|
5. Murades: la defensa. |
|
|
6. Agricultura: l’esclavisme. |
|
|
7. Arcs, relleus, columnes, estàtues: la memòria. |
|
|
8. Teatre, circ, amfiteatre: l’oci, espectacle, despolitització. |
|
|
Tercera part |
ASPECTES DE LA TRANSMISSIÓ |
|
1. La ciència i els àrabs. |
|
|
2. Els renaixements artístics. |
|
|
3. El (re)naixement de la democràcia. |
|
|
4. La literatura. |
|
|
5. Carpe diem: joie de vivre. |
|
Primera part.
1. LA IDEA DE CULTURA
Herència versus cultura. La cultura com a superació dels gens.
La diversitat de les herències.
Cultura i educació.
Cultura material /cultura no material: components. Les cultures orals.
El llenguatge com a instrument eficaç de transmissió cultural.
2. LA LLENGUA
Introducció a la diversitat linguística d'Europa.
Les llengües indoeuropees.
Singularizació del llatí.
Història sociolingüística del llatí. Altres escenaris sociolingüístics.
Pervivència de les llengües: models.
Avatars en la transmissió lèxica.(I)
Cultismes i vulgarismes.
Evolució en la forma: cultisme/vulgarisme. L’origen de la ela geminada en català.
L'element llatí en les llengües no romàniques: el cas de l'anglès.
Ampliar i precisar el dipòsit lèxic; coneixement dels instruments de recerca etimològica (diccionaris etimològics).
Comprovar la impregnació llatina en diversos grups lingüístics. LLatinismes més usuals.
3. HISTORIA DE L'ESCRIPTURA I ELS SUPORTS MATERIALS.
L'escriptura en el marc de l'evolució prehistòrica: quins tipus de societat necessita escriptura?
Escriptura i art primitiu.
Fases en la història de l'escriptura: Pictogrames , ideogrames, sil.labaris, alfabets.
Convivència i encavalcament dels sistemes utilizats: signes logogràfics + signes sil.làbics.
Dels sil.labaris a l'alfabet; la revolució de l'alfabet i la seva expansió. La direcció dreta-esquerra, vertical. Transliteracions.
Alfabet grec i llatí: canvis i innovacions.
Altres alfabets: genealogia i geografia dels alfabets.
Apèndix:
Els suports materials de la memòria: argila, fusta, papir, pergamí, paper, tinta, imprempta, llibre...(magnetoscopi, CD, etc.)
Història de les biblioteques.
4. D'ORIENT A OCCIDENT (I DEL SUD AL NORD). BREU HISTÒRIA DE GRÈCIA I ROMA.
Geografia del món grecorromà: les fronteres.
La història grecorromana en els seus grans períodes.
La Grècia clàssica.
Els reis, la República, l'Imperi.
La història vista per l'expansió i les conquestes.
5. LA ROMANITZACIO D' HISPANIA. LES ILLES BALEARS.
Fases en la conquesta romana de la península ibèrica.
La divisió provincial.
Hispània en el marc de les conquestes romanes de l' època republicana.
Les restes arqueològiques: principals estacions, runes i altres herències.
Les Illes Balears en poca romana: els textos. Arqueología romana. Topònims.
Segona part.
LA IDEA DE CIUTAT
1. La fundació i els seus rituals.
Les murades.El traçat
Monuments civils i religiosos. Monuments a la memòria.
L’oci i l’art. Lliures i esclaus.
2. FÒRUM I TERMES: l’educació política
La cultura: popular, elitista, escolar, familiar.
Les matèries objecte d’estudi a l’antiguitat.
El procés de complexitat cultural. Les enciclopèdies.
Etapes i processos educatius: qui estudia, què estudia...?
Història de les biblioteques (II)
3.TEMPLES: mite i religió.
La religió a Grècia i Roma.
La permeabilitat de la religió grecorromana.
Principals institucions religioses.
Aproximació al mite com a matèria literària.
4. LA CASA: La vida quotidiana.
Domus, villa, insula.
Els espais de la casa.
Un aspecte de la vida quotidiana: la gastronomia.
5. MURADES: la defensa, l’exèrcit.
Tancats i oberts al món.
Un expercit de ciutadans: exèrcit i classes socials.
Evolució dels exèrcits grecs i romans.
La política militarista.
6. AGRICULTURA: el calendari.
El còmput del temps: tipus de rellotges existents a l’època grecorromana.
L’economia esclavista.
7. ARCS, RELLEUS, COLUMNES, ESTÀTUES: la memòria del passat.
La pedra com a memòria del passat.
El passat i la seva presència pública.
Formació de les ciutats monumentals a l’època imperial romana.
8. TEATRE, CIRC, AMFITEATRE: oci i espectacles.
La idea otium-negotium.
Festes i espectacles: els gladiadors.
Geografia mediterrània dels teatres, circs i amfiteatres.
Panem et circenses: la despolitització de la ciutadania.
Tercera part
1. LA CIÈNCIA I ELS ÀRABS
La transmissió de la cultura clàssica a través del món àrab.
El pont entre Grècia i l'Edat Mitjana.
La ciència àrab: astronomia, medicina, física, química, matemàtiques.
Les civilitzacions no expansionistes: el cas de Xina i els Maies.
Les Illes Balears en èoca àrab.
2. ELS RENAIXEMENTS ARTÍSTICS
La idea de renaixement del món clàssic.
El caràcter essencialment estàtic del renaixement.
L'arquitectura. L'escultura. La pintura.
Els diversos neo-classicismes.
Redescobriment de la literatura clàssica.
3. EL (RE)NAIXEMENT DE LA DEMOCRACIA (I ELS SEUS RENAIXEMENTS)
Les polis gregues.
La democràcia i el seu funcionament en la república romana.
Una crònica de campanya electoral.
4. LA LITERATURA: l'èpica i la faula
Introducció als gèneres literaris clàssics
El paper de la literatura èpica en la història de les nacions
Definició de faula front a mite, conte i altres formats literaris.
Genealogia de la faula fins a l' època contemporània.
Paral.lelisme vs. difusió en la literatura.
Introducció a la versificació clàssica.
5. CARPE DIEM, o una (altra) forma d'entendre la vida.
Aquesta darrera unitat té per objecte introduir l'alumne en el més important dels 'tòpics' clàssics: el CARPE DIEM. Ultra la severitat amb què contemplam el món clàssic, hi ha una altra lectura més festiva que expressa la joia de viure. El nostre punt de partida pot ser, és clar, algunes odes d'Horaci.